dimarts, 25 d’octubre de 2011

VII MARATÓ DEL MEDITERRANI


Participació del Never a la Marató del Mediterrani, en aquesta cursa participen en la distància de Mitja Marató la Sónia, el Ceci i el Fran, i per la seva part el Xavi fa la marató amb la seva tropa del Prat. És per això que avui pengem dos cròniques pel mateix preu, Xavi fa la de la Marató i el Fran la de la mitja.



Marató, crónica del Xavi.


Hoy ha sido un gran día. Así de sencillo y escueto, pero no por ello menos emotivo o valioso.
Hace un año y medio nuestro buen amigo Miguel Patiño me adentraba en los intríngulis del atletismo sin saber que se convertiría en una parte esencial de mi vida.
Hace unos meses que veníamos preparando esta prueba. Para Xavi, Joan y Miqui, ha sido su bautismo en la prueba reina, para Manel y un servidor ha sido otro día en el que nos hemos superado aún más si cabe, y reafirmamos nuestra manera de disfrutar del esfuerzo y el sacrificio, desde un punto de vista maratoniano, como la vida misma…



Un día un compañero del never me decía que la carrera se empezaba a disfrutar cuando el sufrimiento se instala en tu cuerpo. Al principio no entendía el sentido de esas palabras, ahora después de correr cada una de las pruebas que vamos realizando, le doy la razón y comparto su sentir.
Los cuatro compañeros nombrados y el que suscribe hemos compartido camiseta y logo, muy bonita, corporativa y cómoda, por cierto. Queríamos celebrarlo de esta manera. Gracias Manel, ha sido todo un acierto.


Personalmente he cumplido un sueño, un deseo que tenía guardado en lo más profundo de mi ser, y que hoy se ha realizado. He cruzado la meta con mi pequeño hijo Josep (mes y medio de vida) en brazos. No he llorado porque no me quedado líquido en el cuerpo, pero el sentimiento de agradecimiento a mi compañera y madre de Josep de traérmelo para cumplir el sueño no tiene precio. Gracias Sonia, tú eres la fuerza que me empuja a seguir paso a paso.
Aún nos quedan muchos sueños que hacer realidad compañeros, nosotros podemos porque somos guerreros que se fijan una meta y luchan por conseguir llegar al final, cada uno con sus limitaciones, pero no por ello menos meritorio.



Acabo esta crónica con mi reconocimiento, afecto y admiración hacia Joan, que en el día de hoy nos ha dado un ejemplo de fortaleza, entereza y humildad. (Joder con el YAYO)
Nos vemos en la cursa de l’amistat.


XaviSamó: 3h 39’ 45’’
Joan Magrans: 3h 40’ 56’’
Manel Segura: 3h 43’ 15’’
Xavi Jiménez: 3h 45’ 04’’
Miquel García: 4h 14’ 05’’

Mitja Marató, crònica del Fran.

Pel que a la mitja, els nostres tres atletes es presenten amb diferents objectius, però amb la vista posada a la Behobia del proper dia 13 de novembre. La Sónia a fer quilòmetres i intentar millorar la seva marca, el Ceci a continuar amb la seva preparació, i el Fran era tot una incognita, ja que després de l’estiu de bicicleta i natació, el running en aquesta distància el tenia bastant abandonat. Tot i la pluja de la nit anterior el dia es desperta ennuvolat però en principi sense perill de pluja i amb molt bona temperatura. De sortida, que la veritat va ser una mica caòtica ja que eren uns cinc mil atletes per les tres distàncies, 10 Km, mitja i marató, la Sónia i el Fran avancen junts i el Ceci es queda en darrera.


Així a bon ritme van passant els quilòmetres i les sensacions són bastant bones, la Sónia va bastant forta i el Fran decideix quedar-se amb ella i fer tota la cursa junts, per darrera el Ceci va fent al seu ritme. El traçat d’aquesta cursa amb anades i tornades pel passeig marítim de Gavà i Castelldefels fa que gairebé tota la cursa et vagis creuant amb atletes, cosa que el fa més distret.
Per finalitzar, molt bones sensacions pels nostres tres atletes i millor marca en la distància per la Sónia.



Resultats;
Sónia: 1:47:27. Millor marca personal.
Fran: 1:47:27.
Ceci: 1:59:45

Ens veiem a la cursa de l’Amistat i marxem a Donostia a la Behobia.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

DUATLÓ DE NÚRIA

Participació i crònica del David a la 14a DUATLO ALTA MUNTANYA DE NURIA 2011.



