dissabte, 31 de desembre del 2011

CURSA DELS NASSOS 2011

Participació del never a la cursa dels nassos, en aquesta cursa participen els atletes, Jordi ( mulay ), Joan, Miguel, Miquel G., Ceci, Xavi, Oscar i Fran.
Com ja és tradició, els nostres atletes participen en aquesta cursa festiva per tal de finalitzar l’any fent quilòmetres i en bona companyia, avui uns 10.000 atletes, això s’està convertint en una plaga, benvinguda sigui.



Tot i l’ambient festiu i que aquesta cursa es trobava en mig de les festes nadalenques, els nostres atletes a l’espera de resultats oficials obtenen uns excel·lents resultats, Mulay 38 minuts, Joan 41, Miguel 43, Xavi i Fran 44, Miquel i Oscar 49 i Ceci M.M.P. amb 51.

En resum bon ambient, bones marques i molts bones sensacions esportives de cara al 2012.



Bon any a tothom i especialment a aquells que tot i els temps que estem passant, es posen unes sabatilles i gaudeixen fent quilòmetres.



Feliç 2012 i Força Never.




divendres, 23 de desembre del 2011

BON NADAL A TOTHOM.

Només desitjar-vos a tots i totes un Bon Nadal i un Feliç 2012.







Solo desearos a todos/as una Feliz Navidad i Prospero año 2012.

diumenge, 18 de desembre del 2011

MITJA DE L'ESPIRALL

Perdon por la tardanza en escribir la crónica de la carrera de la Mitja Marató de l’Espirall, pero por causas de fuerza mayor no he podido hacer hasta ahora la crónica.

Este domingo, 11 de diciembre, tocaba la Mitja Marató de L’Espirall, a esta Mitja le tengo aprecio, son de esas carreras hechas con cariño y con un recorrido que no te da tiempo a aburrirte por sus continuos cambios de desnivel y trazado.

En esta ocasión me tocaba correr solo, nadie NEVER se había apuntado para correr ésta carrera. Madrugón de domingo, un buen desayuno y miradita por la ventana para ver si la climatología nos seria favorable, en el momento que saque la mano por la ventana ya me di cuenta que iba a ser una mañana fresquita.

Llegada a Vilafranca, estacionamiento del vehículo en ese lugar privilegiado que tenemos y recogida de dorsal. Este año, la zona de entrega de dorsales y recogida de premios y bocata estaba muy bien montado, lastima los pequeños colas que hubo al final de la carrera para recoger las mochilas, seguro que la organización ha tomado nota para que no vuelva a pasar el próximo año, por lo demás, como en ocasiones anterior Chapeau!!! Por la buena gana que le ponen los voluntarios que participan.

Mi planteamiento para esta carrera era conservador, ya que corría solo, iba con la intención de tomarlo como una salida de domingo, la primera mitad del recorrido me planté en Guardiola de Font Rubí a un ritmo inferior de 5’ el Km.

La segunda parte del recorrido, unos 8 quilómetros hasta Vilafranca viendo que me encontraba muy cómodo y con buenas sensaciones imprimí un ritmo mas alegre, a estas alturas no hace falta decir que del frio ni me acordaba, hay que tomar nota para futuras carreras, que al principio a hay que pasar un poquito de frio para acabar con comodidad, por lo tanto hay que vigilar la ropa que nos ponemos.




Como decía, finalmente llegue a Vilafranca esprintando los últimos 300 metros que permitieron acabar con un tiempo de 1h 41’ 43’’.

Para acabar, paso por la zona de guardarropa, magnifica la mochila de regalo, la botellita de cava y, sin palabras para el bocata que te dan después de la carrera, en ese momento que llegas vacio, ese bocata con el refresco que te dan te sabe a glória.

En fin, otro año mas que puedo participar en una carrera que me gusta especialmente y a la espera de la del año que viene.

Las miras están puestas ahora en la última carrera del año, otra que es especial y en la que seguro habrá una buena participación de los componentes del NEVER.

Por cierto, no quiero acabar ésta crónica sin agradecer a todos esos fotógrafos anónimos que acompañan a los corredores a lo largo de toda la carrera, colocándose en sitios estratégicos y pasando frio, todo para recoger esa instantánea, la fotografía que envio con ésta crónica la he cogido del álbum de Picassa de la web CORREDORES.CAT, de verdad muchas gracias y espero que nadie se enfade.

