dijous, 30 d’abril de 2009

ÚLTIMES FOTOS DE LA MARATÓ DE MADRID

Us adjunto les fotos que he pogut arreplegar de la pàgina del runners world i del Asi photo.
Aquesta foto ha de ser del p.q. 11 aproximadament.

Al pas per l'arc del runner's p.q. 38

Últims metres ja a la Casa de Campo.

Últims metres a la Casa de Campo.

Últims metres a la Casa de Campo.

Arribada a meta.

Arribada a meta.


FINS AVIAT I FORÇA NEVER.


dilluns, 27 d’abril de 2009

XXXII MARATÓ DE MADRID MAPOMA

Participació del Never a la XXXII Marató de Madrid ( MAPOMA), amb la única participació del Fran, és a dir, jo. En aquest cap de setmana a la capital m’acompanya la meva santa esposa, la Tere, que a part d’aguantar-me tot l’any, no hem deixa sol en aquestes aventures. Per començar el dissabte toca matinar i a les 7:00 AM ja estem a l’aeroport per enlairar-nos a les 8:00 AM. Arribada a Madrid amb puntualitat i ambient assolellat i molt bona temperatura, tot i això la previsió pel diumenge és de pluja i fred. Després d’esmorzar agafem el metro i cap a l’hotel, només arribar ja es respira l’ambient de la marató, corredors de tot arreu i a la recepció ens trobem amb aquestes “ bèsties pardes”.


Després de deixar les coses a l’habitació, autocar i cap a la Expodepor 2009, situada a la Casa de Campo. Allà un ambient extraordinari, i una organització perfecta. Recollida del dorsal, xip i bossa del corredor, per després donar una volta, tafanejar i veure stands de properes maratons.

Seguidament ens adrecem a un pavelló annex per tal de dinar a la pasta party, una altra vegada amb una organització perfecta i un “speaker” espectacular. L’ambient amb tots els atletes dinant junts amb les seves famílies és molt cordial i ja es respira la marató. Després aprofitem tota la tarda per fer una mica de turisme i com no, berenar unes “porras con xocolate”.




Ja a última hora de la tarda, visita guiada pel centre històric de Madrid, cortesia de l’alcalde Gallardon. Per finalitzar la jornada a les 23:00 PM a l’hotel rebentats, us recordo si ja us heu perdut, que van sortir de casa a les 06:45 AM. En resum tot el contrari del que s’ha de fer el dia anterior a una marató.


Ja és diumenge, el despertador sona a les 06:00 AM, el primer que faig es mirar per la finestra i veure el cel, us adjunto foto. Com podeu veure “la cosa prometia”, cel totalment ennuvolat i un fred que pelava. Esmorzar a l’hotel, autocar i cap a la línia de sortida, plaza Cibeles amb paseo de Recoletos. Un cop allà la tradició mana i busquem un bareto obert, que a aquestes hores no es una tasca fàcil, per tal de fer un cafè amb gel. Al bar un ambient contradictori, meitat atletes, meitat fiesteros, la veritat es que no fa gaire tant ( o sí ) jo en aquest bar no estaria amb xandall.


09:00AM, comença la marató, el recorregut treca-cames i molt dur, especialment els cinc últims quilòmetres. De sortida, superconsevador en el ritme i intentant guardar el màxim per l’últim tram. Al arribar al paseo de la Castellana comença a ploure, i a l’altura del Santiago Bernabeu començar a diluviar, serà un senyal pels culers ???? En resum només començar i ja estava totalment xop, amb el que m’agrada l’aigua, i sobretot el fred.



A poc a poc comencen a passar els quilòmetres i a l’altura del p.q.10 deixa de ploure, de moment tot correcte i segons el previst. A l’altura de l’onze, zona de Concha Espina, començo a vigilar ja que era el primer punt de trobada amb la meva santa tifosi particular, la Tere.

Continua la cursa pels carrers de Madrid i no se on estic, fins que a l’altura del quilòmetre 18 gir a la dreta i sortida a la Gran Via. Imatge impressionant, ple de gent i de fons a sobre d’un edifici la propaganda de la Sweppes immortalitzada per la peli “el dia de la bestia” . Seguidament callao, calle preciados, Sol i calle mayor, com diria Jesulin en dues paraules im presionante, una quantitat de gent tal que fa que els atletes ens posem en fila d’un en un, semblava una pujada del Tour. Per continuar per la zona del Palacio Real on es trobava el segon punt de trobada amb la meva fotògrafa oficial.


