dimarts, 23 de novembre del 2010

87ª JEAN BOUIN

Quan encara no ens hem tret el bon sabor de boca que ens va deixar a tots la Behobia/San Sebastian, una part del NEVER va córrer la decana de totes les curses, i dic una part, perquè mentre uns feien aquesta cursa urbana, una altra part del grup se’n va anar a explorar la bonica serralada de Collserola, a la Cursa del CEC.
En aquesta cursa van prendre part en Xavi, en Miquel i Miguelon. D’entrada poder participar en una cursa a la qual ens podem permetre el luxe d’anar i tornar a casa en tren, ja és un punt fort a favor d’ella.
Quedada matinera, tren, i cap a Barcelona, només arribar, ja tens la primera impressió que és una cursa molt ben organitzada, tanques, estands, guarda-roba, tot ben preparat i en ordre.
Primeres gestions encaminades a buscar un lloc per prendre cafè, ho trobem en una de les moltes delegacions xineses que actualment hi ha a Barcelona ( aviat no quedaran bars regentats per nacionals).
Pas per guarda-roba, amb el temps una mica justet, escalfament??, per descomptat que no, quatre bots en el mateix lloc de sortida i… a tirar milles.
Fem una sortida conjunta, els propòsits de tots tres són semblants, ritme còmode i pim pam, jo volia comprovar com tenia el turmell desprès de la Behobia, i no vaig tenir cap problema, en Xavi amb petits problemes de sobrecàrrega al bessó, va acabar força bé, i en Miquel alguna lleugera molèstia però sense importància, Deu meu!! sembla un part de guerra.

Desprès de mantenir-nos tots tres pràcticament junts durant tota la cursa, algun petit ensurt per part del típic ciutadà que no té paciència i ha de passar com sigui pel mig de la cursa, arribem a la part final, a la pujada del carrer Lleida, abans d’enfilar el tram final.
Augmenten una mica el ritme, i entrada a la meta a la bonica Avinguda de Maria Cristina. Els temps finals, tot i la quantitat de gent, obres i algun que altre carrer massa estret, força bé pels nostres atletes:

Xavi ; 46:57
Miguelon; 46:58
Miquel; 47:20

En resum, amb obres o sense, córrer per Barcelona sempre és un plaer, i si ho fas en una cursa com la Jean Bouin no hi ha res més a dir, salut i fins la propera cita…???, si, si, la Mitja de l’Espirall

PD; Crónica realitzada pel Miguel.

diumenge, 21 de novembre del 2010

XXª CURSA DEL CEC A COLLSEROLA

Participació del Never a la XXª edició de la cursa del Centre Excursionista de Catalunya a Collserola, en aquesta cursa participen els atletes Joan, Jordi (Mulay), Jordi (cap de colla), Albert, Miquel H., Pani, Cecilio i Fran. A la mateixa hora però a l’altra banda de Barcelona teníem al Miguel, Xavi i al Miquel G. participant a la Jean Bouin, proximament publicarem la crònica i ahir el Jose i el David havien participat a la marató pirata de Montserrat, podeu veure la crònica http://thepassengerrunner.blogspot.com, com veieu el Never no para.

En un matí amb temperatura freda i vent, anem arribant a poc a poc al punt de trobada, els que hem matinat una mica més ens ha donat temps de fer el cafè de rigor i comentar la jugada. Arribada a la línia de sortida i després d’uns petits contratemps amb la taula d’incidències i dubtes sobre quina roba posar-se degut a la temperatura, un petit escalfament i a la sortida.

En aquesta cursa i com ja esta sent un clàssic Joan i Mulay surten cap endavant i la resta van fer el que poden. Cal dir que pel recorregut, aquesta cursa es podria catalogar com a durilla, amb un inici espectacular pujant “de saque” i sense escalfament previ des de la UPC a Sant Pere Màrtir. Seguidament es fa un recorregut treca-cames per després baixar al pantà de Vallvidrera. Un cop allà un tram de pujada curta però amb molt desnivell, i continua el terreny trenca-cames fins a tornar a enllaçar Plaça Mireia i cap a la UPC. Tot això per pistes molt practicables i que donen com a resultat 18 km i 800 metres de desnivell.

Al final els nostres atletes i a falta de resultats oficials, Mulay i Joan han entrat en 1:27 i 1:28 respectivament, Miquel H., Albert i Fran han entrat entre 1:41 i 1:42, Pani en 1:47, Jordi (cap de colla) en 2:05 i Ceci en 2:15. A la meta salutació i foto de rigor amb els cracks del Somos una Banda http://somosunabanda-frank.blogspot.com i cap a casa.