Por último desearos unas Felices Fiestas y que acabéis el año en compañía de la familia, y también porque no, en compañía de vuestros amigos y compañeros gastando suelas y disfrutando de las muchas carreras que nos quedan por hacer, nos vemos en NASSOS,
un abrazo.

dimarts, 13 de desembre del 2011

MITJA DE MATARO


Participació i crònica de la Sònia a la mitja marató de Mataró en companyia del seu germà el Joaquim i un amic del barri l´Oscar.


Diumenge solejat i amb bona temperatura per fer quilòmetres que és del que es tracta. Arribem a Mataró a les 8.30 hores per recollir a temps els pitrals, canviar-nos i deixar les bosses al guarda-roba. Sortida a les 10:00 hores des de la plaça Espanya de Mataró i arribada al mateix lloc. Comença el recorregut pel mig del poble fins al kilòmetre 5, per desprès continuar durant 14 km pel passeig Marítim i la carretera nacional, part d’aquest tram es fa una mica pesat i avorrit. En arribar al kilòmetre 19,3 entrem de nou al poble i comença el tram més dur de la cursa, una dura pendent amb bastant desnivell que ens fa arribar al kilòmetre 20, a on suavitza una mica la pujada fins a la meta, un final de cursa bastant dur.



Cal assenyalar la bona organització de la carrera que va posar a disposició dels atletes el “Palau Municipal d´ Esports Josep Mora” per la recollida de dorsals, guarda-roba, vestuaris, “lavabos” i posterior punt de massatges al costat de la sortida-arribada de la carrera, molt accessibles i sense patir aglomeracions d´ atletes i llargues cues. Amb quatre punts d´ avituallament amb ampolles d´aigüa, l´ últim just abans de la forta pendent dels últims quilòmetres. I per últim destacar el gran obsequi d´ aquesta carrera d´ una bossa amb gran varietat de productes d´ higiene i neteja com es pot apreciar a la foto i que molta gent amb experiència... per portar-los portava carrets de la compra ja que pesaven una miqueta... Espero que per la propera pugui anar acompanyada de la resta de components del Never!!



Resultats:
Oscar:
1:27:53
Joaquim: 1:33:12
Sònia: 1:54:36

diumenge, 27 de novembre del 2011

XXIª MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DEL CEC.

Participació del Never a la XXIª Cursa del Centre Excursionista de Catalunya, aquest any inagurant la distància en mitja marató. En aquesta cursa participen els atletes Joan, David, Pani, Albert i Fran. Cal dir que una altre part del Never, havia decidit participar a la clàssica Jean Bouin, en breu tindreu la crònica. Per començar, matinal amb bon temps, però amb baixa temperatura. El lloc de trobada era a les 08:00 hores davant del Frankfurt Predralbes, amb força fred però els nostres atletes van arribant. Aquesta cursa que transcorre gairebé amb la seva totalitat pels corriols i camins de Collserola, és una mica especial pels nostres atletes, ja que per molts d’ells aquesta muntanya és el seu hàbitat natural d’entrenament sobretot per la vessant de Sant Feliu.

Després d’agafar els pitralls i una miqueta d’escalfament tots a la sortida. La tàctica en principi estava clara, es formarien dos grups, per davant anirien el David i el Joan, i per darrera Albert, Pani i Fran intentarien fer la cursa en grup. Aquest any amb la nova distància, mitja marató, havia una part d’aquest que no el coneixien, però un cop acabada, s’ha de felicitar a l’organització, ja que aquests han estat dins d’un marges normals de duresa i s’ha fet molt distret. De sortida la pujada a Sant Pere Màrtir ja comença a marcar diferències. Desprès un recorregut trenca-cames amb pujades selectes i baixades per corriols, que degut al fang i la humitat a les pedres per les pluges dels dies anteriors, en segons quins trams es feia força perillosa. En resum, una matinal d’atletisme del bo, amb una organització molt bona i un recorregut dur i maco.



Pel que fa a l’actuació dels nostres atletes, aquests es trobem continuant la seva preparació de cara a les grans cites del 2012, amb un resultat més que acceptable. David, que està com una moto, ha acabat per davant, el Joan, tot i els seus problemes d’esquena d’aquesta setmana, una miqueta més enrera, i l'Albert, el Pani i el Fran han complert i s’han presentat en línia de meta en grup amb un temps més que acceptable.


