MITJA DEL MEDITERRANI

Participació del Never a la VI Marató del Mediterrani, en la distància de Mitja Marató. En aquesta cursa participen els atletes Tomàs, Miquel, Jordi ( Mulay ), Joan, Ceci, Miguel, el nou fitxatge Xavi i Fran. També durant el recorregut es trobaven el Jose com a fotògraf improvisat, pa lo que ha quedao, i Esteban que donava una volta amb el seu nou pepino de bici.

El lloc de trobada era a les 08:00 hores al nostre guarda-roba “particular”, allà a poc a poc es van presentant els nostres atletes i Fran, que dissabte va fer tasques de logística, va lliurant les bosses de corredor. Allà moment vaselina, moment que les males llengües diuen que és el moment més esperat per algun dels nostres atletes, observeu la foto. Després i sense que serveixi de precedent, escalfament com deu mana i cap a la sortida.
En principi i com passa sempre, cadascú te les seves previsions i tàctica de cursa, en principi Mulay i Joan volen baixar d’ 1.30, Miguel a baixar d’1.40, Xavi a millorar la marca de Sant Cugat, Miquel i Fran que debutaven aquest any en la distància a voltar 1.40, 1.45, i Tomàs i Ceci a intentar baixar de les 2 hores.

Es dona el tret de sortida, i Joan i Mulay marxen cap endavant i com a novetat en el nostre club, fan bo el nom d’aquest i realitzen tota la cursa junts. Per darrera es crea un grup fins al quilòmetre 9 aproximat en que circulen el Miguel, Miquel, Xavi i Fran. Per darrera Ceci circula una mica més avançat que Tomàs que ha volgut sortir des de unes posicions més enrederides.

La cursa va avançant amb una molt bona temperatura per córrer i aquest any amb una organització impecable, tot i que per criticar una mica, el recorregut podria millorar-se, es donen moltes voltes. El duo de capdavanters continua a molt bon ritme, i el grupet de darrera s’ha trencat amb el Miguel per endavant, Miquel una mica més enrederit, Xavi i Fran. A la zona de darrera les coses continuen igual.
A l’arribada a meta, Mulay i Joan es presenten amb un temps d’ 1.28, amb entrada a meta de la mà, estatutos ya !!!!, darrera apareix Miguel amb 1.38, Xavi que als últims quilòmetres va avançar a Miquel amb 1.39 i 1.40, Fran amb 1.43, i Tomàs i Ceci amb un final de fotofinish amb 2.03 i 2.05 respectivament.

Al final més o menys tothom content i un bon inici de temporada, aquesta que es presenta històrica pel nostre club, amb la previsió de uns 10 atletes a la sortida de la Marató i amb 2 possibles Ironmans. AL LORO !!! QUE NO ESTAMOS TAN MAL.

Resultats;
Mulay: 1:28:49. El puto osito duracel.
Joan: 1:28:49. El maestro del alumno aventajado.
Miguel: 1:38:08 Recuperat pel Never.
Xavi: 1:39:24 Espectacular fitxatge.
Miquel: 1:40:11 Bon debut de l’any.
Fran: 1:43:25. Correcte debut.
Tomàs: 2:03:29. Millor marca.
Ceci: 2:05:00 Agafant la forma.

PD; Gràcies al Jose per les fotos. Ens veiem a la cursa de l'amistat.

CURSA DE SANT MUÇ

Crónica de la Cursa de Sant Muç a Rubí esdevinguda el passat dia 10 d'octubre realitzada pel Miguel.

Participació del NEVER en la Cursa de la Pujada a Sant Muç a Rubi, bé millor dit, participació meva, en aquesta cursa en vaig quedar més sol que la una, però per sort i fent honor al nom del nostre club, NEVER RUN ALONE, a la recollida de dorsales, en vaig trovar amb el Joan Magrans, bon company del Prat i encara millor corredor, amb el qual espero coincidir en alguna cursa més.
També es va deixa caure en aquesta cursa i com a preparació per la Maratò del Mediterràni en Manel Segura, us recordeu d’ell, va correr amb nosaltres la mitjà marató de Sant Cugat, en Manel apart d’ésser un excelent fondiste, és…. Ojo al dato, l’organitzador i alma mater de la Cursa del Prat que s’organitza el dia 10 de Novembre, aquesta cursa que us la recomano a tots, està planificada de tal manera que gaudirem, per una banda d’una cursa molt maca, pràcticament tota és cami de terra, vistes molt maques de les pistes i dels avions de l’aeroport, i punt d’avituallament a la platja del Prat, d’altra banda han aconsseguit una completita bossa del corredor, animeu-vos dia 10 de Novembre, 11 quilòmetres, 1ª Cursa de l’ABP del Prat de Llobregat.

