divendres, 31 de desembre de 2010

CURSA DELS NASSOS

Participació del Never a la Cursa dels Nassos per tancar l'any com deu mana, en aquesta cursa participen els atletes Ceci, Robin, Miquel, Xavi, Miguel, Jordi ( Mulay ) i Fran. Trobem a faltar al Joan, baixa d'última hora al qual desitgen una ràpida recuperació.





Resultats;
Jordi 39:46 Espectacular.
Robin 43:02 Espectacular.
Fran 44:19 Millor marca personal.
Miguel 44:47 Excelent.
Xavi 46:11 Molt correcte.
Miquel 49:06 Va superant la seva lesió.
Ceci 52:34 Molt bon temps per finalitzar l'any.

Pd: Me voy a cenar con la family.

FELIÇ ANY 2011 PER TOTS, FORÇA NEVER.

dilluns, 20 de desembre de 2010

MITJA DE VILANOVA

Crónica feta pel Miguelón.
Nova participació dels components del NEVER en una altra Mitja, en aquest cas, la de Vilanova.
Quedada matinera amb el Xavi, a posterior, en la recollida de dorsals ens vam trobar amb el Ceci, després de la recollida ens vam veure amb el Franc i la Motnse del ”SOMOS UNA BANDA”, salutacions i quedada posterior per prendre cafè, un cop en la cafeteria intercanvi d’estratègies i fotito per la posteritatUn cop canviats i preparats per la cursa amb temps de sobre, fins i tot per efectuar l’escalfament, ens situem en la sortida i a córrer.
Els primers quilometres passen ràpids, portem un ritme alegre, en això ajuda el fet que el primer tram de la cursa es ràpida, més tard ho pagaríem.Sobre el quilòmetre 8, en Xavi es comença a quedar una mica endarrerit, veient que anava còmode continuo tirant tot sol.Fent diversos quilòmetres per la població, finalment entrem en la zona de la carretera de Cubelles, a partir del quilòmetre 14 i fins el 18 hi ha una sèrie de baixades i pujades que aquelles alçades de la cursa te l’empassaves com podies.
Personalment aquesta part en va deixar bastant tocat, els problemes d’entrenar sempre en pla, els 3 últims quilòmetres vaig haver d’afluixar el ritme perquè en notava força carregat el bessó dret, haurem d'anar fent un pensament per demanar una zapas noves als Reis.Finalment entrada a la pista d'atletisme i recollida d'obsequis.
Un cop canviats vam tenir el plaer d'intercanviar impressions amb uns companys, els quals saludo des d'aquí i espero que tornem coincidir en properes curses, salutacions Joan Carles i Jordi (espero que us agradi la fotografia de final de cursa).

Els temps van quedar de la següent manera:

Miguel 01:40:22 , bastant bé malgrat els patiments finals de cursa.

Xavi: 01:43:12, Que dir d’en Xavi, una línia i progressió espectacular.

Ceci 02:12:58, Se li va notar a Ceci que corria sense el seu xip, anims Ceci.

Bé i fins aquí la crònica de la Mitja de Vilanova, fins la propera, la ja clàssica Cursa dels Nassos per acabar l'any. Abans de finalitzar m'agradaria aprofitar per desitjar un Bon nadal i Felices Festes a tots els amiguets del NEVER, als amics de SOMOS UNA BANDA i a tots aquells que els agrada córrer i en un moment o altra segueixen les nostres curses, BONA NADAL A TOTHOM.



diumenge, 12 de desembre de 2010

MITJA MARATÓ DE L'ESPIRALL

Desplaçament del Never a l’Alt Penedès, concretament al barri de l’Espirall de Vilafranca per tal de disputar la seva mitja marató. En aquesta cursa participen els atletes Pani, Joan, Jordi (Mulay), Xavi, Miguel, Miquel H., Albert, Juanma i Fran. Amb un dia assolellat i fred tot i que acceptable per l’època de l’any en que ens trobem, els atletes van arribant a la sortida. Els més matinadors realitzen el cafè de rigor i la visita al Sr. Roca que tant gratifica abans de la cursa. Seguidament, recollida de dorsals i aquesta vegada i ja sembla ésser un clàssic, un escalfament més que correcte.

D' esquerre a dreta i de dalt a baix, Miguel, Xavi, Pani, Juanma, Fran, Miquel, Mulay, Joan i Albert.