Resultats, a falta de confirmació oficial;


David: 1: 51.
Joan : 1: 53.
Albert: 2:07.
Pani: 2:07
Fran: 2:07.





dimarts, 15 de novembre del 2011

47 BEHOBIA - SAN SEBASTIAN

Participación del Never a la 47ª edición de la Behobia- San Sebastian, para participar en esta carrera se desplazan a Euskadi los atletas, Sónia, Manel, Ceci, Joaquin, Miguel, Miquel, Xavi, Joan, Albert, Jordi i Fran. Desplazamiento el viernes a Donostia y campo base en un hotel en Oiartzun. Desde allí, los más madrugadores el propio viernes por la tarde ya realizan la primera visita a San Sebastian recorriendo varias tascas y dando buena cuenta de los pinchos y zuritos. El resto de la tropa va llegando durante el día y por la noche toda la expedición ya se encuentra en el hotel a excepción de Xavi que se incorpora el sábado justo antes de comer .

El sábado lo iniciamos con almuerzo conjunto, poco después nos recoge un amigo del Manel, Germán, que nos hará de guía todo el día. Sobre las 10:00 horas nos ponemos en marcha i la primera parada es una visita turística a Hondarribia, ciudad preciosa del norte de la provincia de Guipúzcoa. Allí pasamos toda la mañana disfrutando de un día esplendido con sol y temperaturas muy suaves. Seguidamente y tras pasar por el hotel para recoger a Xavi, ya esta la expedición al completo, nos dirigimos a comer a una sidrería a Astigarraga. Allí se incorpora un segundo amigo del Manel, Javier.


Es esta sidrería iniciamos el menú pre-behobia, a base de Sidra a punta pala, chorizos a la sidra, tortilla de bacalao, bacalao a la vizcaína, entrecot / merluza, queso y membrillo y nueces. Como veis la más idóneo para el día de antes de la carrera. Seguidamente, desplazamiento al Kursal de Donosita para en la feria del corredor recoger el dorsal.

Aquí ya se empieza a palpar el ambiente especial que tiene esta carrera. Por los aledaños, atletas de toda partes con sus chandals y cortavientos, para cuando uno del never????, y mención especial para esos 3.500 catalanes que participaron en la carrera. Paseo por el casco antiguo de Donosita y después de despedirnos de Germán y Javier, eskerric asko por todo. De vuelta al hotel para cenar un poco y descansar.


Llega el día de la carrera, diana a las 08:00 para almorzar todos juntos, antes de desplazarnos a pie hasta el euskaltren aparece el Jordi, Mulay que se había desplazado desde Vitoria. Ahora sí, la expedición al completo, el día espléndido y el viento que durante la noche fue muy fuerte parece que se va calmando. En Fenderia cogemos el tren hasta Irun, el ambiente de Behobia ya se nota, tren abarrotado, en pocos minutos ya llegamos a Irun, allí ya se observa la perfecta organización, nada más llegar a la estación aparecen los autocares que nos llevaran a la salida al barrio de Behobia.


Ya esta, aparecemos en la salida, y todo y que para algunos es la tercera participación, el ambiente te envuelve, esta carrera es especial. 23.000 atletas inscritos que resultaron 19675 llegados, para realizar una carrera de 20 kilómetros, la mítica Behobia. El ambiente es espectacular, nos encontramos con el gran Abuelo Runner, un fenómeno, y poco a poco todo y que algunos ya somos veteranos el gusanillo en el estómago no hay quien lo quite. Atletas de aquí y de allá en un ambiente festivo y por fin después de tres ediciones sin lluvia.


En la salida, un gran homenaje al atleta muerto en la edición del año pasado bajo las notas del “Show must go on” de Queen, no hay palabras. Joan y Jordi salen más adelantados por dorsal, el resto decidimos salir juntos, excepto el CECI que saldrá un poco más retrasado. Un calentamiento justito y hacia la salida.




De la carrera poca cosa se puede explicar, una carrera con un recorrido precioso, duro, espectacular donde en 20 kilómetros no hay un metro sin público animando, para unos globeros como nosotros, es como para un jugador de fútbol de categoría regional jugar una final de la Champions en un Wembley lleno. El público es para flipar, eskerric asko, eskerric asko, eskerric asko, un 12 sobre 10.