Bé, fet aquesta cunya publicitaria, us parlarè de la Pujada a Sant Muç:

Qui coneix aquesta cursa sap que és dura, però el bon ambient, les curses infantils prèvies que són el millor d’aquest esdeveniment, i perquè no, el recorregut malgrat la seva duresa.
Ens situem a meta, tret de sortida, i tots a correr, just en aquell moment comença a ploure, pluja que ens acompanaria durant tota la cursa, en Manel i en Joan agafen el seu ritme i tiren fort cap endavant, arribo al quilòmetre i m’adono que vaig molt fort, estic corrent a 4’45 el Qm, més tard, la pujada ens col·loca a cadascú al seu lloc.
Passem el quiòmetre 3 i comença la temida pujada, la qual amb la pluja que queia es fa encara més dura, agafo trote xino xano i cap amunt, pujar, pujar i axí fins pasar el quilòmetre 6 i amb la llengua fora.
a partir d’aquest punt s’inicia una baixada frenetica, em trobo fort i en deixo anar,malgrat les precaucions per tal de no relliscar a causa de la pluja que no va parar en cap momento, sobre el quilòmetre 8 i pico, veig en Joan, malgrat els meus ànims, continuo el bon ritme que portava i entro en META amb un temps de 47’44”, temps més que satisfactori per mi, i en una cursa com la Pujada a Sant Muç i amb la pluja.

CURSA DE CORNELLÀ

Crònica de la Cursa Ciutat de Cornellà celebrada el passat dia 3 d'octubre, crònica del Ceci.

Participació de l'atleta del NEVER Cecilio en la XXX Cursa Popular de Cornellà. Era la tercera vegada que feia aquesta cursa que sembla sencilla però que no ho és, almenys per mi. Arribo a la sortida amb temps d'agafar el pitrall i em trobo amb els amics del proper Club Triatló Cornellà intentant que m'afegeixi, i em diuen que volen fer la cursa en 50 minuts i els agafo com a llebres (sóc optimista).

Tret de sortida (no hi habia catifa de chip) i els segueixo durant els primers dos quilometres, van a menys de 5 minuts el quilometre (massa per mi encara), després els perdo, encara estic una mica oxidat al principi temporada. Faig el que puc amb el calor que feia a aquestes hores del matí pel carrer Rubió i Ors i arribo al primer desnivell, la Rambla Anselm Clavé, que llarga que es fa. Sota el pont de la Renfe està l'equador de la cursa i ja portava 26 minuts, no estava malament, però començava a pagar l'esforç del primncipi. A continuació arribava el segon desnivell, el carrer Bonestar, més curt però desnivell. Trobo molta gent pel carrer però no l'avituallament i ja portavem 6 quilometres. I hi era on sempre, a la porta del Col·legi Antoni Gaudí. A partir d'aqui baixada i planejar. A l'alçada del centre comercial (no dono aquesta publicitat perque no paguen) del barri d'Almeda em passa la llebre de 55 minuts. La segueixo de lluny. Quan passo pel quilometre 9 porto 50 minuts exactes, em sobrava l'últim. I arribo a meta amb 55'41'', quasi 4 minuts menys que l'any passat.

En quant a l'organització, cada any és millor, quasi sense cues a l'arribada i al guardarroba, però sense catifa de sortida ni a mitja cursa.L'any vinent la tornarem a fer, a veure si baixem de 50...

MITJA MARATÓ DE SANT CUGAT

Crónica de la mitja marató de Sant Cugat realitzada pel Miguel.

Participació de dos dels atletes del NEVER en la Mitja Marato de Sant Cugat, en aquest cas en Miguelon i en Xavi.
Per a mi era la primera vegada que corria aquesta mitja, fins ara no havia tingut ocasió de correr-la mai. Per en Xavi, ja és la segon mitja marató que corre aquest any, desprès de la seva estrena en el mes de setembre a Sabadell.
Havia llegit en diferents foros, que aquesta cursa , si per alguna cosa destacava era precisament pels tobogans que té en tot el seu recorregut, i realment no deceb a ningú.
Arribem a la población de Sant Cugat amb temps, cafelito de rigor, i com no podía ser d’una altra manera visita obligada als WC, desprès una mica d’escalfament, algo que ja comença a ser habitual.
Trotant pels alguns dels carrers de Sant Cugat ja ens van adonar que, apart del calor i la humanitat, al menys seria una cursa maca pel fet de correr per una ciutat jardi.
Escalfant, ens van trovar amb un company del Prat, en Manel Segura, alma mater i organitzador de la pròpera cursa del Prat, recordeu, són 11 Km des de la población del Prat fins a la Platja, recorregut molt maco, i cursa organitzada amb molt cor, data de celebració el proper dia 10 de Novembre, No hi falteu!!!!.

