diumenge, 29 de novembre de 2009

86ª JEAN BOUIN.

Participació del Never a la 86ª edició de la Jean Bouin, cursa degana a Espanya. En aquesta cursa participen els atletes Ceci, Miquel G. Jordi (cap de colla) i Fran. Per començar desplaçament en transport públic fins a la línia de sortida, Avd. Maria Cristina, excepte el Miquel G. que va preferir desplaçar-se en moto. El temps tot i que es preveien pluges, el dia va aguantar i temperatura excel·lent per l’època de l’any en la qual ens trobem. La primera sorpresa ens la portem al veure el dorsal assignat a l’atleta Jordi, en una cursa amb 6.000 inscrits, a ell li assignen el núm. 66, que tot i que en aquesta cursa els atletes professional fan una cursa a part, aquest dorsal és de semi- élite. La veritat és que el Never ja esta agafant un nom dintre de l’atletisme mundial, je,je,je,je.

D'esquerre a dreta Miquel G., Fran, Jordi i Ceci.

Un cop comença la cursa cadascú al seu ritme, la veritat és que tot i la gran afluència de gent, han arribat a meta 5.200 participants, fora del primer tram fins a la Gran Via, es podia córrer força bé. El recorregut és tot un clàssic, sortint de davant de la Font de Montjuïc, per girar pel carrer Lleida i anar a buscar la Gran Via, fins a l’Arc del Trionf, revolta pels carrers adjacents, baixada fins a l’Estació de França, passeig marítim, Colom i avinguda Paral·lel cap a dalt, per tornar a girar pel carrer Lleida i fer una volta passant per sobre de la Font Màgica, i meta a l’avinguda Maria Cristina. La veritat és que l’última pujada del Paral·lel, el carrer Lleida i la volta per passar per sobre de la Font, fan que no es puguin aconseguir bones marques. Tot i això el recorregut és força atractiu. El resum de l’actuació del nostres atletes ha estat correcta, amb el Fran per endavant, el Miquel G. una més enrederit i el Jordi amb el Cecilio que han anat junts fins al p.q. 3 on el Ceci s’ha despenjat.
Per últim i com a dada negativa i que per desgràcia s’està repetint bastant sovint a les curses de Barcelona, la lentitud del guarda-roba, que a primera hora funcionava bastant correcta, però que quant arriba la multitud dels que fan 50 minuts es desborda. Avui l’atleta Ceci ha estat més de 30 minuts fent cua.

El Ceci no surt a la foto, estava al guarda-roba, "al loro" amb el dorsal del Jordi.

Resultats;
Fran 45:45 Correcte.
Miquel G. 46:56 Més que correcte.
Jordi 50:45 Bona tornada a la competició.
Ceci 53:45 Gairebé ha estat més estona al guarda-roba, que corrents.

Última Hora; Des de Sant Sebastià ens arriben noticies que el nostre atleta Esteban, ha estat al voltant de les 3:15 a la Maratò de Donostia, ja informarem.

diumenge, 22 de novembre de 2009

19ª CURSA CEC COLLSEROLA

Participació del Never a la 19ª cursa CEC per Collserola, en aquesta cursa participen els atletes Jordi, Miquel H., Miquel G., Joan, Esteban, Albert ( amic de l’Esteban ), i Fran. En principi cursa de 16 Km bastant durilla amb 800 metres de desnivell, com el nom indica per camins de Collserola. D’inici ens trobem a les portes de la U.P.C. a l’hora indicada, l’Esteban i el Fran ja havien fet el cafè de rigor, i només arriba a la sortida comença a ploure, tot s’ha de dir que poca cosa. A la sortida ens trobem amb el Frank i el Pere del “somos una banda”, últimament sembla que ens estem fem un marcatge a l’home, bromes de rigor i cap a la sortida.

D'esquerre a dreta, Jordi, Joan, Fran, Miquel H., Esteban, Albert i Miquel G.

Els primers quilòmetres eren de pujada espectacular fins a l’antena d’Esplugues, així que només passar per l’arc de sortida, el grup del Never es trenca, el Joan tira cap endavant, seguit a poca distancia per l’Esteban, darrere d’ells el Miquel H. i el Jordi fan un bon duet, i tancant el grup Miquel G. i Fran, s’ho prenen amb força tranquil·litat per tot el que quedava per endavant. La cursa continuava i les posicions no variaven, la veritat es que aquestes curses tan exigent no donen lloc a la sorpresa i posa a cadascú al seu lloc.