La organización también excelente, después del pequeño fallo el año pasado con el guardarropa, este año perfecto. Los puntos de avituallamiento de agua, que este año con el calor se hacían muy necesario, también perfectos. En resumen para cualquier atleta aficionado, es jugar la champions, hay que hacerla. A la llegada a San Sebastián, reagrupamiento de la tropa y tras comentar la jugada hacia el tren para volver al Hotel.


Por el camino nos encontramos con los atletas etíopes que habían ganado la carrera tanto en categoría masculina como femenina, tras la insistencia de estos a hacerse una foto con los atletas del NEVER, estos acceden mostrando su sencillez ja,ja,ja,ja.

Una vez al hotel, comida de despedida y vuelta a casa. Un fin de semana espectacular con una gente muy maja y una carrera del todo especial, no hay duda que el año que viene volveremos, FORÇA NEVER y FORÇA BEHOBIA.



Todo y que en esta carrera es lo menos importante, aquí tenéis los resultados de nuestros atletas, que por cierto no están nada mal.

Resultados;


Jordi 1:25:22 puesto 1607 de 19675.
Joan 1:25:40 puesto 1697 de 19675.
Manel 1:36:04 puesto 5316 de 19675
Xavi 1:38:29 puesto 6511 de 19675.
Joaquin 1:38:31 puesto 6524 de 19675.
Fran 1:40:21 puesto 7389 de 19675.
Miguel 1:40:22 puesto 7393 de 19675.
Albert 1:46:17 puesto 10292 de 19675.
Miquel 1:49:21 puesto 11699 de 19675.
Sónia 1:59:47 puesto 15654 de 19675.
Ceci 2:06:33 puesto 17308 de 19675.


dimarts, 1 de novembre del 2011

XXXI CURSA DE L'AMISTAT


Participació del Never a la XXXI cursa de l’Amistat, en aquesta cursa participen els nostres atletes Albert, Xavi, Sónia, Jordi, Esteban, David, Ceci, Miquel i Fran. Aquesta cursa és força especial i crec que una de les debilitats dels atletes del Never. El seu recorregut és clar, sortida des del castell de Montjuïc i arribada al parc del Tibidabo amb una longitud d’uns 16, 5 quilòmetres. Diem que és una cursa especial perquè es molt familiar i es veu que esta feta amb molts pocs mitjans però amb tota l’estima del mon. El seu gran èxit demostra que no fa falta una gran marca darrera per tal de fer una cursa espectacular i molt ben organitzada.



De sortida i com cada any, tocava matinar, lloc de trobada a les 06:30 a la rotonda de Via Augusta, allà ens trobem tots, uns més adormits que d’altres i pugen al Tibidabo per tal de deixar un parell de cotxes. Després desplaçament a la sortida al castell de Montjuïc on feia molt bona temperatura però molta humitat. Allà ens trobem amb el Frank del somos una banda, un crack, que tot i començar les curses a peu després de la temporada ciclista, esta en plena forma. Foto i cap a la sortida, tots excepte la Sónia, que si s’ha de posar un però a la cursa, dir que caldria algun servei més de dones, ja que només hi havia un i degut a la cua ha arribat a la sortida molt justa.

Comença la cursa i ja en el tram de baixada Jordi i David marxen per endavant, darrera es forma un grup amb el Esteban, Miquel, Albert, Xavi i Fran, més endarrera el Ceci i la Sónia van fent. Un cop s’arriba al Paral·lel pel carrer Lleida, comença una zona de fals pla que poc a poc es va fent més dur fins a major de Sarria que ja comença la pujada. En aquests tram per endavant el David i el Jordi continuen junts, el segon grup es trenca i per endavant continuen el Xavi, Esteban i Fran, amb Albert i Miquel a poca distància i la Sónia ja ha deixat la companyia del Ceci. Un cop acabat Major de Sàrria i després d’uns metres de descans ja comença la pujada de debò, des d’aquí fins a meta són aproximadament uns sis quilòmetres de pujada amb uns trams força durs com són l’inici de la pujada i el tram de la població de Vallvidrera, la resta de pujada és sostinguda i amb algun petit descans. Al final a l’arribada David finalitza primer, amb el Jordi a poca distància, seguit del Xavi amb uns metres d’avantatge sobre l’ Esteban i el Fran, més endarrera l’Albert, la Sónia, el Miquel i tancant el grup el Ceci.