Resultats definitius.
Jordi (Mulay); 1:27:50.
Joan ; 1:27:54.
Miquel; 1:42:20.
Albert; 1:42:35.
Fran; 1:42:54.
Pani; 1:46:46.
Jordi (Cap de colla); 2:04:47.
Ceci; 2:15:00.

Fins la propera.


dilluns, 15 de novembre del 2010

46ª BEHOBIA - SAN SEBASTIAN.

Participació del Never a la 46ª edició de la Behobia – Sant Sebastià, per aquesta cursa es desplacen fins a Donostia els atletes, Joan, Miguel, Miquel, Pani, Jordi ( Mulay), Albert i Fran, acompanyats per las Susanas, Mari, Tere, Carmina, Eva i Javi. L’expedició oficial es desplaça per carretera divendres fins a Hernani on teníem el campo base en forma de casa rural, concretament Casa Pardiola, totalment recomanable. Abans d’arribar sopar a Hernani, uns “petits” entrepans i hamburgueses per al personal. Seguidament arribada a la Casa i tothom a la seva habitació que el viatge havia estat llarg i alguns havien treballat.
Dissabte ens aixequem amb un dia excepcional, sol i molt bona temperatura i ens ho prenem com a turistes. Visita al matí a Hondarribia, i de camí cap a Donostia, aturada al port de Jaizkibel on encara es podien veure a l’asfalt les pintades d’ànims als ciclistes que van disputar la clàssica de Sant Sebastià. A dalt, aturada tècnica i pinxo de xoriço per anant fent boca.

Cap al migdia arribada a Donostia, i després de dubtar una mica decidim fer un dinar a base de pinxos, cal tenir present que a la nit havien de cuidar-nos una mica de cara a la cursa. Va ser tot un encert, com es pot observar a la fotografia annexa, tota l’expedició del Never gairebé va “okupar” la barra sencera de la tasca i els pinxos, les racions, el xacoli i la cervesa no van faltar. Després de dinar passeig per la zona del bulevard i cap al Kursal on es trobava la fira del corredor, recollida de dorsal i foto de rigor. Seguidament cafè per relaxar una mica les cames i visita a la platja de la Concha i al casc antic.

En un carreró trobem una administració de loteria, i cap a dintre, si l’any que be veieu que el desplaçament a la Behobia el fem en limusinas ja sabeu d’on ha sortit la pasta. Finalment retorn a Hernani i sopar, aquesta vegada els atletes a base de pasta i aigües.

El diumenge ens aixequem i les previsions meteorològiques de pluja es compleixen. Deprés van saber per la Marivi que si a Euskadi surt l’arc de sant martí al matí, vol dir que plourà tot el dia, i aquell matí es veia de collons, veure foto.

Desplaçament a Donostia en cotxe fins a Anoeta, allà punt de trobada amb Jordi ( Mulay), que al tenir família a Vitòria va aprofitar el desplaçament per a visitar-la. Cap a la sortida al barri de Behobia a Irun agafem l’euskaltren, que anava totalment ple com podreu observar a la foto annexa. Arribada a Irun i desplaçament en autocar de l’organització cap a la sortida per territori francès. Al arribar a la sortida ja es començar a palpar que aquesta és una cursa especial, més de 20.000 atletes i un bon rotllo espectacular.

També destacar que la presència d’atletes catalans era numerossísima, amb els corredors.cat, l’aire de Granollers, els maimakansu, els akura de Gavà i molt d’altres. La pluja era finíssima però començava a calar, un cop deixades les bosses comencem l’escalfament. Pel número de dorsal i per temps acreditat, el Joan sortia el primer a les 11:03, el Jordi a les 11:06, Albert, Pani, Miquel i Fran a les11:18 i el Miguel que havia repescat el dorsal del Floren sortia a les 11:23. Així que a poc a poc el grup es va començar a disgregar això si desitjant-nos sort i amb l’ordre molt clara de gaudir d’aquesta cursa tan especial. El que era una pluja fina ja en el moment de la sortida comença a convertir-se en pluja com deu mana i ens acompanya durant tota la cursa.

El recorregut és espectacular, i el que fa aquesta cursa tan especial es la quantitat de gent animant als marges de la via, des de Irun, al pas per Lezo, Pasaia i el tram final ja dintre de Donostia. De la cursa cal destacar que tot i la pluja els nostres atletes van fer uns temps molt destacats, amb Mulay i Joan amb 1:25 i 1:26 respectivament, Miguel que tot sortir des de molt endarrera va arribar amb un temps de 1:36, Pani, Albert i Fran amb un temps de 1:39 i finalment Miquel amb un temps de 1:40.




