dilluns, 18 d’octubre de 2010

CURSA DE SANT MUÇ

Crónica de la Cursa de Sant Muç a Rubí esdevinguda el passat dia 10 d'octubre realitzada pel Miguel.

Participació del NEVER en la Cursa de la Pujada a Sant Muç a Rubi, bé millor dit, participació meva, en aquesta cursa en vaig quedar més sol que la una, però per sort i fent honor al nom del nostre club, NEVER RUN ALONE, a la recollida de dorsales, en vaig trovar amb el Joan Magrans, bon company del Prat i encara millor corredor, amb el qual espero coincidir en alguna cursa més.
També es va deixa caure en aquesta cursa i com a preparació per la Maratò del Mediterràni en Manel Segura, us recordeu d’ell, va correr amb nosaltres la mitjà marató de Sant Cugat, en Manel apart d’ésser un excelent fondiste, és…. Ojo al dato, l’organitzador i alma mater de la Cursa del Prat que s’organitza el dia 10 de Novembre, aquesta cursa que us la recomano a tots, està planificada de tal manera que gaudirem, per una banda d’una cursa molt maca, pràcticament tota és cami de terra, vistes molt maques de les pistes i dels avions de l’aeroport, i punt d’avituallament a la platja del Prat, d’altra banda han aconsseguit una completita bossa del corredor, animeu-vos dia 10 de Novembre, 11 quilòmetres, 1ª Cursa de l’ABP del Prat de Llobregat.
Bé, fet aquesta cunya publicitaria, us parlarè de la Pujada a Sant Muç:
Qui coneix aquesta cursa sap que és dura, però el bon ambient, les curses infantils prèvies que són el millor d’aquest esdeveniment, i perquè no, el recorregut malgrat la seva duresa.
Ens situem a meta, tret de sortida, i tots a correr, just en aquell moment comença a ploure, pluja que ens acompanaria durant tota la cursa, en Manel i en Joan agafen el seu ritme i tiren fort cap endavant, arribo al quilòmetre i m’adono que vaig molt fort, estic corrent a 4’45 el Qm, més tard, la pujada ens col·loca a cadascú al seu lloc.
Passem el quiòmetre 3 i comença la temida pujada, la qual amb la pluja que queia es fa encara més dura, agafo trote xino xano i cap amunt, pujar, pujar i axí fins pasar el quilòmetre 6 i amb la llengua fora.
a partir d’aquest punt s’inicia una baixada frenetica, em trobo fort i en deixo anar,malgrat les precaucions per tal de no relliscar a causa de la pluja que no va parar en cap momento, sobre el quilòmetre 8 i pico, veig en Joan, malgrat els meus ànims, continuo el bon ritme que portava i entro en META amb un temps de 47’44”, temps més que satisfactori per mi, i en una cursa com la Pujada a Sant Muç i amb la pluja.

1 comentari:

Joan Magrans ha dit...

Miquel, estic d'acord amb tu en que sóc un bon company, però no que sigui un bon corredor i més tu que recordo que em vas passar quan arribàvem i no no vaig tenir dallonces d'agafar-te. En fi que gràcies.