Tret de sortida, aquesta es produeix una mica pretada pels carrers de Sant Cugat, tot tres surtin junts, però des dels primers quilòmetres es fa evident que cadascù planteja la cursa a la seva manera.
Primers quilòmetres, vaig comode, em dedico a mirar al voltant meu i gaudir de la quantitat de jardins que té la población, realment un lloc molt maco per viure.
A mesura que passaven els quilòmetres, i veient, que malgrat la duresa del recorregut em trobo força bé, decideixo augmentar el ritme.
Sobre el quilòmetre 14 vaig en Manel, passem pràcticament junts pel punt de control, i a la tornada veiem a en Xavi, al qual se li veu fort i corrent amb bon ritme.
Els quilòmetres finals es fan una mica pesats, des del quilòmetre 17 és una llarga recta que es fa molt pesada, sobre el 19, en Manel, va pagar una mica la forta calor i es va anar quedant endarrerrit.
Como en trobava fort vaig augmentar una mica més el ritme i l’últim quilòmetres em vaig permetre fer un sprint que en va deixar amb molt bones sensacions, finalment pas per meta en 1’41”17
Varies coses a destacar, per una banda els nostres temps, malgrat la duresa de la cursa i la xafugor, van obtenir bones marques, en xavi va fer un temps de 1’49”20. Molt bé Xavi!!! Has fet un temps collonut des de Sabadell. Manel, bona cursa, va entrar pràcticament darrere meu.

Per una altra, per l’organització, varies coses a revisar.
Es donava de regal una bossa personalitzada a tots els corredors, dissabte vaig anar a recollir el dorsal, a les 11:00, donaven la bossa del corredor sense motxiles, van demanar-la al dia següent al finalitzar la cursa, senyors organitzadors, una mica de previsió
Avui dia muntar un guardarroba en les grades d’un poliesportiu sense vigilar, no inspira cap tipus de confiança, molta gent, nosaltres entre ells, van decidir guardar les coses al cotxe.
La falta de previsió en el repartiment de les ampolles d’aigua, hi va haver força gent que en els avituallaments es va quedar sense poder beure perquè es van esgotar les ampolles, alguns dels últims corredors no van poder beure ni el Km 10, ni el 15.
Per últim, no m’agradaria finalitzar aquesta crónica sense tenir un especial record per la dona, que a META li vaig demanar una ampolleta d’aigua per un corredor el qual es va marejar una miqueta pel fort calor, i aquesta senyora molt amablement es va negar a donar-nos l’aigua, tant de bo no s’hagi de veure mai en una situació semblant.Bé, malgrat aquestes petites coses, i com a conclusió, ens gaudit molt amb la cursa i segurament l’any vinent tornarem a repetir.

SANT JOAN DESPÍ - MONTSERRAT BTT

Participació en la Sant Joan Despí – Montserrat, travessa en BTT de 74 quilòmetres i 2350 metres de desnivell, en aquesta travessa participen els nostres atletes Miquel, Albert i Fran. Vista la distància i el desnivell, l’únic objectiu dels nostres atletes era finalitzar-la dignament. Trobada a la plaça Catalunya de Sant Joan a les 07:30 h per tal de recollir els dorsals i fer un cafè una miqueta tranquils.

A la sortida tothom amb bona cara.

Miquel es presenta amb un bon grapat de companys de feina, millor, quant més siguem més riurem. De sortida i tal com havien pactat, sortida molt a poc a poc en el que van batejar com a ritme “ verano azul”, així xino - xano van arribar al primer dels avituallaments a Castellbisbal, on l’organització ens tenien preparats un avituallament a base de donuts, xocolata i rebosteria varia. Continuant la travessa, el grup seguia compacte tot i que si algú s’avançava una mica a cada avituallament feien un reagrupament i continuaven cap endavant, cal tenir present que durant el recorregut hi havia fins a sis.

Perfil de la travessa.