Arribada a la línia de sortida i les tàctiques són clares, Mulay i Joan, cap endavant, darrera un mig acord de grupet entre Albert, Pani, Miquel, Miguel, Pani, Xavi i Fran, i darrera el Juanma que debutava en la distància. El circuit amb petits tobogans en principi no presentava massa dificultats, però s’havia d’anar amb compte amb els excessos als primers quilòmetres. Dit i fet, comença la cursa i l’estratègia es compleix, Mulay i Joan al capdavant i darrera el grupet s’ha mantingut compacte fins al quilòmetre 9.

Després de Mitja cursa, Mulay ha deixat al Joan que el seguia a poc metres, darrera Albert i Miquel feien un gran duo, Pani es mantenia al mig, Miguel després d’una setmana de refredat aguantava com podia, Xavi es despenjava lleugerament i Fran es desinflava. Darrera Juanma anava passant els quilòmetres amb la finalitat d’acabar dignament. Aquestes posicions s’han mantingut fins al final amb la majoria dels nostres atletes amb uns temps excepcionals.
En resum el Never no para, les marques comencen a donar por, i ens trobem en plena preparació per a la Marató en l’any que serà el V aniversari del nostre club.

Resultats;
Jordi: 1:28:17 Excepcional.
Joan: 1:29:29 Tornant al bon camí.
Albert: 1:39:13 Millor marca personal.
Miquel: 1:39:15 Molt bon temps.
Pani: 1:41:13 Millor marca personal.
Miguel: 1:42:59 Bon temps.
Xavi: 1:46:12 Correcte.
Fran: 1:48:27 Horrible.
Juanma: 1:55:49 Bon Debut.

PD; Organització de 10, i sobretot després de que el “caraja” que subscriu es deixés la jaqueta amb el mòbil, les claus del cotxe...etc al costat del col·legi de recollida de dorsals i l’organització la recollís i la guardés. Moltíssimes gràcies.

dimarts, 23 de novembre de 2010

87ª JEAN BOUIN

Quan encara no ens hem tret el bon sabor de boca que ens va deixar a tots la Behobia/San Sebastian, una part del NEVER va córrer la decana de totes les curses, i dic una part, perquè mentre uns feien aquesta cursa urbana, una altra part del grup se’n va anar a explorar la bonica serralada de Collserola, a la Cursa del CEC.
En aquesta cursa van prendre part en Xavi, en Miquel i Miguelon. D’entrada poder participar en una cursa a la qual ens podem permetre el luxe d’anar i tornar a casa en tren, ja és un punt fort a favor d’ella.
Quedada matinera, tren, i cap a Barcelona, només arribar, ja tens la primera impressió que és una cursa molt ben organitzada, tanques, estands, guarda-roba, tot ben preparat i en ordre.
Primeres gestions encaminades a buscar un lloc per prendre cafè, ho trobem en una de les moltes delegacions xineses que actualment hi ha a Barcelona ( aviat no quedaran bars regentats per nacionals).
Pas per guarda-roba, amb el temps una mica justet, escalfament??, per descomptat que no, quatre bots en el mateix lloc de sortida i… a tirar milles.
Fem una sortida conjunta, els propòsits de tots tres són semblants, ritme còmode i pim pam, jo volia comprovar com tenia el turmell desprès de la Behobia, i no vaig tenir cap problema, en Xavi amb petits problemes de sobrecàrrega al bessó, va acabar força bé, i en Miquel alguna lleugera molèstia però sense importància, Deu meu!! sembla un part de guerra.

Desprès de mantenir-nos tots tres pràcticament junts durant tota la cursa, algun petit ensurt per part del típic ciutadà que no té paciència i ha de passar com sigui pel mig de la cursa, arribem a la part final, a la pujada del carrer Lleida, abans d’enfilar el tram final.
Augmenten una mica el ritme, i entrada a la meta a la bonica Avinguda de Maria Cristina. Els temps finals, tot i la quantitat de gent, obres i algun que altre carrer massa estret, força bé pels nostres atletes:

Xavi ; 46:57
Miguelon; 46:58
Miquel; 47:20

En resum, amb obres o sense, córrer per Barcelona sempre és un plaer, i si ho fas en una cursa com la Jean Bouin no hi ha res més a dir, salut i fins la propera cita…???, si, si, la Mitja de l’Espirall

