divendres, 14 de desembre de 2012

MITJA DE L'ESPIRALL

Nova sortida per alguns dels components del NEVER, en aquesta ocasió tocava tot un clàssic la Mitja Marató de l’Espirall de Vilafranca del Penedès.

De les curses de mitges maratons de Catalunya possiblement sigui de les més antigues i probablement de les millors organitzades, no falta de res, l’atenció al corredor és genial, des de l’organització fins la bossa del corredor i amb un recorregut força entretingut


En aquesta ocasió hem participat Ceci, Sònia i jo (Miguel). Ceci no havia participat en cap cursa des de BSS i, Sònia i jo veniem la setmana anterior de participar en la mitja de Mataró.
La matinada es va presentar fresqueta, en aquella zona i per aquestes dates es normal que el termòmetre fregui temperaturas mínimes.
Tret de sortida a l’Avinguda de la Pelegrina, primers quilometres per la población de Vilafranca, fins el quilòmetre 5 que ja iniciem el camí cap a Guardiola de Font Rubí. En el 8 passem per davant de les caves de Vallformosa, a partir d’aquest punt i fins el 12 la cursa es converteix en un autèntic trenca cames amb contínues pujades i baixades, abans de continuar vull, personalment, agrair el suport i l’animació del grupet de la población de Vilobí, que cada any al pas dels corredors formen una cridoria impressionant. Passo pel control del 10 amb un temps de 48:48, temps discret però que esperava compensar a la tornada.
Una vegada passat el Qm 12 arribem a la población de Guardíola de Font Rubí, entrada a la población amb una lleugera pendent, zona d’avituallament i tornada cap a Vilafranca.El recorregut de tornada és una altra historia, favoreix el desnivell del traçat, continuament vas baixant, això et permet imprimir un ritme viu i constants fins arribar al Km 17 a l’alçada de les caves Valformosa, aquí comença un altre dels desnivells importants de la cursa, aquesta pujada arriba fins el municipi de Les Cabanyes 19,5 aproximadament.
A partir d’ahir, encara hi ha un altre avituallament al 20, cal fer l’últim esforç, que ajuda i molt el traçat de la via per tal de plantar-te en línea de meta amb forces i amb una sensació d’alegria per haver participat en una de les curses més maques que hi ha actualmente per la zona.
Una vegada passat la línea de meta, toca gaudir de l’ambient de corredors, recollir la bossa del corredor, la qual com cada any és impressionant, buscar l’entrepa i brindar amb els companys amb la copita de Cava que regalava un dels patrocinadors.

El temps finals dels nostres altletes:
Ceci: 2:06, Discret, Ceci no abaixis la guardia!!!
Sonia: 1:48 millor temps que la semana anterior a Mataró, molt bé “cansina”
Miguel: 1:40 Bon temps i bones sensacions.

Salutacions de rigor, una vegada més ens van trobar amb el ABUELO RUNNERS, salutacions des d’aquí i dessitjar-te que l’operació arribi aviat i la teva recuperació sigui rápida i efectiva per tenir-te a punt per la Marató de Barcelona (Rafa, espero que no te enfades por haberte copiado la foto, un abrazo).


dimecres, 5 de desembre de 2012

MITJA MATARÓ


Crònica del Miguel.

Desprès de l’experiència de la Behobia  i, d’una aturada d’uns quinze dies, tocava de nou posar-se les vambes i sortir a fer quilometres.
En aquesta ocasió ens hem desplaçat fins la població de Mataró, poca participació del NEVER, el que subscriu aquesta crònica i Sònia, una vegada a Mataró s’afegeix en Joaquim, germà de Sònia .
Particularment tenia ganes de córrer aquesta cursa, en anys anteriors ho havia intentat, però no hi havia manera de poder apuntar-me a temps, arribava amb les inscripcions tancades, aquesta any per fi ho he aconseguit
Matinada fresca, mentre ens desplaçaven cap a Matarò el termómetro del cotxe marcava 3 graus  i, per les cares i la roba que portava la gent a Mataró, crec que encara feia més fred allà
Passem pel poliesportiu on repartien els dorsals i, mentre esperem el moment de la sortida, ens trobem amb una persona, el Abuelo Runner, a la que personalment admiro, perquè és una mostra clara del que significa avui dia còrrer per a molts de nosaltres, saber compaginar la vida laboral amb la vida familiar i les curses, salutacions ABUELO, desitjo que hagis pogut acabar la cursa sense molesties i si tot va bé ens tornarem a veure a l’Espirall.

Una vegada amb els dorsal  posats fotitos de rigor i preparats per la cursa.
A les 10:00 en punt sortida, passem per diversos carrers de Mataró en alguns d'ells corria un vent gelat que ens deixava glaçats, poc a poc  comença a estirar-se la cursa.
Desprès d'uns 5 quilometres, arribem a la zona del passeig marítima, la primera part del passeig se'n va fer una mica pesada, apart de que alguns  trams  eren força estrets per passar corredors en un sentit i l’altre.
Sobre el quilometre 9, desprès de fer el passeig marítim agafem la N-II, la qual ens fan corre  primer en un sentit i desprès tornada cap la població de Mataró de nou, on ens van ficar per un polígon amb l'anim de fer els quilometres necessaris per tal d'arribar als 21 quilometres de la Mitja.


He de dir que aquest tipus de curses se'n fan avorrides,  perquè ens fam corre per indrets on la presencia de gent animant o només veient el pas dels corredors és nul·la (Quina diferencia amb la BSS i, això que allà plovia una barbaritat).
Bé una vegada deixem enrere els quilometres de polígons arribem a la traca final de la cursa, sobre el quilòmetre 19,5 s’inicia una pujada amb una mala llet impressionant, quan un arriba aquest punt ha de venir amb les forces una mica controlades, sinó es troba el que li passa a molta gent, que punxen i la seva pujada es fa agònica.
Superada aquesta pujada, passes el PQ 20, on hi ha un control de temps i, finalment encetes l’últim quilòmetre, també amb un desnivell que sense ser com la primera part, tal i com un arriba amb les forces, la veritat que es pateix.
Finalment superat l’arc d'arribada, es fa una cua  per recollir la bossa del corredor  que l’organització hauria d'agilitzar  amb el fred que fa i el temps que triguen en controlar que ningú se’l coli, passa una bona estona que et quedes pelat de fred. 
Per cert, impressionant el control que fan per accedir a la zona on entreguen la bossa amb els productes del patrocinador, fins a quatre persones en van controlar el dorsal, perdoneu però algú ho havia de dir.
Amb la bossa amb les mans, punt de reunió al poliesportiu on teniem les motxilles guardades, una vegada allà m’hem duc una sorpresa molt agradable, almenys hi havia 30 persones donen massatges als corredors que volien, molt bé organitzat, de tal manera que desprès de la quantitat de curses que porto, per primera vegada m’he pogut fer una massatge que m’ha deixat com nou, molt bé per l’organització en aquest punt, a l’igual que la consigna i entrega de les bosses.

El temps dels nostres corredors:
Joaquim 1:38:14, mol tbé, malgrat les molèsties musculars que arrossegava.
Sònia: 1:52:25 Correcte,  la fémina del grup, com sempre donant- lo tot
Miguel: 1:41:40, Como dijo alguien “ No està mal pa la edad que tiene”.

Us deixo una fotografia de la bossa del corredor amb els productes del patrocinador, amb el temps que corren no està mal, malgrat que comentaven que aquest any ha minvat força el seu contingut.