Cal fer esment que el recorregut era molt maco amb pistes, molt poca carretera i un traçat no gaire tècnic, apte fins i tot per a nosaltres. També cal remarcar que es trobava perfectament senyalitzat i amb advertiments en els trams que podrien ser una miqueta més complicats.

Reagrupament al avituallament d'Ullastrell.

Al quilòmetres 61 es trobava l’avituallament de Monistrol de Montserrat i el punt crític de la travessa, al arribar allà les cames ja es trobaven força castigades i encara quedava el pitjor, tretze quilòmetres de pujada cap al monestir. A partir d’aquest moment si que la cosa ja va ser campi qui pugui, i tothom cap a dalt. Al final objectiu complert i tots els nostres atletes van finalitzar la travessa.
Per al 2011 esperem que més atletes s’animin i la podem realitzar tots plegats, val la pena.

A l'arribada a Montserrat.

PD; Organització perfecta, amb avituallaments, senyalització i tracte exquisit vers als participant, fins i tot a la tornada als Ferrocarrils de la Generalitat ens van posar un tren especial per tornar cap a casa. Gràcies Miquel per les fotos.

CAVALLS DE VENT

Participación del Esteban en la Cavalls de Vent, aquí os dejo su crónica que no tiene desperdicio.

Este sábado tocaba aventura y de las duras, CAVALLS DE VENT, como de una carrera cualquiera se tratara me presente con la intención de mejorar la marca el año pasado, y no es así, es una carrera especial, por la gente que participa “los mejores del mundo” el ambiente tan especial, por una organización que debería ser una escuela para organizar otras carreras, una atención en los refugios digna de admiración. Una carrera que gracias a la buenísima organización solo abandonaron 157 corredores de los casi 600 que tomamos la salida, porque su dureza es para que hubiésemos abandonado la mitad.En principio iba a participar junto con otros tres corredores, dos por estar lesionados y el Crac del Albert que un fuerte constipado junto con el asma les impidieron tomar la salida, eso sí Albert me trato genial invitándome a cenar y dándome cama la noche anterior para que descansara bien de cara a la dura carrera.Bueno al grano, dan el disparo de salida y todo el mundo a correr, impresionante salir del pueblo con el ambientazo que había. El primer trecho consta de 7,5kms. con unos +900m de desnivel, subo a buen ritmo y sin ninguna molestia, segundo tramo hasta el km13,5 con otros +900, bien llevaba 10’ de adelanto con respecto al año pasado y con la sensación de no haber apretado mucho, después una bajada impresionante y muy técnica, continua con un sinfín de subidas y bajadas hasta el refugi de Prat Aguilo km.44 donde me encuentro ya bastante cansado y sobre todo con fuertes dolores en el estomago “con 30’ de ventaja sobre el crono del año pasado” , como algo, “lo que puedo” y nada más salir me caigo al suelo y vomito bastante, sin que me diese cuenta veo como vienen dos enfermeros y un medico corriendo a ver que me ha pasado. Me miran a ver como estoy de azúcar y después de que el médico me recomendase que abandonara, decido en contra de todo sentido común seguir. A partir de aquí me costaba correr mucho, no me entraba ni el agua.

En los refugios me sentaba a descansar 5 o 10 minutos mientras veía como otros corredores se saciaban de tan buenos avituallamientos. Muscularmente me sentía fuerte subiendo adelantaba a muchos que luego bajaban corriendo y me adelantaban. Estuvo en mi cabecita la tentación de abandono en cada km a partir del km 44 pero aguante en contra de mi mente y mi cuerpo hasta el final y encima baje el crono del año pasado en más de una hora. Esto de aguantar llendo así de mal no creo que sea muy recomendable, pero si te sale bien como a mí la verdad que te compensa como si hubieses ganado la carrera.Aquí dejo una foto junto a mejor corredor del mundo en estos momentos, “es el Michael Phelps”, del skyrunning. Que abandono el el km 33 por molestias en una pierna.Tiempo 16h25’ posición 135 fueron 85kms con un desnivel acumulado de 12180m

P.D. Agradecer a Albert y Pilar su hospitalidad y el próximo año intentare estar mejor de forma a ver si soy capaz de correrla junto con Albert.

Bé durant aquesta setmana espero poder penjar les cróniques de la Mitja de Sant Cugat, amb la participació del Miguel i el Xavi, la cursa de Cornellà amb la participació del Cecilio, i de la Sant Joan Despí - Montserrat de BTT amb la participació de l'Albert, el Miquel i el Fran.