PD; Crónica realitzada pel Miguel.

diumenge, 21 de novembre de 2010

XXª CURSA DEL CEC A COLLSEROLA

Participació del Never a la XXª edició de la cursa del Centre Excursionista de Catalunya a Collserola, en aquesta cursa participen els atletes Joan, Jordi (Mulay), Jordi (cap de colla), Albert, Miquel H., Pani, Cecilio i Fran. A la mateixa hora però a l’altra banda de Barcelona teníem al Miguel, Xavi i al Miquel G. participant a la Jean Bouin, proximament publicarem la crònica i ahir el Jose i el David havien participat a la marató pirata de Montserrat, podeu veure la crònica http://thepassengerrunner.blogspot.com, com veieu el Never no para.

En un matí amb temperatura freda i vent, anem arribant a poc a poc al punt de trobada, els que hem matinat una mica més ens ha donat temps de fer el cafè de rigor i comentar la jugada. Arribada a la línia de sortida i després d’uns petits contratemps amb la taula d’incidències i dubtes sobre quina roba posar-se degut a la temperatura, un petit escalfament i a la sortida.

En aquesta cursa i com ja esta sent un clàssic Joan i Mulay surten cap endavant i la resta van fer el que poden. Cal dir que pel recorregut, aquesta cursa es podria catalogar com a durilla, amb un inici espectacular pujant “de saque” i sense escalfament previ des de la UPC a Sant Pere Màrtir. Seguidament es fa un recorregut treca-cames per després baixar al pantà de Vallvidrera. Un cop allà un tram de pujada curta però amb molt desnivell, i continua el terreny trenca-cames fins a tornar a enllaçar Plaça Mireia i cap a la UPC. Tot això per pistes molt practicables i que donen com a resultat 18 km i 800 metres de desnivell.

Al final els nostres atletes i a falta de resultats oficials, Mulay i Joan han entrat en 1:27 i 1:28 respectivament, Miquel H., Albert i Fran han entrat entre 1:41 i 1:42, Pani en 1:47, Jordi (cap de colla) en 2:05 i Ceci en 2:15. A la meta salutació i foto de rigor amb els cracks del Somos una Banda http://somosunabanda-frank.blogspot.com i cap a casa.

Resultats definitius.
Jordi (Mulay); 1:27:50.
Joan ; 1:27:54.
Miquel; 1:42:20.
Albert; 1:42:35.
Fran; 1:42:54.
Pani; 1:46:46.
Jordi (Cap de colla); 2:04:47.
Ceci; 2:15:00.

Fins la propera.


dilluns, 15 de novembre de 2010

46ª BEHOBIA - SAN SEBASTIAN.

Participació del Never a la 46ª edició de la Behobia – Sant Sebastià, per aquesta cursa es desplacen fins a Donostia els atletes, Joan, Miguel, Miquel, Pani, Jordi ( Mulay), Albert i Fran, acompanyats per las Susanas, Mari, Tere, Carmina, Eva i Javi. L’expedició oficial es desplaça per carretera divendres fins a Hernani on teníem el campo base en forma de casa rural, concretament Casa Pardiola, totalment recomanable. Abans d’arribar sopar a Hernani, uns “petits” entrepans i hamburgueses per al personal. Seguidament arribada a la Casa i tothom a la seva habitació que el viatge havia estat llarg i alguns havien treballat.
Dissabte ens aixequem amb un dia excepcional, sol i molt bona temperatura i ens ho prenem com a turistes. Visita al matí a Hondarribia, i de camí cap a Donostia, aturada al port de Jaizkibel on encara es podien veure a l’asfalt les pintades d’ànims als ciclistes que van disputar la clàssica de Sant Sebastià. A dalt, aturada tècnica i pinxo de xoriço per anant fent boca.

Cap al migdia arribada a Donostia, i després de dubtar una mica decidim fer un dinar a base de pinxos, cal tenir present que a la nit havien de cuidar-nos una mica de cara a la cursa. Va ser tot un encert, com es pot observar a la fotografia annexa, tota l’expedició del Never gairebé va “okupar” la barra sencera de la tasca i els pinxos, les racions, el xacoli i la cervesa no van faltar. Després de dinar passeig per la zona del bulevard i cap al Kursal on es trobava la fira del corredor, recollida de dorsal i foto de rigor. Seguidament cafè per relaxar una mica les cames i visita a la platja de la Concha i al casc antic.