Continua la cursa per una forta pujada d’un quilòmetre fins a la mitja marató situada al carrer Ferraz, passo la mitja a 1:57:30 i molt bones sensacions. Continua la cursa en baixada pel parque del oeste, per després arribar a la Casa de Campo que us prometo que és grandiosa, allà fem uns sis quilòmetres, per acomiadar-nos sortint per una pujada brutal d’un vuit-cents per la zona de Lago, veure fotos realitzades per la Tere.

A poc a poc els quilòmetres van caient i a l’altura de p.q. 35 passem pel costat del Vicente Calderón i comença la pujada cara a meta. De forces creia que anava bé, però al p.q. 37,5 una rampa demoledora de 1,5 quilòmetre hem deixa mort, i llavors no m'arriba el famós "muro", això era la muralla Xina, amb la qual cosa el baixar de les quatre hores, passa a ésser acabar la marató viu i amb dignitat. Seguidament a l’altura del p.q. 41 Puerta de Alcala sorpresa!!!! allà estava la Tere que jo pensava que m’esperava a meta, últim esforç i arribada amb un temps de 4:08:23. Només arriba sensacions contradictòries, volia baixar de 4 hores, però després amb la calma i en vista del recorregut, no esta mal, i ja van tres maratons.

Després de respirar una mica i amb problemilles per retrobar-me amb la Tere, tornada a l’hotel, dutxa, dinar i cap a l’aeroport. Us adjunto foto del botin de la marató; motxilla, samarreta i medalla. Per finalitzar el cap de setmana a les 07:00 PM a Barcelona, i només baixar de l’avió endollar la ràdio i RCD Espanyol 2 Betis 0, ja estic una mica menys cansat tant físicament com d’ànima.

Per acabar amb la major felicitació del món, per part de la Gemma i el Pau, i una pregunta que hem va fer molt que pensar, m’ho va preguntar la Gemma. Papa perquè vas tant lluny per fer una cursa tan llarga???, no li vaig saber respondre. Espero que quant siguin grans ho entenguin, si volen i els hi agrada ells facin el mateix. Com podeu observar aquest nens són tan guapos perquè van sortir a la seva mare.


FINS A LA PROPERA I FORÇA NEVER.


diumenge, 19 d’abril de 2009

SORTIDA EN BICI.

Sortida en bicicleta de carretera per les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf. Després de molt dies intentant-lo i no aconseguint quadrà les agendes dels atletes del nostre club, per fi aquest dissabte poden quedar uns quants. En aquesta sortida han participat el Jose, Joan, David i Fran. El lloc de trobada Gavà, allà quedem a les 08:00 hores, i el recorregut pactat, Gavà – Begues – Olesa de Bonesvalls – Avinyonet – Sant Pere Molanta – Olivella – Sant Pere de Ribes – Sitges – Castelldefels – Gavà. Pel Jose, Joan i David un passeig matinal, i pel Fran tot un repte.



D'esquerre a dreta, Joan, David, Jose i Fran.

De sortida bon temps i comencen pujant Begues, que pels que fan molt de temps que no agafem una bicicleta de carretera, com és el cas de l'atleta Fran, sembla el Alpe Huez, però pel ritme imposat i pactat la cosa no passa a major i pugem força bé. La veritat és que el recorregut era força maco i sense gaires cotxes. A l'arribar a Avinyonet reagrupament i foto amb l’automàtic i sobre el seient de la màquina del Jose, amb molt de compte per no ratllar-la ( je,je,je,je ).

Cua del grup per les costes amb el David xerrant.