En meta coneixem a l’abuelo runner, un exemple per a tots, foto de rigor i ens veure’m a la Behobia, espero que a la sortida ja que a la meta ni en broma esta fet un toro, je,je,je. No deixeu de veure el seu blog, a la dreta teniu l’enllaç.


El resum és clar, un gran matí de running amb una cursa molt bonica i gran entrenament per a la Behobia.



PROPERA CURSA DESPLAÇAMENT A DONOSTIA MARXEM A LA BEHOBIA .




dimarts, 25 d’octubre del 2011

VII MARATÓ DEL MEDITERRANI


Participació del Never a la Marató del Mediterrani, en aquesta cursa participen en la distància de Mitja Marató la Sónia, el Ceci i el Fran, i per la seva part el Xavi fa la marató amb la seva tropa del Prat. És per això que avui pengem dos cròniques pel mateix preu, Xavi fa la de la Marató i el Fran la de la mitja.



Marató, crónica del Xavi.


Hoy ha sido un gran día. Así de sencillo y escueto, pero no por ello menos emotivo o valioso.
Hace un año y medio nuestro buen amigo Miguel Patiño me adentraba en los intríngulis del atletismo sin saber que se convertiría en una parte esencial de mi vida.
Hace unos meses que veníamos preparando esta prueba. Para Xavi, Joan y Miqui, ha sido su bautismo en la prueba reina, para Manel y un servidor ha sido otro día en el que nos hemos superado aún más si cabe, y reafirmamos nuestra manera de disfrutar del esfuerzo y el sacrificio, desde un punto de vista maratoniano, como la vida misma…



Un día un compañero del never me decía que la carrera se empezaba a disfrutar cuando el sufrimiento se instala en tu cuerpo. Al principio no entendía el sentido de esas palabras, ahora después de correr cada una de las pruebas que vamos realizando, le doy la razón y comparto su sentir.
Los cuatro compañeros nombrados y el que suscribe hemos compartido camiseta y logo, muy bonita, corporativa y cómoda, por cierto. Queríamos celebrarlo de esta manera. Gracias Manel, ha sido todo un acierto.


Personalmente he cumplido un sueño, un deseo que tenía guardado en lo más profundo de mi ser, y que hoy se ha realizado. He cruzado la meta con mi pequeño hijo Josep (mes y medio de vida) en brazos. No he llorado porque no me quedado líquido en el cuerpo, pero el sentimiento de agradecimiento a mi compañera y madre de Josep de traérmelo para cumplir el sueño no tiene precio. Gracias Sonia, tú eres la fuerza que me empuja a seguir paso a paso.
Aún nos quedan muchos sueños que hacer realidad compañeros, nosotros podemos porque somos guerreros que se fijan una meta y luchan por conseguir llegar al final, cada uno con sus limitaciones, pero no por ello menos meritorio.



Acabo esta crónica con mi reconocimiento, afecto y admiración hacia Joan, que en el día de hoy nos ha dado un ejemplo de fortaleza, entereza y humildad. (Joder con el YAYO)
Nos vemos en la cursa de l’amistat.


XaviSamó: 3h 39’ 45’’
Joan Magrans: 3h 40’ 56’’
Manel Segura: 3h 43’ 15’’
Xavi Jiménez: 3h 45’ 04’’
Miquel García: 4h 14’ 05’’

Mitja Marató, crònica del Fran.

Pel que a la mitja, els nostres tres atletes es presenten amb diferents objectius, però amb la vista posada a la Behobia del proper dia 13 de novembre. La Sónia a fer quilòmetres i intentar millorar la seva marca, el Ceci a continuar amb la seva preparació, i el Fran era tot una incognita, ja que després de l’estiu de bicicleta i natació, el running en aquesta distància el tenia bastant abandonat. Tot i la pluja de la nit anterior el dia es desperta ennuvolat però en principi sense perill de pluja i amb molt bona temperatura. De sortida, que la veritat va ser una mica caòtica ja que eren uns cinc mil atletes per les tres distàncies, 10 Km, mitja i marató, la Sónia i el Fran avancen junts i el Ceci es queda en darrera.