MITJA DE SABADELL

Crònica del Miguel.

Participació del NEVER en la V Mitja Marató Ciutat de Sabadell, en concret els atletes Miguelon i en Xavi, els quals, després d’una bona preparació per les zones aèries afronten l’inici de la temporada amb moltes ganes i il·lusió.

Si fa un parell de curses en Xavi va debutar en el mon de les curses, ja poden dir que ha fet un pas més i, amb la cursa de Sabadell inicia una bonica relació amb la mitja distància, tant ben coneguda per la resta d’integrants del Never.

La Mitja de Sabadell, té tots els components necessaris per ser una bona cursa, primera en el calendari de la 5 Challenge de Mitges maratons; alta temperatura; xafogor i, un recorregut que, malgrat els canvis efectuats aquest any continua tenint els seus desnivells, tots recordem el quilòmetre 18.

L’arribada al lloc de sortida la van fer amb temps, cafelito de rigor, obligada passada pels lavabos i, una mica d’escalfament, si, heu llegit bé, van fer escalfament abans de la sortida.

La cursa és un circuit de dues voltes de 10 Kms amb sortida barrejada amb els corredors de la cursa popular, la primera part planeta, amb una desnivell negatiu, la qual cosa facilita un ritme de carrera alegre, més tarda ho pagaríem.

La resta de la cursa, ja per separat, la van afrontar cadascú intentant assolir la marca fitxada.

Deixant de banda petits detalls, felicitar a l’organització per la manera en que es va efectuar l’entrega de motxilles i regals a la finalització de la carrera, molt bé organitzat.

PD; Ja teniu actualitzat el calendari de curses. Ens veiem!!

CURSA PER LA INTEGRACIÓ

Crónica realitzada pel Jordi ( Mulay ).

Participació del Never a la III CURSA PER LA INTEGRACIÓ al districte de Sant Andreu (La Maquinista). 2 voltes a un circuit de 5 quilometres.

Aquesta vegada només participa en Jordi (Mulay) en la seva progressió final abans de l’estiu. Escalfament de rigor a les 08:15 hores (de 15’ com Deu mana) i 15’ abans de les 09:00 hores, cap al lloc de la sortida.

En principi la idea és sortir amb el globus de 40’, però em penso que fa molta calor i xafogor (encara que el dia està núvol)...Bueno la idea és bona i fins el quilòmetre 3,5 va bé el tema, però el deixo uns metres i al pas del 5kms. En porta 20’’ de distància. A la segona volta aguanto el ritme i acabo en 41’04” (content per córrer sense d’altres NEVER’S i amb la calor que feia).

Menció especial per tot els atletes amb cadira de rodes i disminuïts que van participar (VERITABLES MÀQUINES!!!!!)

Ah!!! En Martín Fiz va participar i va quedar en la 5ª posició (32:08 primer classificat veterans més de 45 anys) i en José Mª Abascal el 174 (40:25 26 classificat veterans de més de 45 anys).


MODIFICACIÓ DEL TEMPS PER PART DE LA ORGANITZACIÓ (EL CIRCUIT AL FINAL ERA DE 10.160 METRES....COMPENSACIÓ DEL TEMPS....39’’ MENYS (millor marca personal).

Resultat;
Mulay; 40:25 Millor marca personal en la distància.

TRIATLÓ B DE BALAGUER

Participació del Never a la IIª edició del Triatló B de Balaguer en llarga distància, 1,9 km nedant, 94 km bicicleta i 21 km de cursa a peu. En aquest triatló participen els atletes Esteban, Jose, David, Fran i ens acompanya el Domenec ( Xenon). El punt de reunió és al brifing de la prova, a l’ajuntament de Balaguer a les 10:30 hores. Ens trobem al punt concretat i la tensió es mascava. La primera impressió és que hi havia molts PROS i que la gent era molt professional, però estic convençut que en il·lusió no ens guanyava ningú. Al brifíng ja ens indiquen que el circuit de bici seria molt dur, però tot i tenir-lo assumit, al realitzar-lo a la tarda va semblar molt més dur encara. Després d’agafar els dorsals i de deixar les sabatilles al box 2, reagrupament i desplaçament al Box 1, al llac de Sant Llorenç de Montgai per tal de donar els últims retocs a les bicis i dinar.

El Never amb el Xenon, ja li hem encarregat el maillot.

