dilluns, 27 d’abril de 2009

XXXII MARATÓ DE MADRID MAPOMA

Participació del Never a la XXXII Marató de Madrid ( MAPOMA), amb la única participació del Fran, és a dir, jo. En aquest cap de setmana a la capital m’acompanya la meva santa esposa, la Tere, que a part d’aguantar-me tot l’any, no hem deixa sol en aquestes aventures. Per començar el dissabte toca matinar i a les 7:00 AM ja estem a l’aeroport per enlairar-nos a les 8:00 AM. Arribada a Madrid amb puntualitat i ambient assolellat i molt bona temperatura, tot i això la previsió pel diumenge és de pluja i fred. Després d’esmorzar agafem el metro i cap a l’hotel, només arribar ja es respira l’ambient de la marató, corredors de tot arreu i a la recepció ens trobem amb aquestes “ bèsties pardes”.


Després de deixar les coses a l’habitació, autocar i cap a la Expodepor 2009, situada a la Casa de Campo. Allà un ambient extraordinari, i una organització perfecta. Recollida del dorsal, xip i bossa del corredor, per després donar una volta, tafanejar i veure stands de properes maratons.

Seguidament ens adrecem a un pavelló annex per tal de dinar a la pasta party, una altra vegada amb una organització perfecta i un “speaker” espectacular. L’ambient amb tots els atletes dinant junts amb les seves famílies és molt cordial i ja es respira la marató. Després aprofitem tota la tarda per fer una mica de turisme i com no, berenar unes “porras con xocolate”.




Ja a última hora de la tarda, visita guiada pel centre històric de Madrid, cortesia de l’alcalde Gallardon. Per finalitzar la jornada a les 23:00 PM a l’hotel rebentats, us recordo si ja us heu perdut, que van sortir de casa a les 06:45 AM. En resum tot el contrari del que s’ha de fer el dia anterior a una marató.


Ja és diumenge, el despertador sona a les 06:00 AM, el primer que faig es mirar per la finestra i veure el cel, us adjunto foto. Com podeu veure “la cosa prometia”, cel totalment ennuvolat i un fred que pelava. Esmorzar a l’hotel, autocar i cap a la línia de sortida, plaza Cibeles amb paseo de Recoletos. Un cop allà la tradició mana i busquem un bareto obert, que a aquestes hores no es una tasca fàcil, per tal de fer un cafè amb gel. Al bar un ambient contradictori, meitat atletes, meitat fiesteros, la veritat es que no fa gaire tant ( o sí ) jo en aquest bar no estaria amb xandall.


09:00AM, comença la marató, el recorregut treca-cames i molt dur, especialment els cinc últims quilòmetres. De sortida, superconsevador en el ritme i intentant guardar el màxim per l’últim tram. Al arribar al paseo de la Castellana comença a ploure, i a l’altura del Santiago Bernabeu començar a diluviar, serà un senyal pels culers ???? En resum només començar i ja estava totalment xop, amb el que m’agrada l’aigua, i sobretot el fred.



A poc a poc comencen a passar els quilòmetres i a l’altura del p.q.10 deixa de ploure, de moment tot correcte i segons el previst. A l’altura de l’onze, zona de Concha Espina, començo a vigilar ja que era el primer punt de trobada amb la meva santa tifosi particular, la Tere.

Continua la cursa pels carrers de Madrid i no se on estic, fins que a l’altura del quilòmetre 18 gir a la dreta i sortida a la Gran Via. Imatge impressionant, ple de gent i de fons a sobre d’un edifici la propaganda de la Sweppes immortalitzada per la peli “el dia de la bestia” . Seguidament callao, calle preciados, Sol i calle mayor, com diria Jesulin en dues paraules im presionante, una quantitat de gent tal que fa que els atletes ens posem en fila d’un en un, semblava una pujada del Tour. Per continuar per la zona del Palacio Real on es trobava el segon punt de trobada amb la meva fotògrafa oficial.


Continua la cursa per una forta pujada d’un quilòmetre fins a la mitja marató situada al carrer Ferraz, passo la mitja a 1:57:30 i molt bones sensacions. Continua la cursa en baixada pel parque del oeste, per després arribar a la Casa de Campo que us prometo que és grandiosa, allà fem uns sis quilòmetres, per acomiadar-nos sortint per una pujada brutal d’un vuit-cents per la zona de Lago, veure fotos realitzades per la Tere.

A poc a poc els quilòmetres van caient i a l’altura de p.q. 35 passem pel costat del Vicente Calderón i comença la pujada cara a meta. De forces creia que anava bé, però al p.q. 37,5 una rampa demoledora de 1,5 quilòmetre hem deixa mort, i llavors no m'arriba el famós "muro", això era la muralla Xina, amb la qual cosa el baixar de les quatre hores, passa a ésser acabar la marató viu i amb dignitat. Seguidament a l’altura del p.q. 41 Puerta de Alcala sorpresa!!!! allà estava la Tere que jo pensava que m’esperava a meta, últim esforç i arribada amb un temps de 4:08:23. Només arriba sensacions contradictòries, volia baixar de 4 hores, però després amb la calma i en vista del recorregut, no esta mal, i ja van tres maratons.

Després de respirar una mica i amb problemilles per retrobar-me amb la Tere, tornada a l’hotel, dutxa, dinar i cap a l’aeroport. Us adjunto foto del botin de la marató; motxilla, samarreta i medalla. Per finalitzar el cap de setmana a les 07:00 PM a Barcelona, i només baixar de l’avió endollar la ràdio i RCD Espanyol 2 Betis 0, ja estic una mica menys cansat tant físicament com d’ànima.

Per acabar amb la major felicitació del món, per part de la Gemma i el Pau, i una pregunta que hem va fer molt que pensar, m’ho va preguntar la Gemma. Papa perquè vas tant lluny per fer una cursa tan llarga???, no li vaig saber respondre. Espero que quant siguin grans ho entenguin, si volen i els hi agrada ells facin el mateix. Com podeu observar aquest nens són tan guapos perquè van sortir a la seva mare.


FINS A LA PROPERA I FORÇA NEVER.


4 comentaris:

Xavi ha dit...

Moltes FELICITATS CAMPIÓ!!!!! Eres un máquina y no lo digo por quedar bien, es de corazón. Hacer una maratón debe ser tremendo, más si has de viajar hasta Madrid, y si encima haces turismo ya es para alucinar. Ahora a buscar nuevas metas!!!
Nos vemos y me lo cuentas con detalle.

Bufal VORAÇ ha dit...

Ei, crack! Felicitats! És una marca boníssima. MAPOMA és MAPOMA, jo conec uns quans que no en volen saber res d'ella per la duresa que entranya. En un circuit "normal" marca segur!
Els meus fills em van preguntar el mateix quan vaig arribar de Venecia, per això els vaig dur a Sevilla. Llavors ho van entendre.
Diumenge estaran amb mi a Empúries.
Salut i potes NEVER'S!!

FRANK y MONTSE ha dit...

enhorabona fran
Acabar una marató es ja un éxit

Fran ha dit...

Moltes gràcies a tots pels ànims, la veritat és que l'important es disfrutar.
Xavi, moltes gràcies pel comentari i ja ens veurem i riurem una estona.
Bufal, moltes gràcies i moltissima sort per Empúries.
Montse i Frank moltes gràcies i quina enveja de la vostra estada a la Garrotxa, amb la canya que us esteu donant la QH semblarà un passeig. Fins aviat.