Així a bon ritme van passant els quilòmetres i les sensacions són bastant bones, la Sónia va bastant forta i el Fran decideix quedar-se amb ella i fer tota la cursa junts, per darrera el Ceci va fent al seu ritme. El traçat d’aquesta cursa amb anades i tornades pel passeig marítim de Gavà i Castelldefels fa que gairebé tota la cursa et vagis creuant amb atletes, cosa que el fa més distret.
Per finalitzar, molt bones sensacions pels nostres tres atletes i millor marca en la distància per la Sónia.



Resultats;
Sónia: 1:47:27. Millor marca personal.
Fran: 1:47:27.
Ceci: 1:59:45

Ens veiem a la cursa de l’Amistat i marxem a Donostia a la Behobia.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

DUATLÓ DE NÚRIA

Participació i crònica del David a la 14a DUATLO ALTA MUNTANYA DE NURIA 2011.



La duatlo consta de 11Km BTT pujada de Queralbs a Fontalba per una pista que no para de pujar però no te dificultat tècnica, transició a Fontalba i fins tornar a Fontalba passant pel Puigmal 2900m i per Núria 15Km de cursa a peu, 2ª transició agafar la BTT i baixar tot el camí de pujada fins Queralbs total 37Km.
Diumenge dia 09/10/2011 a les 08h inici de la duatlo amb molt de fred, l’ organització ens comunica que tant a Fontalba com al Puigmal fa molt de vent i tenien raó vent i fred.



Bon ambient a la sortida foto del atleta David amb els seus companys de fatiga l’Óscar i el Pablo, tret de sortida mai millor dit ja que la sortida la donant amb una escopeta de caça.
Primer tram BTT no gaire fi, però pugem amb 1h10m dintre del previst, transició una mica lenta ja que les bambes no estan al seu lloc trigant 15m en trobar-les, cursa a peu 2h36m molt bones sensacions. Foto al Puigmal pelat de fred. Baixada de tràmit amb BTT fins a Queralbs, temps total 4h22m. de pura i dura muntanya.



dimarts, 11 d’octubre del 2011

XXIII CURSA DE SANT MUÇ A RUBÍ



Participació i crónica del Miquel a la cursa de Sant Muç a Rubí 10 km.


Diumenge molt assolejat i amb molta molta calor. Sortida a les 10:30 hores des de Rambla del Ferrocarril de Rubí. Només sortir, als dos quilòmetres, dos quilòmetres infernals fins a Sant Muç, i tot seguit una bona baixada per recuperar forces!. Recorregut pels carrer de Rubí i sensacions normaletes i encara he de recuperar la forma!, em serveix per anar preparant la Behobia.


Temps final; 52, 28.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

XVI TRAVESSA SANT JOAN DESPÍ - MONTSERRAT

Participació del Never a la XI travessa Sant Joan Despí – Montserrat amb BTT, en aquesta marxa participen els nostres atletes David, amb tres acompanyants, Miquel, amb la seva tropa de Cornellà, Floren, Pani, Juanma, Pifa i Fran acompanyat pel Víctor. Aquesta és una marxa programada en principi de 75 Km, al final van sortir una mica de 80 Km, que surt de Sant Joan Despí i finalitza a l’ermita de Santa Cecília de Montserrat amb un desnivell acumulat de 2.300 metres segons la mateixa organització.



Sortida a les 08:00 hores a la rambla de Sant Joan Despí amb més de 1.000 bikers i una temperatura fresca que al cap de poc temps es va convertir en una calor força intensa. De sortida el tap inicial i es formen uns grups entre els nostres participants que no variarien durant tota la travessa. El David marxa cap endavant amb el seus i no para ni als primers avituallaments, darrera Juanma, Pifa, Víctor i Fran formen un grupet que es mantindria gairebé tota la travessa, una mica en darrera circulen el Miquel, Pani i Floren. Aquest grup arribaria pràcticament compacte fins al primer avituallament de Castellbisbal, on el Miquel i el Floren decideixen quedar-se una mica més endarrera.


Un cop passat aquest primer avituallament començava el festival, pujada al turó de la Guineuea, baixada a la riera, pujada a Can Oliveró, baixada a la riera, pujada a Can Puig, baixada a la riera i pujada fins a Ullastrell, és a dir terrenys totalment trencacames. A l’avituallament d’Ullastrell p.q. 35 aproximadament comencen a notar-se els primers problemes, la calor i el recorregut comencen a notar-se, David continua per davant del grup i ni el veiem al avituallaments, reagrupament del grup format pel Juanma, Pifa, Pani, Víctor i Fran. Miquel amb els seus i Floren continuen per darrera.




