dimarts, 25 d’octubre de 2011

VII MARATÓ DEL MEDITERRANI


Participació del Never a la Marató del Mediterrani, en aquesta cursa participen en la distància de Mitja Marató la Sónia, el Ceci i el Fran, i per la seva part el Xavi fa la marató amb la seva tropa del Prat. És per això que avui pengem dos cròniques pel mateix preu, Xavi fa la de la Marató i el Fran la de la mitja.



Marató, crónica del Xavi.


Hoy ha sido un gran día. Así de sencillo y escueto, pero no por ello menos emotivo o valioso.
Hace un año y medio nuestro buen amigo Miguel Patiño me adentraba en los intríngulis del atletismo sin saber que se convertiría en una parte esencial de mi vida.
Hace unos meses que veníamos preparando esta prueba. Para Xavi, Joan y Miqui, ha sido su bautismo en la prueba reina, para Manel y un servidor ha sido otro día en el que nos hemos superado aún más si cabe, y reafirmamos nuestra manera de disfrutar del esfuerzo y el sacrificio, desde un punto de vista maratoniano, como la vida misma…



Un día un compañero del never me decía que la carrera se empezaba a disfrutar cuando el sufrimiento se instala en tu cuerpo. Al principio no entendía el sentido de esas palabras, ahora después de correr cada una de las pruebas que vamos realizando, le doy la razón y comparto su sentir.
Los cuatro compañeros nombrados y el que suscribe hemos compartido camiseta y logo, muy bonita, corporativa y cómoda, por cierto. Queríamos celebrarlo de esta manera. Gracias Manel, ha sido todo un acierto.


Personalmente he cumplido un sueño, un deseo que tenía guardado en lo más profundo de mi ser, y que hoy se ha realizado. He cruzado la meta con mi pequeño hijo Josep (mes y medio de vida) en brazos. No he llorado porque no me quedado líquido en el cuerpo, pero el sentimiento de agradecimiento a mi compañera y madre de Josep de traérmelo para cumplir el sueño no tiene precio. Gracias Sonia, tú eres la fuerza que me empuja a seguir paso a paso.
Aún nos quedan muchos sueños que hacer realidad compañeros, nosotros podemos porque somos guerreros que se fijan una meta y luchan por conseguir llegar al final, cada uno con sus limitaciones, pero no por ello menos meritorio.



Acabo esta crónica con mi reconocimiento, afecto y admiración hacia Joan, que en el día de hoy nos ha dado un ejemplo de fortaleza, entereza y humildad. (Joder con el YAYO)
Nos vemos en la cursa de l’amistat.


XaviSamó: 3h 39’ 45’’
Joan Magrans: 3h 40’ 56’’
Manel Segura: 3h 43’ 15’’
Xavi Jiménez: 3h 45’ 04’’
Miquel García: 4h 14’ 05’’

Mitja Marató, crònica del Fran.

Pel que a la mitja, els nostres tres atletes es presenten amb diferents objectius, però amb la vista posada a la Behobia del proper dia 13 de novembre. La Sónia a fer quilòmetres i intentar millorar la seva marca, el Ceci a continuar amb la seva preparació, i el Fran era tot una incognita, ja que després de l’estiu de bicicleta i natació, el running en aquesta distància el tenia bastant abandonat. Tot i la pluja de la nit anterior el dia es desperta ennuvolat però en principi sense perill de pluja i amb molt bona temperatura. De sortida, que la veritat va ser una mica caòtica ja que eren uns cinc mil atletes per les tres distàncies, 10 Km, mitja i marató, la Sónia i el Fran avancen junts i el Ceci es queda en darrera.


Així a bon ritme van passant els quilòmetres i les sensacions són bastant bones, la Sónia va bastant forta i el Fran decideix quedar-se amb ella i fer tota la cursa junts, per darrera el Ceci va fent al seu ritme. El traçat d’aquesta cursa amb anades i tornades pel passeig marítim de Gavà i Castelldefels fa que gairebé tota la cursa et vagis creuant amb atletes, cosa que el fa més distret.
Per finalitzar, molt bones sensacions pels nostres tres atletes i millor marca en la distància per la Sónia.



Resultats;
Sónia: 1:47:27. Millor marca personal.
Fran: 1:47:27.
Ceci: 1:59:45

Ens veiem a la cursa de l’Amistat i marxem a Donostia a la Behobia.

1 comentari:

Joan Magrans ha dit...

Sempre m’ha agradat fer esport, però córrer no, perquè era massa avorrit i sacrificat. Ara en canvi, córrer ha acabat sent una autèntica filosofia de vida. Què ha passat? És molt simple, he superat la línia que separa la realitat diària de la dimensió desconeguda de la satisfacció personal: ara et centres en els beneficis que obtens, mentre que el cansament deixa de ser un obstacle mental. Ha estat un procés de canvi gradual, no exempt d’alts i baixos, en què la constància i la capacitat de sacrifici, moltes vegades no podien contra les excuses que la ment busca contínuament per evitar el patiment innecessari.
Per això és una gran sort conèixer gent especial com el Miki, els dos Xavis i el Manel, l’autèntic estimulador que ens ha fet córrer fins i tot en aquells dies en què no tens ni ganes de moure’t. Al final, tots ens hem empeltat d’aquest esperit de superació de tal manera que quan algú no està suficientment motivat per córrer, sempre apareix algú que s’encarrega de treure'ns la mandra. I ni que sigui perquè et sap greu deixar-lo sol o per compromís, no saps dir-li que no i hi vas a córrer. És així com, mica a mica, ens hem convertit en uns malalts però molts sans!
Tractaré d'explicar una mica el ritual que seguim.
Quan et poses les bambes, notes una sensació contradictòria i estranya. Potser, és que el cos s’adona de l’esforç que li espera i tens un cert temor. Fas uns petits estiraments per escalfar els músculs però també per calmar la ment neguitosa. Comences a trotar i et sents pesat, potser amb algun dolor muscular dels dies anteriors i amb dificultats respiratòries. Però molt aviat, aquestes sensacions negatives desapareixen a mesura que la maquina s’engreixa. I la velocitat augmenta fins trobar el ritme adequat, de patiment equilibrat sense passar-se de voltes. És llavors quan et sents a gust amb tu mateix, una sensació difícil d’explicar. El fet de córrer pot aconseguir alegrar-te un dia trist, perquè per un moment deixes de banda les preocupacions i els problemes. En definitiva, et sents una persona lliure. I això és fantàstic.
Però el millor ve al final, quan acabes de córrer, la recompensa de l’esforç. El cansament que tens, és el preu absolutament necessari per arribar a l’estat de benestar que et dóna un cos i una ment relaxada. És una sensació de tranquil·litat, de benestar i d’eufòria. Senzillament, estàs satisfet amb tu mateix. Si a tot això li sumes els evidents beneficis físics i de salut, què més vols!
El 23 d’octubre passat va ser un gran dia perquè he tingut el plaer de participar en la Marató del Mediterrani, la primera que faig. M’he trobat molt bé, he superat el famós mur del Km 35 i finalment he fet un temps que no m’hagués imaginat mai: 3h 40’ 56” és a dir a un ritme de 5’14” per quilòmetre. Ha estat un d’aquells dies importants de la meva vida, pel repte aconseguit, per les vivències personals viscudes i perquè he descobert que la felicitat esdevé precisament mentre he estat preparant-me per a la marató. I, és clar, ja penso en la propera marató.