Perfil de la cursa, com es pot observar maquissim.
Sobre el p.k. 10 l’anècdota del dia, el Miquel G. hem pregunta sobre per quin quilòmetre anem, jo miro el pulsometre i el podometre marcava 9,6 quilòmetres, li dic que no pot ser, ja que tot i no conèixer el recorregut si que m’havia mirat el perfil, i tot just havien començat a baixar per la qual cosa vaig calcular que anirien pel 8,5 aproximadament. A l’arribada el podometre hem marcava 18 km. i comentant amb el Miquel H. i Joan que portaven GPS a ells els hi havia sortit 17,8 km o sigui que el Polar no funcionava tan malament.
Tot i que sabiem que el recorregut seria dur, la veritat és que s’han complert les expectatives amb escreix, recorregut durissim i exigent, però molt maco. A l’arribada a meta i a falta dels resultats definitius, Joan arriba obrin el grup amb en temps molt bo, l’Esteban tot darrera d’ell i amb la mirada posada a la marató de Donosti del cap de setmana vinent, Jordi i Miquel arriben junts amb uns temps molts correctes i tancant la participació del Never el Miquel G. i el Fran amb un temps 1:46:41.

En resum una matinal d’atletisme del bo, amb un recorregut molt bonic i tot i la pluja inicial, un clima òptim.

Resultats;
Joan - 1h 28' 32'' el 55 de la general.
Esteban - 1h 30' 18'' el 70 de la general.
Miquel H. i Jordi - 1h 40' 05'' els 212 i 213 de la general.
Fran i Miquel G. - 1h 46' 43'' els 320 i 322 de la general.

Per cert molta sort per l’Esteban i el Bufal Voraç que la setmana vinent participen a la marató de Donosti.

diumenge, 15 de novembre de 2009

V DUATLÓ DE MUNTANYA DE VILADECAVALLS


Matí esplèndid per la pràctica de l’esport i més concretament el de la duatló. La petita població de Viladecavalls, organitzava la seva 5a. Edició, on la secció més radical del Never enviava dos dels seus atletes, en David i en Joan.

Després dels problemes inicials de l’aparcament, els dos atletes, aconsegueixen els seus respectius dorsals i entrar al parc tancat de la transició per deixar les bicicletes, i els estris que els seran necessaris, previ escorcoll dels jutges de la prova que avui principalment semblaven un xic toca coll........ bé ja m’enteneu......

Iniciem la cursa pels carrers de la població per entrar amb posterioritat en una zona de bosc juntament amb 350 atletes, molts d’ells pros, ja ens donaven la impressió que avui seria difícil la victòria, però ja ens coneixeu als del Never. Recorregut exigent, però molt ràpid que els dos atletes del Never van finalitzar amb un bon temps fins el parc tancat de la transició......

Els dos màquines inicien la transició amb bici plegats, un autèntic suplici, tram de recorregut de la bici molt dur i tècnic, amb pujades i baixades constants per caminots plens de pedres i branques, on el Blues Brother va agafar distància gràcies a la seva tècnica baixant i a la seva poca consciència......... per arribar al tram de la riera, si si, riera inclosa amb poca aigua però agraïda per la fresca que donava.

En David arriba primer al parc tancat per iniciar l’últim tram de cursa, aquest cop a peu, en Joan arriba amb 1’50’’ per darrere, però amb el ganivet entre les dents......... el que no sabien era que aquest tram també era duret, escales, rampes, el més suau ha estat el tram de bosc molt guapo....... bé, en David acabat per davant d’en Joan però amb l’alè d’aquest al clatell........ Great Job pels dos......

Nom Temps total 1è. Tram 2n. Tram 3è. Tram
David 02 h 11’ 35’’ 00:28’ 03’’ 01:23’ 10’’ 00:20’ 22’’
Joan 02 h 12’ 05’’ 00:28’ 03’’ 01:25’ 00’’ 00:19’ 02’’
PD; Moltes gràcies al Joan per la crónica.

XXX CURSA EL CLOT-CAMP DE L'ARPA-LA VERNEDA.

Participació del NEVER en la XXX Cursa El Clot-Camp de l'Arpa-La Verneda. Avui, a diferencia d'altres vagades, hem arribat amb temps d'agafar el pitrall, prendre el cafè i escalfar com deu mana. Després d'una sortida en fals donada per l’organització, els nostres corredors Miquel H, Miquel G, Esteban i Cecilio, han pres la sortida amb l'objectiu de fer menys temps que en l'edició anterior d'aquesta cursa.