En un carreró trobem una administració de loteria, i cap a dintre, si l’any que be veieu que el desplaçament a la Behobia el fem en limusinas ja sabeu d’on ha sortit la pasta. Finalment retorn a Hernani i sopar, aquesta vegada els atletes a base de pasta i aigües.

El diumenge ens aixequem i les previsions meteorològiques de pluja es compleixen. Deprés van saber per la Marivi que si a Euskadi surt l’arc de sant martí al matí, vol dir que plourà tot el dia, i aquell matí es veia de collons, veure foto.

Desplaçament a Donostia en cotxe fins a Anoeta, allà punt de trobada amb Jordi ( Mulay), que al tenir família a Vitòria va aprofitar el desplaçament per a visitar-la. Cap a la sortida al barri de Behobia a Irun agafem l’euskaltren, que anava totalment ple com podreu observar a la foto annexa. Arribada a Irun i desplaçament en autocar de l’organització cap a la sortida per territori francès. Al arribar a la sortida ja es començar a palpar que aquesta és una cursa especial, més de 20.000 atletes i un bon rotllo espectacular.

També destacar que la presència d’atletes catalans era numerossísima, amb els corredors.cat, l’aire de Granollers, els maimakansu, els akura de Gavà i molt d’altres. La pluja era finíssima però començava a calar, un cop deixades les bosses comencem l’escalfament. Pel número de dorsal i per temps acreditat, el Joan sortia el primer a les 11:03, el Jordi a les 11:06, Albert, Pani, Miquel i Fran a les11:18 i el Miguel que havia repescat el dorsal del Floren sortia a les 11:23. Així que a poc a poc el grup es va començar a disgregar això si desitjant-nos sort i amb l’ordre molt clara de gaudir d’aquesta cursa tan especial. El que era una pluja fina ja en el moment de la sortida comença a convertir-se en pluja com deu mana i ens acompanya durant tota la cursa.

El recorregut és espectacular, i el que fa aquesta cursa tan especial es la quantitat de gent animant als marges de la via, des de Irun, al pas per Lezo, Pasaia i el tram final ja dintre de Donostia. De la cursa cal destacar que tot i la pluja els nostres atletes van fer uns temps molt destacats, amb Mulay i Joan amb 1:25 i 1:26 respectivament, Miguel que tot sortir des de molt endarrera va arribar amb un temps de 1:36, Pani, Albert i Fran amb un temps de 1:39 i finalment Miquel amb un temps de 1:40.




Un cop finalitzada la cursa, i després d’espera una estona una miqueta llarga al guarda-roba, desplaçament cap a Hernani, dutxa calenta que va venir de conya i fi de festa amb un dinar a una tasca del centre d’Hernani on ja s’havien incorporat Marivi i el cunyat de Mulay.

En resum un cap de setmana d’oci i esport en una ciutat preciosa i una cursa única, que sempre deixa una pregunta a l’aire, tornarem l’any que ve?. No ho descartem.

PD; Des d’aquest blog donar el nostre més sincer condol a la família i amics de l’atleta de Bizkaia que va morir a la cursa a causa d’una aturada cardíaca.

dilluns, 1 de novembre de 2010

XX CURSA DE L'AMISTAT


Participació masiva del Never a la XX edició de la cursa de l’amistat, en aquesta edició participen els atletes Esteban, Pani, Jose, Miquel H., Miquel G., Jordi, Joan, David, Miguel, Ceci, Albert, Fran, també ens acompanyen el Robin, Rodri i Juanma, en resum un equipazo, almenys en número.

La ciutat als nostres peus.

Aquesta cursa tan maca que va des del castell de Montjuïc fins al Tibidabo, aquest any amb final dintre del parc, és especial en tot, i també ho és per la matinada que ens hem de donar. Avui punt de reunió a les 06:45 hores a Can Caralleu, allà excepte alguns indultats que tenien permís per anar directament a Montjuïc, reagrupament i pujada pel recorregut de la cursa en cotxe per deixar uns quants estacionats, i desplaçament en cotxes patera cap a la sortida. Les males llengües diuen que algun atleta ha aprofitat aquesta pujada des del cotxe per agafar apunts i referències del recorregut, per després atacar, ja, ja, ja, ja.

