diumenge, 27 de novembre del 2011

XXIª MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DEL CEC.

Participació del Never a la XXIª Cursa del Centre Excursionista de Catalunya, aquest any inagurant la distància en mitja marató. En aquesta cursa participen els atletes Joan, David, Pani, Albert i Fran. Cal dir que una altre part del Never, havia decidit participar a la clàssica Jean Bouin, en breu tindreu la crònica. Per començar, matinal amb bon temps, però amb baixa temperatura. El lloc de trobada era a les 08:00 hores davant del Frankfurt Predralbes, amb força fred però els nostres atletes van arribant. Aquesta cursa que transcorre gairebé amb la seva totalitat pels corriols i camins de Collserola, és una mica especial pels nostres atletes, ja que per molts d’ells aquesta muntanya és el seu hàbitat natural d’entrenament sobretot per la vessant de Sant Feliu.

Després d’agafar els pitralls i una miqueta d’escalfament tots a la sortida. La tàctica en principi estava clara, es formarien dos grups, per davant anirien el David i el Joan, i per darrera Albert, Pani i Fran intentarien fer la cursa en grup. Aquest any amb la nova distància, mitja marató, havia una part d’aquest que no el coneixien, però un cop acabada, s’ha de felicitar a l’organització, ja que aquests han estat dins d’un marges normals de duresa i s’ha fet molt distret. De sortida la pujada a Sant Pere Màrtir ja comença a marcar diferències. Desprès un recorregut trenca-cames amb pujades selectes i baixades per corriols, que degut al fang i la humitat a les pedres per les pluges dels dies anteriors, en segons quins trams es feia força perillosa. En resum, una matinal d’atletisme del bo, amb una organització molt bona i un recorregut dur i maco.



Pel que fa a l’actuació dels nostres atletes, aquests es trobem continuant la seva preparació de cara a les grans cites del 2012, amb un resultat més que acceptable. David, que està com una moto, ha acabat per davant, el Joan, tot i els seus problemes d’esquena d’aquesta setmana, una miqueta més enrera, i l'Albert, el Pani i el Fran han complert i s’han presentat en línia de meta en grup amb un temps més que acceptable.


Resultats, a falta de confirmació oficial;


David: 1: 51.
Joan : 1: 53.
Albert: 2:07.
Pani: 2:07
Fran: 2:07.





dimarts, 15 de novembre del 2011

47 BEHOBIA - SAN SEBASTIAN

Participación del Never a la 47ª edición de la Behobia- San Sebastian, para participar en esta carrera se desplazan a Euskadi los atletas, Sónia, Manel, Ceci, Joaquin, Miguel, Miquel, Xavi, Joan, Albert, Jordi i Fran. Desplazamiento el viernes a Donostia y campo base en un hotel en Oiartzun. Desde allí, los más madrugadores el propio viernes por la tarde ya realizan la primera visita a San Sebastian recorriendo varias tascas y dando buena cuenta de los pinchos y zuritos. El resto de la tropa va llegando durante el día y por la noche toda la expedición ya se encuentra en el hotel a excepción de Xavi que se incorpora el sábado justo antes de comer .

El sábado lo iniciamos con almuerzo conjunto, poco después nos recoge un amigo del Manel, Germán, que nos hará de guía todo el día. Sobre las 10:00 horas nos ponemos en marcha i la primera parada es una visita turística a Hondarribia, ciudad preciosa del norte de la provincia de Guipúzcoa. Allí pasamos toda la mañana disfrutando de un día esplendido con sol y temperaturas muy suaves. Seguidamente y tras pasar por el hotel para recoger a Xavi, ya esta la expedición al completo, nos dirigimos a comer a una sidrería a Astigarraga. Allí se incorpora un segundo amigo del Manel, Javier.


Es esta sidrería iniciamos el menú pre-behobia, a base de Sidra a punta pala, chorizos a la sidra, tortilla de bacalao, bacalao a la vizcaína, entrecot / merluza, queso y membrillo y nueces. Como veis la más idóneo para el día de antes de la carrera. Seguidamente, desplazamiento al Kursal de Donosita para en la feria del corredor recoger el dorsal.

Aquí ya se empieza a palpar el ambiente especial que tiene esta carrera. Por los aledaños, atletas de toda partes con sus chandals y cortavientos, para cuando uno del never????, y mención especial para esos 3.500 catalanes que participaron en la carrera. Paseo por el casco antiguo de Donosita y después de despedirnos de Germán y Javier, eskerric asko por todo. De vuelta al hotel para cenar un poco y descansar.


Llega el día de la carrera, diana a las 08:00 para almorzar todos juntos, antes de desplazarnos a pie hasta el euskaltren aparece el Jordi, Mulay que se había desplazado desde Vitoria. Ahora sí, la expedición al completo, el día espléndido y el viento que durante la noche fue muy fuerte parece que se va calmando. En Fenderia cogemos el tren hasta Irun, el ambiente de Behobia ya se nota, tren abarrotado, en pocos minutos ya llegamos a Irun, allí ya se observa la perfecta organización, nada más llegar a la estación aparecen los autocares que nos llevaran a la salida al barrio de Behobia.


Ya esta, aparecemos en la salida, y todo y que para algunos es la tercera participación, el ambiente te envuelve, esta carrera es especial. 23.000 atletas inscritos que resultaron 19675 llegados, para realizar una carrera de 20 kilómetros, la mítica Behobia. El ambiente es espectacular, nos encontramos con el gran Abuelo Runner, un fenómeno, y poco a poco todo y que algunos ya somos veteranos el gusanillo en el estómago no hay quien lo quite. Atletas de aquí y de allá en un ambiente festivo y por fin después de tres ediciones sin lluvia.