Després de dinar, cafè i tertúlia, els nervis estaven a flor de pell, i l’ambient ja es palpava. Seguidament cap a la zona de sortida, per l’horitzó es començaven a dibuixar uns núvols negres que no tenien molt bona pinta, tot i això ens van respectar i no va ploure. El ritual de posar-nos el neoprè, i sense adonar-nos ja ens trobàvem a la sortida.

Tram d’aigua.
Només ficar-nos dintre les previsions es van complir, aigua gelada, es comentava que estava a 16,5º i degut a les pluges dels últims dies el llac estava bastant brut i amb una relativa corrent. El circuit era fer dues voltes a un circuit marcat amb boies, les males llengües i les no tan males, van afirmar que en comptes de nedar 1900 metres, van regalar uns 300 metres més. En aquest tram i com estava previst, l’atleta Esteban es destaca sortint de l’aigua en 38 minuts, seguit del Jose amb 43.30, David 44.02, Xenon 48 aproximadament i Fran 1:10 penúltim de tots els atletes i últim dintre del control.

Al ataque.

Jose sortint de l'aigua.

David sortint de l'aigua amb cara de fred.

El Xenon començant a treure's el neopré dintre de l'aigua.

Encara que per l'estil sembli David Meca és el Fran.

Tram de Bici.
Tram molt dur de 94 km amb un desnivell acumulat de 1.500 metres, la veritat és que el circuit era preciós, amb el trànsit totalment tallat, i això si, com he llegit en algun blog, crec que van pujar totes i cadascuna de les pujades de les comarca. Tot i la duresa circuit molt maco, amb uns avituallaments perfectes i un final amb la pujada al mur de la creu espectacular. En aquest tram els atletes David i Jose que van sortir gairebé junts de l’aigua amb anat tota l’estona veient-se arribant a la segona transició pràcticament junts, amb un temps de 3 hores i 51 minuts, per endavant l’Esteban va realitzar un temps de 3 hores 40 minuts, del Xenon no tenim temps, i el Fran 4 hores 1 minut que no li va servir per passar el tall.

L'Esteban al mur de la Creu.

El Jose al mur, una mica més ràpid i no surt.

El David fent l'últim esforç al mur.

El Fran pujant el mur.

Gràcies pels ànims.

L'Esteban arribant a la segona transició.

El Jose encara tenia forces per riure.

El David fins i tot saluda.

El Xenon arribant al box 2.

El Fran arriabant al box 2, encara no sabia que arribava fora de control.

El Fran i un altre atleta demanant als jutges que ens deixessin sortir, no va ser possible.

Tram de cursa a peu.
Tram pla de tres voltes a un circuit de 7 quilòmetres pels voltants de la llera del riu a Balaguer. Pel que comenten els que van poder córrer, circuit molt dur psicològicament, ja que el fet de donar tantes voltes es feia molt monòton. Tot i això, els avituallaments perfectes i l’organització una altra vegada deu. En aquest tram i fent honor al nom del club, els nostres atletes David i Jose van fer tot el tram junt arribant amb un parcial de 1 hora i 54 minuts, Esteban 1 hora 56 minuts i Xenon una altra vegada sense referències però finalitzant com un campió.

L'Esteban a la cursa a peu.

David i Jose, NEVER RUN ALONE.

El Xenon enfilant els últims metres.

En resum triatló duríssim, això ja ho sabien, amb una organització de deu. Des d’aquest blog modestament donar las gràcies a tots els voluntaris i organització i un però bastant important als jutges de la federació catalana de triatló per la seva intransigència. Després que el tram d’aigua fos més llarg, van mostrar-se totalment inflexible amb el tall de temps aigua – bici i van deixar a 30 atletes fora de control entre ells el Fran, i van desqualificar a l’atleta Xenon per perdre el dorsal en el tram de bici. Modestament crec que hi ha molts triatletes que el seu repte es acabar, i amb la seva actitud tot i les súpliques per part de l’organització no fan un gran favor per promoure aquest esport.

L'esteban a l'arribada.

Jose i David, FINISHERS.

El Xenon, lo puto crack.

Resultats;
Esteban : 6 hores 15 minuts 15 segons Pos. 142/257. Un crack.
Jose: 6 hores 30 minuts 28 segons Pos. 179/257. Excel·lent.
David: 6 hores 30 minuts 28 segons Pos. 180/257. Excel·lent.
Xenon: 7 hores 09 minuts 37 segons Desqualificat. Un altre crack.
Fran: No passa el tall de temps aigua bici. “Manolete, manolete, si no saber nadar pa que te metes”.