Després i sense descans, Sant Pere Molanta, Sant Pere de Ribes, Sitges, on ens trobem amb un grup molt nombrós del Run Penat, on el biker David que és mou més per aquest “mundillo” coneix a un dels components i fem totes les costes amb ells. Bueno, tots, tots no, el Fran ja anava mig mort i més que res, per tal de realitzar la foto que us adjunto, creieu que és bona excusa??? no va poder aguantar el ritme. Per finalitzar pel passeig marítim de Castelldefels i Gavà.
En resum una ruta de 73 Km molt maca i pel Fran el retrobament amb la bici de carretera després de molts i molts anys, que tot s’ha de dir es va fer molt més fàcil amb la paciència del Joan, David i José.
Fins a la pròxima, i que sigui aviat.

dimecres, 15 d’abril de 2009

XIX CURSA DE FONS DE CANOVELLES

Participació del NEVER a la cursa de fons de Canovelles i amb bon temps, que desprès del “via crucis” de les pluges del dies festius de setmana santa s'agraeix. Per tercera vegada els atletes del nostre club participen en aquesta cursa tan maca en un dia tan assenyalat. D’inici una gran decepció, ja que en aquesta cursa havien de debutar les promeses del Never, el Pau i el Roger, fills de l’atleta Jordi, però els excessos amb les mones van fer que tots dos fossin baixes d’última hora.


D'esquerre a dreta Jordi, Fran i Cecilio.

En aquesta cursa participen els atletes Jordi, Cecilio “ mig lesionat” i Fran. Trobada al bar de cada any situat al costat de la sortida i comentari sobre la travessa del cap de setmana, si el Sevilla hagués guanyat al Getafe teníem 13, però que farem. A la sortida ens trobem amb les “machines” de la Montse i el Frank del Somos una banda, que tot i estar preparant la Quebrantahuesos 2009 no deixen les curses a peu, com us he dit unes màquines.

Cursa amb diferents objectius pels nostres atletes, Jordi a trotar una mica i mirar de superar els seus problemes al genoll, Cecilio tot i tenir el turmell lesionat ha intentar fer la cursa, i el Fran a rodar una mica i continuant fent quilòmetres de cara al Marató de Madrid. De sortida ja es veu que Cecilio no pot, i que el Jordi no té el seu dia i el Fran va fent. El recorregut, amb modificacions respecte de les últimes edicions sobre tot en la part mitja i final, força maco. Dit això, cal dir que la zona mitja estava plena de fang, evidentment això no es culpa de la organització, portava quatre dies plovent, però el final pel polígon va ser força avorrit. Un cop a meta, el millor de la cursa, botifarrada i cervesa cortesia de l’atleta Jordi. En resum una molt bona forma de començar el dia de la mona.

Amb la Montse i el Frank del Somos una Banda.

Resultats dels nostres atletes;

Fran 1:19:16. Correcte.

Jordi 1:27.10 Amb problemes al genoll.

Cecilio Abandonament al quilòmetre 5.

PROPERA CURSA; CURSA DE LES AIXETES I MARATÓ DE MADRID.

dilluns, 13 d’abril de 2009

CURSA BOMBERS 2009.

Perdoneu pel retard, aqui us penjo la cronica feta pel Miguel de la cursa de bombers a la qual per un problemilla no vaig asistir. Gràcies per tot Miguel.
Cursa de Bombers, des de l'arribada es nota el bon ambient y l'organització de la cursa. La climatologia acompanya al dia.Absència destacada en aquesta cursa del nostre ALMA MATER, Fran, per problemilles familiars, una abraçada de tots els runners. Participació a la cursa dels atletes del NEVER, Miquel, Cecilio Miguel y una nova aportació que esperem no sigui l'última Xavi, cunyat del Miquel.

Punt de trobada, porta d'entrada a l'Estació de França, cafetito de rigor, intercanvi d'impressions i estratègies. Des del moment de la sortida es nota la bona organització, es col·loquem als calaixos de més de 60', avui no es dia de fer grans marques, massa gent.
Tret de sortida, carrerrita discreta, els dos miguel marxen junts, la qual cosa seria una constant fins al final de la cursa, carrera d'obstacles intentant sortejar tota la gent que corre, entrada en meta. Molt bona l'organització a l'hora de donar les begudes i impressionant el sistema de guarda-roba, tant de bo la resta d'organitzacions de curses prenguin nota de les bones maneres de la cursa de Bombers.Fins a la propera cursa, NEVER RUN ALONE.

D'esquerre a dreta Cecilio, Miguel, Miquel i Xavi.
Temps dels nostres atletes;
Miguel i Miquel 47:42, correcte.
Cecilio Per problemes físic es va retirar.
Xavi Sense dades.
PROPERA CURSA CANOVELLES, 13.04.09.