Un cop finalitzada la cursa, i després d’espera una estona una miqueta llarga al guarda-roba, desplaçament cap a Hernani, dutxa calenta que va venir de conya i fi de festa amb un dinar a una tasca del centre d’Hernani on ja s’havien incorporat Marivi i el cunyat de Mulay.

En resum un cap de setmana d’oci i esport en una ciutat preciosa i una cursa única, que sempre deixa una pregunta a l’aire, tornarem l’any que ve?. No ho descartem.

PD; Des d’aquest blog donar el nostre més sincer condol a la família i amics de l’atleta de Bizkaia que va morir a la cursa a causa d’una aturada cardíaca.

dilluns, 1 de novembre del 2010

XX CURSA DE L'AMISTAT


Participació masiva del Never a la XX edició de la cursa de l’amistat, en aquesta edició participen els atletes Esteban, Pani, Jose, Miquel H., Miquel G., Jordi, Joan, David, Miguel, Ceci, Albert, Fran, també ens acompanyen el Robin, Rodri i Juanma, en resum un equipazo, almenys en número.

La ciutat als nostres peus.

Aquesta cursa tan maca que va des del castell de Montjuïc fins al Tibidabo, aquest any amb final dintre del parc, és especial en tot, i també ho és per la matinada que ens hem de donar. Avui punt de reunió a les 06:45 hores a Can Caralleu, allà excepte alguns indultats que tenien permís per anar directament a Montjuïc, reagrupament i pujada pel recorregut de la cursa en cotxe per deixar uns quants estacionats, i desplaçament en cotxes patera cap a la sortida. Les males llengües diuen que algun atleta ha aprofitat aquesta pujada des del cotxe per agafar apunts i referències del recorregut, per després atacar, ja, ja, ja, ja.

En resum, que arribem a la sortida com deu mana, de puto cul, per fer la foto, escalfar ràpid i malament, fer el riuet i cap a la línia de sortida. Allà ens trobem amb la presència del Sergi, gran atleta que es troba temporalment, esperem que per poc temps, realitzant els seus entrenaments als Pirineus.
Tret de sortida i campi qui pugui, només sortir ja es formen uns grups que es mantindran gairebé tota la cursa. Primer es forma un grup capdavanter amb el Jordi, Esteban, David, Jose i Joan, seguidament un altre grup que avui hem anomenat “Los Migueles”, amb el Miquel H., Miquel G., Miguel, Albert i Fran, darrera d’aquest circula el Pani que avui feia d’amfitrió del Juanma i tancant el grup el Ceci.
La serie A del Never.

El grup de " los migueles"
Al finalitzar la baixada abans d’arribar al carrer Lleida ens trobem com a improvisat fotògraf al Frank del “ Somos una banda” http://somosunabanda-frank.blogspot.com/ , gràcies per les fotos, però us hem trobat a faltar a la sortida a la Montse i a tu. Esperem coincidir aviat, una abraçada.
Tornant a la cursa, la veritat és que aquests dos grups s’han mantingut més o menys compactes durant tota la cursa i crec que fins i tot hem fet honor al nom del nostre club, NEVER RUN ALONE, i crec que la unió fa la força i avui els resultats han estat força bons.
Del primer grup trobareu una extensa crònica a la pàgina del passenger
http://thepassengerrunner.blogspot.com/.
La serie A del Never començant la pujada.

Del segon grup, dir que en la zona plana de transició, “ los migueles “ han agafat una mica d’avantatge, però després amb un final pletòric de l’Albert que ha portat al Fran al límit, hem entrat a meta tots pràcticament junts. Més enrera el Pani ha realitzat una bona pujada en solitari, i el Ceci ha millorat en 4 minuts la seva marca de l’any passat amb un recorregut més llarg. Les petites notes negatives, han estat el Miguel amb problemes de bessons i el Robin amb problemes de tendons.


Per tancar, només remarcar l'exquisida organització un any més, amb una atenció al corredor tant a la sortida com a l’arribada espectacular. Un recorregut preciós, i sobretot demostrar que per gaudir d’aquest esport no fan falta gran i importants marques que patrocinin les curses, amb una gent encantadora i el bon rotllo dels corredors es suficient per organitzar una cursa singular i per mi especialment engrescador.

Propera cursa, desplaçament a Sant Sebastià;
NOS VAMOS A LA BEHOBIA.