En resum, que arribem a la sortida com deu mana, de puto cul, per fer la foto, escalfar ràpid i malament, fer el riuet i cap a la línia de sortida. Allà ens trobem amb la presència del Sergi, gran atleta que es troba temporalment, esperem que per poc temps, realitzant els seus entrenaments als Pirineus.
Tret de sortida i campi qui pugui, només sortir ja es formen uns grups que es mantindran gairebé tota la cursa. Primer es forma un grup capdavanter amb el Jordi, Esteban, David, Jose i Joan, seguidament un altre grup que avui hem anomenat “Los Migueles”, amb el Miquel H., Miquel G., Miguel, Albert i Fran, darrera d’aquest circula el Pani que avui feia d’amfitrió del Juanma i tancant el grup el Ceci.
La serie A del Never.

El grup de " los migueles"
Al finalitzar la baixada abans d’arribar al carrer Lleida ens trobem com a improvisat fotògraf al Frank del “ Somos una banda” http://somosunabanda-frank.blogspot.com/ , gràcies per les fotos, però us hem trobat a faltar a la sortida a la Montse i a tu. Esperem coincidir aviat, una abraçada.
Tornant a la cursa, la veritat és que aquests dos grups s’han mantingut més o menys compactes durant tota la cursa i crec que fins i tot hem fet honor al nom del nostre club, NEVER RUN ALONE, i crec que la unió fa la força i avui els resultats han estat força bons.
Del primer grup trobareu una extensa crònica a la pàgina del passenger
http://thepassengerrunner.blogspot.com/.
La serie A del Never començant la pujada.

Del segon grup, dir que en la zona plana de transició, “ los migueles “ han agafat una mica d’avantatge, però després amb un final pletòric de l’Albert que ha portat al Fran al límit, hem entrat a meta tots pràcticament junts. Més enrera el Pani ha realitzat una bona pujada en solitari, i el Ceci ha millorat en 4 minuts la seva marca de l’any passat amb un recorregut més llarg. Les petites notes negatives, han estat el Miguel amb problemes de bessons i el Robin amb problemes de tendons.


Per tancar, només remarcar l'exquisida organització un any més, amb una atenció al corredor tant a la sortida com a l’arribada espectacular. Un recorregut preciós, i sobretot demostrar que per gaudir d’aquest esport no fan falta gran i importants marques que patrocinin les curses, amb una gent encantadora i el bon rotllo dels corredors es suficient per organitzar una cursa singular i per mi especialment engrescador.

Propera cursa, desplaçament a Sant Sebastià;
NOS VAMOS A LA BEHOBIA.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

MITJA DEL MEDITERRANI

Participació del Never a la VI Marató del Mediterrani, en la distància de Mitja Marató. En aquesta cursa participen els atletes Tomàs, Miquel, Jordi ( Mulay ), Joan, Ceci, Miguel, el nou fitxatge Xavi i Fran. També durant el recorregut es trobaven el Jose com a fotògraf improvisat, pa lo que ha quedao, i Esteban que donava una volta amb el seu nou pepino de bici.
El lloc de trobada era a les 08:00 hores al nostre guarda-roba “particular”, allà a poc a poc es van presentant els nostres atletes i Fran, que dissabte va fer tasques de logística, va lliurant les bosses de corredor. Allà moment vaselina, moment que les males llengües diuen que és el moment més esperat per algun dels nostres atletes, observeu la foto. Després i sense que serveixi de precedent, escalfament com deu mana i cap a la sortida.
En principi i com passa sempre, cadascú te les seves previsions i tàctica de cursa, en principi Mulay i Joan volen baixar d’ 1.30, Miguel a baixar d’1.40, Xavi a millorar la marca de Sant Cugat, Miquel i Fran que debutaven aquest any en la distància a voltar 1.40, 1.45, i Tomàs i Ceci a intentar baixar de les 2 hores.

Es dona el tret de sortida, i Joan i Mulay marxen cap endavant i com a novetat en el nostre club, fan bo el nom d’aquest i realitzen tota la cursa junts. Per darrera es crea un grup fins al quilòmetre 9 aproximat en que circulen el Miguel, Miquel, Xavi i Fran. Per darrera Ceci circula una mica més avançat que Tomàs que ha volgut sortir des de unes posicions més enrederides.