D'esquerre a dreta Ceci, Miquel H., Esteban i Miquel G.

L'Esteban, al començament, ja s'ha posat dels primers per no haver d'avançar a tants corredors i així poder acabar la cursa fent només 4 segons més el quilòmetre que l'any passat. El Cecilio ha intentat seguir el ritme dels dos Miquel's però s'hagut de conformar en portar el seu i deixar als cracs.

Tot i això ha rebaixat el seu temps en comparació amb l'any passat. Els dos Miquel's també han rebaixat els seus temps personals en curses de 10 quilòmetres. En definitiva, bona jornada pels nostres corredors avui. Ah, i una salutació al Búfal (amb qui ens em trobat al final de la cursa), i donar-li l'enhorabona per la marca aconseguida (38'23'', tu si que ets un crac!!).


Els atletes del Never amb el Jordi, bufal voraç, ell i l'Esteban es veuran a la marató de Sant Sebastià, molta sort!!.

Resultats:
Esteban: 41'19''
Miquel H: 44'21''
Miquel G: 46'45''
Cecilio: 55'23''

PD: Moltes gràcies al Ceci per la seva crònica.

dilluns, 9 de novembre de 2009

45 BEHOBIA - SAN SEBASTIAN

Participació del Never a la 45 edició de la Behobia- Sant Sebastià. En aquesta cursa amb desplaçament a Donostia participen els atletes Floren i Fran que són acompanyats per les seves respectives dones. Sortida divendres per carretera cap al País Basc i previsió de temporal durant tot el cap de setmana amb especial incidència el diumenge amb alerta vermella per vent i temporal, com podeu veure la cosa prometia. Arribada a Urnieta on teniem el centre d’operacions, Urnieta és un petita població Guipuscoana situada molt propera a Hernani. Divendres arribem amb el temps just per sopar alguna cosa, mullar-nos una mica per anar habituar-nos i cap a dormir.

Dissabte a primera hora, cap al Kursaal on es trobava la fira del corredor, recollida de dorsals i intent de donar una volta pel casc antic de Donostia. Dic intent, perquè va ser impossible, vent i pluja molt intensa van fer que ho deixem. En resum la visita va quedar reduïda a prendre uns zuritos en un bareto. Cap a mig matí, i aprofitant una mínima treva meteorològica, visita al Peine de los vientos, foto de rigor i corrents cap al cotxe que tornava a “ jarrear”. En aquest moment s’afegeixen al grup Gorka i Dúnia, amics del Floren i Yolanda que ens van fer d’amfitrions.

Seguidament desplaçament a Astigarraga a una sidreria, espectacular per cert, per tal de realitzar el menú pre-behobia, sidra a tuti pleni, xoriços a la sidra, truita de bacallà, bacallà amb pebrots, “una mica de carn”, sis xuletons, postres, cafè i xupito. Tot això amb una bona conversa i molts riures, tot s’ha de dir que en la mateixa proporció que es buidaven les ampolles de sidra, els riures pujaven exponencialment.

A la tarda visita a Hondarribia, tot el que la pluja ens va permetre i tornada a Urnieta després d’acomiadar-nos del Gorka i la Dúnia, per cert, MUCHISSIMAS GRACIAS POR TODO Y HASTA EL AÑO QUE VIENE.
Ja a Urnieta, sopar, aquesta vegada sí com deu mana, a base de pasta i a dormir que les previsions d’alerta vermella per fort vent i pluja es confirmaven per diumenge.


Diumenge tocava matinar, esmorzar a les 07:30, i sortida cap a Donostia, estacionament del turisme a la zona d'Anoeta, les dones cap al boulevart de cafetera en cafeteria i els atletes a l’esuskaltren per anar a buscar la sortida a Irun, per cert, el tren totalment ple. Arribada a l’estació i des d’allà a la sortida en bus. Un cop ja a la sortida, amb un fred i vent espectacular, i per a donar-nos la benvinguda cau un xàfec d’aquells que fan història.

Per motius de número de pitrall el Floren sortia una miqueta més enrederit, amb la qual cosa ell tenia un quart d’hora més per deixar la roba al camió, així que aprofitem per aguantar amb el impermeable fins a última hora. Després vam aconseguir unes bosses de brossa que ens van fer el servei per protegir-nos de la pluja i del fred. Avui sí que fem un escalfament força important, la veritat es que amb el fred que feia s’estava millor correns que sota una teulada per protegir-te de la pluja. Al final ens acomiadem desitjant-nos sort i fins a l’arribada.

