A la sortida tothom amb bona cara.Miquel es presenta amb un bon grapat de companys de feina, millor, quant més siguem més riurem. De sortida i tal com havien pactat, sortida molt a poc a poc en el que van batejar com a ritme “ verano azul”, així xino - xano van arribar al primer dels avituallaments a Castellbisbal, on l’organització ens tenien preparats un avituallament a base de donuts, xocolata i rebosteria varia. Continuant la travessa, el grup seguia compacte tot i que si algú s’avançava una mica a cada avituallament feien un reagrupament i continuaven cap endavant, cal tenir present que durant el recorregut hi havia fins a sis.
Perfil de la travessa.Cal fer esment que el recorregut era molt maco amb pistes, molt poca carretera i un traçat no gaire tècnic, apte fins i tot per a nosaltres. També cal remarcar que es trobava perfectament senyalitzat i amb advertiments en els trams que podrien ser una miqueta més complicats.
Reagrupament al avituallament d'Ullastrell. Al quilòmetres 61 es trobava l’avituallament de Monistrol de Montserrat i el punt crític de la travessa, al arribar allà les cames ja es trobaven força castigades i encara quedava el pitjor, tretze quilòmetres de pujada cap al monestir. A partir d’aquest moment si que la cosa ja va ser campi qui pugui, i tothom cap a dalt. Al final objectiu complert i tots els nostres atletes van finalitzar la travessa.
Per al 2011 esperem que més atletes s’animin i la podem realitzar tots plegats, val la pena.
A l'arribada a Montserrat. PD; Organització perfecta, amb avituallaments, senyalització i tracte exquisit vers als participant, fins i tot a la tornada als Ferrocarrils de la Generalitat ens van posar un tren especial per tornar cap a casa. Gràcies Miquel per les fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada