dimarts, 1 de novembre de 2011

XXXI CURSA DE L'AMISTAT


Participació del Never a la XXXI cursa de l’Amistat, en aquesta cursa participen els nostres atletes Albert, Xavi, Sónia, Jordi, Esteban, David, Ceci, Miquel i Fran. Aquesta cursa és força especial i crec que una de les debilitats dels atletes del Never. El seu recorregut és clar, sortida des del castell de Montjuïc i arribada al parc del Tibidabo amb una longitud d’uns 16, 5 quilòmetres. Diem que és una cursa especial perquè es molt familiar i es veu que esta feta amb molts pocs mitjans però amb tota l’estima del mon. El seu gran èxit demostra que no fa falta una gran marca darrera per tal de fer una cursa espectacular i molt ben organitzada.



De sortida i com cada any, tocava matinar, lloc de trobada a les 06:30 a la rotonda de Via Augusta, allà ens trobem tots, uns més adormits que d’altres i pugen al Tibidabo per tal de deixar un parell de cotxes. Després desplaçament a la sortida al castell de Montjuïc on feia molt bona temperatura però molta humitat. Allà ens trobem amb el Frank del somos una banda, un crack, que tot i començar les curses a peu després de la temporada ciclista, esta en plena forma. Foto i cap a la sortida, tots excepte la Sónia, que si s’ha de posar un però a la cursa, dir que caldria algun servei més de dones, ja que només hi havia un i degut a la cua ha arribat a la sortida molt justa.

Comença la cursa i ja en el tram de baixada Jordi i David marxen per endavant, darrera es forma un grup amb el Esteban, Miquel, Albert, Xavi i Fran, més endarrera el Ceci i la Sónia van fent. Un cop s’arriba al Paral·lel pel carrer Lleida, comença una zona de fals pla que poc a poc es va fent més dur fins a major de Sarria que ja comença la pujada. En aquests tram per endavant el David i el Jordi continuen junts, el segon grup es trenca i per endavant continuen el Xavi, Esteban i Fran, amb Albert i Miquel a poca distància i la Sónia ja ha deixat la companyia del Ceci. Un cop acabat Major de Sàrria i després d’uns metres de descans ja comença la pujada de debò, des d’aquí fins a meta són aproximadament uns sis quilòmetres de pujada amb uns trams força durs com són l’inici de la pujada i el tram de la població de Vallvidrera, la resta de pujada és sostinguda i amb algun petit descans. Al final a l’arribada David finalitza primer, amb el Jordi a poca distància, seguit del Xavi amb uns metres d’avantatge sobre l’ Esteban i el Fran, més endarrera l’Albert, la Sónia, el Miquel i tancant el grup el Ceci.



En meta coneixem a l’abuelo runner, un exemple per a tots, foto de rigor i ens veure’m a la Behobia, espero que a la sortida ja que a la meta ni en broma esta fet un toro, je,je,je. No deixeu de veure el seu blog, a la dreta teniu l’enllaç.


El resum és clar, un gran matí de running amb una cursa molt bonica i gran entrenament per a la Behobia.



PROPERA CURSA DESPLAÇAMENT A DONOSTIA MARXEM A LA BEHOBIA .




1 comentari:

Abuelo Runner ha dit...

Hacer lo que nos gusta, como lo hemos hecho hoy, sin coches y toda las calles para nosotros.. es una maravilla.
Encima amigo Fran rodeado de buena gente,que siempre es una garantía para pasarlo bien.. pues hay estaremos en la Behobia, al final llenaremos el avion.
Un saludo y muchas gracias por pasar por mi blog.. seguire el vuestro con mucha atención