La cursa va avançant amb una molt bona temperatura per córrer i aquest any amb una organització impecable, tot i que per criticar una mica, el recorregut podria millorar-se, es donen moltes voltes. El duo de capdavanters continua a molt bon ritme, i el grupet de darrera s’ha trencat amb el Miguel per endavant, Miquel una mica més enrederit, Xavi i Fran. A la zona de darrera les coses continuen igual.
A l’arribada a meta, Mulay i Joan es presenten amb un temps d’ 1.28, amb entrada a meta de la mà, estatutos ya !!!!, darrera apareix Miguel amb 1.38, Xavi que als últims quilòmetres va avançar a Miquel amb 1.39 i 1.40, Fran amb 1.43, i Tomàs i Ceci amb un final de fotofinish amb 2.03 i 2.05 respectivament.

Al final més o menys tothom content i un bon inici de temporada, aquesta que es presenta històrica pel nostre club, amb la previsió de uns 10 atletes a la sortida de la Marató i amb 2 possibles Ironmans. AL LORO !!! QUE NO ESTAMOS TAN MAL.

Resultats;
Mulay: 1:28:49. El puto osito duracel.
Joan: 1:28:49. El maestro del alumno aventajado.
Miguel: 1:38:08 Recuperat pel Never.
Xavi: 1:39:24 Espectacular fitxatge.
Miquel: 1:40:11 Bon debut de l’any.
Fran: 1:43:25. Correcte debut.
Tomàs: 2:03:29. Millor marca.
Ceci: 2:05:00 Agafant la forma.
PD; Gràcies al Jose per les fotos. Ens veiem a la cursa de l'amistat.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

CURSA DE SANT MUÇ

Crónica de la Cursa de Sant Muç a Rubí esdevinguda el passat dia 10 d'octubre realitzada pel Miguel.

Participació del NEVER en la Cursa de la Pujada a Sant Muç a Rubi, bé millor dit, participació meva, en aquesta cursa en vaig quedar més sol que la una, però per sort i fent honor al nom del nostre club, NEVER RUN ALONE, a la recollida de dorsales, en vaig trovar amb el Joan Magrans, bon company del Prat i encara millor corredor, amb el qual espero coincidir en alguna cursa més.
També es va deixa caure en aquesta cursa i com a preparació per la Maratò del Mediterràni en Manel Segura, us recordeu d’ell, va correr amb nosaltres la mitjà marató de Sant Cugat, en Manel apart d’ésser un excelent fondiste, és…. Ojo al dato, l’organitzador i alma mater de la Cursa del Prat que s’organitza el dia 10 de Novembre, aquesta cursa que us la recomano a tots, està planificada de tal manera que gaudirem, per una banda d’una cursa molt maca, pràcticament tota és cami de terra, vistes molt maques de les pistes i dels avions de l’aeroport, i punt d’avituallament a la platja del Prat, d’altra banda han aconsseguit una completita bossa del corredor, animeu-vos dia 10 de Novembre, 11 quilòmetres, 1ª Cursa de l’ABP del Prat de Llobregat.
Bé, fet aquesta cunya publicitaria, us parlarè de la Pujada a Sant Muç:
Qui coneix aquesta cursa sap que és dura, però el bon ambient, les curses infantils prèvies que són el millor d’aquest esdeveniment, i perquè no, el recorregut malgrat la seva duresa.
Ens situem a meta, tret de sortida, i tots a correr, just en aquell moment comença a ploure, pluja que ens acompanaria durant tota la cursa, en Manel i en Joan agafen el seu ritme i tiren fort cap endavant, arribo al quilòmetre i m’adono que vaig molt fort, estic corrent a 4’45 el Qm, més tard, la pujada ens col·loca a cadascú al seu lloc.
Passem el quiòmetre 3 i comença la temida pujada, la qual amb la pluja que queia es fa encara més dura, agafo trote xino xano i cap amunt, pujar, pujar i axí fins pasar el quilòmetre 6 i amb la llengua fora.
a partir d’aquest punt s’inicia una baixada frenetica, em trobo fort i en deixo anar,malgrat les precaucions per tal de no relliscar a causa de la pluja que no va parar en cap momento, sobre el quilòmetre 8 i pico, veig en Joan, malgrat els meus ànims, continuo el bon ritme que portava i entro en META amb un temps de 47’44”, temps més que satisfactori per mi, i en una cursa com la Pujada a Sant Muç i amb la pluja.