Continua la Travessa amb la baixada, tot i que correctament senyalitzada, força perillosa cap a la riera, pujada a la urbanització Ribas Blaves, Olesa de Montserrat, bucle per pujant al Turó de la Gronya tornar a Olesa i continuar per la riera fins a la Puda. Aquí ja és campi qui pugui estem al p.q. 51.2 aproximadament i la gent va força justeta. Víctor te molts problemes amb les rampes i els grups comencen a disgregar-se.
De la Puda a Monistrol de Montserrat i és aquí quant ja portem uns seixanta i pico quilòmetres i queden un 16 de pujada cap al monestir quant es produeix la disgregació total. David va per endavant amb els seus, darrera Juanma, Pifa i Fran comencen la pujada final, Víctor inicia la marxa, però els problemes de rampes li fan gira cua sense poder arribar a la meta. Per darrera Pani i Floren decideixen deixar-ho i ni ho intenten, Miquel i els seus comencen la pujada. Al final arribada a dalt dels atletes David i els seus per davant, Juanma, Pifa i Fran per darrera i tancant el Miquel i la seva colla.





En resum un gran dia de BTT amb un recorregut molt dur, com a mínim més que l’any anterior, amb 80 Km i pujada final al monestir de Santa Cecília, amb una bona organització.

dilluns, 26 de setembre del 2011

III TRIATLÓ OLÍMPICA DE CALAFELL

Participació del Never a la III Triatló de Calafell en la distància olímpica, és a dir, 1,5 Km. de natació, 40 Km. de ciclisme i 10 Km. de cursa a peu. En aquesta triatló participen els atletes Joan, Esteban, ja recuperat de la seva participació a la Ultra Trail Montblanc la qual va finalitzar en 44 hores, enhorabona crack i Fran.
D’inici caldria matinar una mica, ja que els boxes s’obrien a les 07:00 i la sortida estava prevista per a les 08:00 hores. Arribada a la línia de sortida a les 06:50 hores i sense temps gairebé per comentar res al box per deixar el material i a la línia de sortida.


El tram d’aigua va patir canvis d’última hora i al final van ser dues voltes amb sortida i arribada a la bocana del port de l’escola de vela. Aquestes dues voltes estaven delimitades per tres boies de les quals les dues primeres si que es veien força be, però la tercera costava una mica. En aquest tram de cursa val a dir que l’aigua es trobava molt calmada i a una molt bona temperatura amb la qual cosa no estava permès l’ús de neoprè. En aquesta part com era de preveure l’Esteban va nedar a un molt bon ritme i va sortir ben situat amb un temps de 30:01, el Joan va nedar correctament realitzant un temps de 36:04 i el Fran tot i no passar-ho tant malament com de costum, no va sortir l’últim de l’aigua amb un temps de 43:54.


El tram de ciclisme era un circuit urbà totalment pla al voltant del casc urbà de Segur de Calafell al qual s’havien de donar sis voltes. Aquest circuit perfectament senyalitzat i tallat totalment al trànsit, va fer que es fos molt ràpid. Cal tenir present que en aquesta distància es permet el drafting ( circulació en grup ). Aquí cadascú va acoblar-se al grup que més l’interessava i va passar francament molt ràpid. Fer esment que era comentari unànime que més d’un atleta havia fet alguna volta de menys, però qui es vulgui enganyar que s’enganyi ell. Els temps dels nostres atletes va ser de 1:10:18 l’Esteban, 1:15:31 el Joan i 1:16:20 el Fran.





Per finalitzar el tram de cursa a peu eren tres voltes a un circuit que anava des del port de Segur fins a Calafell pel passeig marítim. Aquestes hores del matí ja la calor era força important, però tot quedava recompensat per la gran quantitat de públic i les ganes de finalitzar, en aquest tram si que estava controlades les voltes mitjançant les clàssiques polseres per volta. El temps van ser Esteban 47:47, Joan 47:50 i Fran 51:50.






En resum un gran matí per gaudir de la competició i començar a posar-nos en forma per la temporada que tot comença.


La setmana vinent BTT Sant Joan Despí – Montserrat 75 Km. i marnaton Port Ginesta – Sitges nedant.