En la salida, un gran homenaje al atleta muerto en la edición del año pasado bajo las notas del “Show must go on” de Queen, no hay palabras. Joan y Jordi salen más adelantados por dorsal, el resto decidimos salir juntos, excepto el CECI que saldrá un poco más retrasado. Un calentamiento justito y hacia la salida.




De la carrera poca cosa se puede explicar, una carrera con un recorrido precioso, duro, espectacular donde en 20 kilómetros no hay un metro sin público animando, para unos globeros como nosotros, es como para un jugador de fútbol de categoría regional jugar una final de la Champions en un Wembley lleno. El público es para flipar, eskerric asko, eskerric asko, eskerric asko, un 12 sobre 10.


La organización también excelente, después del pequeño fallo el año pasado con el guardarropa, este año perfecto. Los puntos de avituallamiento de agua, que este año con el calor se hacían muy necesario, también perfectos. En resumen para cualquier atleta aficionado, es jugar la champions, hay que hacerla. A la llegada a San Sebastián, reagrupamiento de la tropa y tras comentar la jugada hacia el tren para volver al Hotel.


Por el camino nos encontramos con los atletas etíopes que habían ganado la carrera tanto en categoría masculina como femenina, tras la insistencia de estos a hacerse una foto con los atletas del NEVER, estos acceden mostrando su sencillez ja,ja,ja,ja.

Una vez al hotel, comida de despedida y vuelta a casa. Un fin de semana espectacular con una gente muy maja y una carrera del todo especial, no hay duda que el año que viene volveremos, FORÇA NEVER y FORÇA BEHOBIA.



Todo y que en esta carrera es lo menos importante, aquí tenéis los resultados de nuestros atletas, que por cierto no están nada mal.

Resultados;


Jordi 1:25:22 puesto 1607 de 19675.
Joan 1:25:40 puesto 1697 de 19675.
Manel 1:36:04 puesto 5316 de 19675
Xavi 1:38:29 puesto 6511 de 19675.
Joaquin 1:38:31 puesto 6524 de 19675.
Fran 1:40:21 puesto 7389 de 19675.
Miguel 1:40:22 puesto 7393 de 19675.
Albert 1:46:17 puesto 10292 de 19675.
Miquel 1:49:21 puesto 11699 de 19675.
Sónia 1:59:47 puesto 15654 de 19675.
Ceci 2:06:33 puesto 17308 de 19675.


dimarts, 1 de novembre del 2011

XXXI CURSA DE L'AMISTAT


Participació del Never a la XXXI cursa de l’Amistat, en aquesta cursa participen els nostres atletes Albert, Xavi, Sónia, Jordi, Esteban, David, Ceci, Miquel i Fran. Aquesta cursa és força especial i crec que una de les debilitats dels atletes del Never. El seu recorregut és clar, sortida des del castell de Montjuïc i arribada al parc del Tibidabo amb una longitud d’uns 16, 5 quilòmetres. Diem que és una cursa especial perquè es molt familiar i es veu que esta feta amb molts pocs mitjans però amb tota l’estima del mon. El seu gran èxit demostra que no fa falta una gran marca darrera per tal de fer una cursa espectacular i molt ben organitzada.



De sortida i com cada any, tocava matinar, lloc de trobada a les 06:30 a la rotonda de Via Augusta, allà ens trobem tots, uns més adormits que d’altres i pugen al Tibidabo per tal de deixar un parell de cotxes. Després desplaçament a la sortida al castell de Montjuïc on feia molt bona temperatura però molta humitat. Allà ens trobem amb el Frank del somos una banda, un crack, que tot i començar les curses a peu després de la temporada ciclista, esta en plena forma. Foto i cap a la sortida, tots excepte la Sónia, que si s’ha de posar un però a la cursa, dir que caldria algun servei més de dones, ja que només hi havia un i degut a la cua ha arribat a la sortida molt justa.

Comença la cursa i ja en el tram de baixada Jordi i David marxen per endavant, darrera es forma un grup amb el Esteban, Miquel, Albert, Xavi i Fran, més endarrera el Ceci i la Sónia van fent. Un cop s’arriba al Paral·lel pel carrer Lleida, comença una zona de fals pla que poc a poc es va fent més dur fins a major de Sarria que ja comença la pujada. En aquests tram per endavant el David i el Jordi continuen junts, el segon grup es trenca i per endavant continuen el Xavi, Esteban i Fran, amb Albert i Miquel a poca distància i la Sónia ja ha deixat la companyia del Ceci. Un cop acabat Major de Sàrria i després d’uns metres de descans ja comença la pujada de debò, des d’aquí fins a meta són aproximadament uns sis quilòmetres de pujada amb uns trams força durs com són l’inici de la pujada i el tram de la població de Vallvidrera, la resta de pujada és sostinguda i amb algun petit descans. Al final a l’arribada David finalitza primer, amb el Jordi a poca distància, seguit del Xavi amb uns metres d’avantatge sobre l’ Esteban i el Fran, més endarrera l’Albert, la Sónia, el Miquel i tancant el grup el Ceci.



En meta coneixem a l’abuelo runner, un exemple per a tots, foto de rigor i ens veure’m a la Behobia, espero que a la sortida ja que a la meta ni en broma esta fet un toro, je,je,je. No deixeu de veure el seu blog, a la dreta teniu l’enllaç.


El resum és clar, un gran matí de running amb una cursa molt bonica i gran entrenament per a la Behobia.



PROPERA CURSA DESPLAÇAMENT A DONOSTIA MARXEM A LA BEHOBIA .