Quant l’atleta Fran ja estava a punt de sortir mitjanament sec, calamarsada espectacular, la podeu veure a la foto. Total que l’objectiu d’intentar sortir sec a la merda. La veritat és que la cursa és espectacular i suposo que d’aquí la seva fama, el recorregut es preciós passant pel casc antic de Irun, l’alt de Gaintxurizketa, Lezo, Pasaia, alt de Mirakruz i l’arribada a Donostia. Però crec que el que la fa tan especial és el públic, amb el dia que feia, veure una quantitat tant gran de gent que s'apilada a les voreres i als vorals de les carreteres animant feia que fins i tot se’t posés la carn de gallina, per cert més del que ja estava pel fred, jo personalment vaig flipar. De tot cor, ESKERRIK ASKO !!!

Al final, tot i que el resultat era el de menys, bons temps pels nostres atletes, en especial pel Floren, serà la sidra del dia anterior, i una sensació ben clara, l’any que bé tornarem i a poder ser amb el Never al complet.

L'atleta Fran a l'arribada.

Resultats;
Fran 1:40:15
Floren 1:47:32.


diumenge, 1 de novembre de 2009

CURSA DE L'AMISTAT.

Participació del Never a la cursa de l’amistat, cursa molt peculiar que surt del castell de Montjuïc per desprès de travessar tot Barcelona, finalitzar al Tibidabo, al costat del parc d’atraccions. En aquesta cursa participen els atletes Esteban, David, Pani, Jordi, Albert, Miquel, Ceci i Fran . Aquesta cursa al tenir sortida i arribada a punts diferents, requereix d’una logística força important, així que tocava matinar. Punt de trobada a les 06:30 a.m. a Cornellà, per tirar cap Sarrià on s’afegeix el Jordi i pujada al Tibidabo, per cert amb una boira espectacular, per tal de deixar dos cotxes.

Seguidament i després d’instal·lar-nos en altres dos cotxes cap a la sortida al castell de Montjuïc. Aquesta cursa, per cert gratuïta, ha estat descoberta pel never aquest any i la veritat és que la sensació ha estat boníssima. És de lloar com amb pocs recursos però amb molta voluntat per part dels voluntaris i organitzadors es pot fer una cursa espectacular i molt atractiva pels atletes. Pels comentaris a la arribada estic segur que pels nostres atletes a partir d’ara serà una cursa de les fixes en el calendari de tardor.

D'esquerre a dreta, Ceci, Esteban, Miquel, Jordi, Fran, Pani, David i Albert.

Pel que fa a la cursa, la primera sorpresa agradable a la sortida on ens trobem amb el Frank i la Montse del Somos una banda, uns referents per nosaltres. Seguidament i amb un breu escalfament sortida i baixada de Montjuïc per la zona de l’estadi i del poble espanyol fins al carrer Lleida. A la baixada ja es fan dos grups, un primer format per l’Esteban, David, Jordi i Miquel, i darrera d’ells un segon amb el Pani, Ceci, Albert i Fran. Després de la baixada s’agafa el carrer Entença, per travessar la diagonal pel pont soterrani del costat de la illa, i Sarrià cap amunt, per anar a buscar la ronda de dalt i començar la pujada al Tibidabo per la carretera de Vallvidriera. A l’arribada a l’inici de la pujada final cap al Tibidabo, el grup capdavanter es mantenia compacta, mentre que per la seva part, el Ceci ja s’havia despenjat del grup perseguidor.
Als sis quilòmetres aproximadament de pujada, la carretera posa a cada atleta al seu lloc, i per davant l’Esteban marxava amb el David, Jordi i Miquel els seguien a certa distància, per la part de darrera Fran tirava cap endavant i juntament amb la Montse del "somos un banda" anava escalant posicions “gràcies Montse”, una mica més enrera el Pani i l’Albert anaven fent i el Ceci tancava el grup just davant del cotxe escombra. En resum arribada a meta en primera posició amb l’Esteban i el David, una mica més enrera el Jordi, Miquel, Fran, Pani, Albert i tancant el grup el Ceci.

Després de la recollida dels obsequis, ens desplaçament una altra vegada cap a Montjuïc a recollir els cotxes i tothom cap a casa. En resum, un matí d’atletisme espectacular i a continuar fent quilòmetres que les curses ja no s'aturen.