La duatlo consta de 11Km BTT pujada de Queralbs a Fontalba per una pista que no para de pujar però no te dificultat tècnica, transició a Fontalba i fins tornar a Fontalba passant pel Puigmal 2900m i per Núria 15Km de cursa a peu, 2ª transició agafar la BTT i baixar tot el camí de pujada fins Queralbs total 37Km.
Diumenge dia 09/10/2011 a les 08h inici de la duatlo amb molt de fred, l’ organització ens comunica que tant a Fontalba com al Puigmal fa molt de vent i tenien raó vent i fred.



Bon ambient a la sortida foto del atleta David amb els seus companys de fatiga l’Óscar i el Pablo, tret de sortida mai millor dit ja que la sortida la donant amb una escopeta de caça.
Primer tram BTT no gaire fi, però pugem amb 1h10m dintre del previst, transició una mica lenta ja que les bambes no estan al seu lloc trigant 15m en trobar-les, cursa a peu 2h36m molt bones sensacions. Foto al Puigmal pelat de fred. Baixada de tràmit amb BTT fins a Queralbs, temps total 4h22m. de pura i dura muntanya.



dimarts, 11 d’octubre de 2011

XXIII CURSA DE SANT MUÇ A RUBÍ



Participació i crónica del Miquel a la cursa de Sant Muç a Rubí 10 km.


Diumenge molt assolejat i amb molta molta calor. Sortida a les 10:30 hores des de Rambla del Ferrocarril de Rubí. Només sortir, als dos quilòmetres, dos quilòmetres infernals fins a Sant Muç, i tot seguit una bona baixada per recuperar forces!. Recorregut pels carrer de Rubí i sensacions normaletes i encara he de recuperar la forma!, em serveix per anar preparant la Behobia.


Temps final; 52, 28.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

XVI TRAVESSA SANT JOAN DESPÍ - MONTSERRAT

Participació del Never a la XI travessa Sant Joan Despí – Montserrat amb BTT, en aquesta marxa participen els nostres atletes David, amb tres acompanyants, Miquel, amb la seva tropa de Cornellà, Floren, Pani, Juanma, Pifa i Fran acompanyat pel Víctor. Aquesta és una marxa programada en principi de 75 Km, al final van sortir una mica de 80 Km, que surt de Sant Joan Despí i finalitza a l’ermita de Santa Cecília de Montserrat amb un desnivell acumulat de 2.300 metres segons la mateixa organització.



Sortida a les 08:00 hores a la rambla de Sant Joan Despí amb més de 1.000 bikers i una temperatura fresca que al cap de poc temps es va convertir en una calor força intensa. De sortida el tap inicial i es formen uns grups entre els nostres participants que no variarien durant tota la travessa. El David marxa cap endavant amb el seus i no para ni als primers avituallaments, darrera Juanma, Pifa, Víctor i Fran formen un grupet que es mantindria gairebé tota la travessa, una mica en darrera circulen el Miquel, Pani i Floren. Aquest grup arribaria pràcticament compacte fins al primer avituallament de Castellbisbal, on el Miquel i el Floren decideixen quedar-se una mica més endarrera.


Un cop passat aquest primer avituallament començava el festival, pujada al turó de la Guineuea, baixada a la riera, pujada a Can Oliveró, baixada a la riera, pujada a Can Puig, baixada a la riera i pujada fins a Ullastrell, és a dir terrenys totalment trencacames. A l’avituallament d’Ullastrell p.q. 35 aproximadament comencen a notar-se els primers problemes, la calor i el recorregut comencen a notar-se, David continua per davant del grup i ni el veiem al avituallaments, reagrupament del grup format pel Juanma, Pifa, Pani, Víctor i Fran. Miquel amb els seus i Floren continuen per darrera.




Continua la Travessa amb la baixada, tot i que correctament senyalitzada, força perillosa cap a la riera, pujada a la urbanització Ribas Blaves, Olesa de Montserrat, bucle per pujant al Turó de la Gronya tornar a Olesa i continuar per la riera fins a la Puda. Aquí ja és campi qui pugui estem al p.q. 51.2 aproximadament i la gent va força justeta. Víctor te molts problemes amb les rampes i els grups comencen a disgregar-se.
De la Puda a Monistrol de Montserrat i és aquí quant ja portem uns seixanta i pico quilòmetres i queden un 16 de pujada cap al monestir quant es produeix la disgregació total. David va per endavant amb els seus, darrera Juanma, Pifa i Fran comencen la pujada final, Víctor inicia la marxa, però els problemes de rampes li fan gira cua sense poder arribar a la meta. Per darrera Pani i Floren decideixen deixar-ho i ni ho intenten, Miquel i els seus comencen la pujada. Al final arribada a dalt dels atletes David i els seus per davant, Juanma, Pifa i Fran per darrera i tancant el Miquel i la seva colla.





En resum un gran dia de BTT amb un recorregut molt dur, com a mínim més que l’any anterior, amb 80 Km i pujada final al monestir de Santa Cecília, amb una bona organització.