87ª JEAN BOUIN

Quan encara no ens hem tret el bon sabor de boca que ens va deixar a tots la Behobia/San Sebastian, una part del NEVER va córrer la decana de totes les curses, i dic una part, perquè mentre uns feien aquesta cursa urbana, una altra part del grup se’n va anar a explorar la bonica serralada de Collserola, a la Cursa del CEC.
En aquesta cursa van prendre part en Xavi, en Miquel i Miguelon. D’entrada poder participar en una cursa a la qual ens podem permetre el luxe d’anar i tornar a casa en tren, ja és un punt fort a favor d’ella.
Quedada matinera, tren, i cap a Barcelona, només arribar, ja tens la primera impressió que és una cursa molt ben organitzada, tanques, estands, guarda-roba, tot ben preparat i en ordre.

Primeres gestions encaminades a buscar un lloc per prendre cafè, ho trobem en una de les moltes delegacions xineses que actualment hi ha a Barcelona ( aviat no quedaran bars regentats per nacionals).
Pas per guarda-roba, amb el temps una mica justet, escalfament??, per descomptat que no, quatre bots en el mateix lloc de sortida i… a tirar milles.
Fem una sortida conjunta, els propòsits de tots tres són semblants, ritme còmode i pim pam, jo volia comprovar com tenia el turmell desprès de la Behobia, i no vaig tenir cap problema, en Xavi amb petits problemes de sobrecàrrega al bessó, va acabar força bé, i en Miquel alguna lleugera molèstia però sense importància, Deu meu!! sembla un part de guerra.

Desprès de mantenir-nos tots tres pràcticament junts durant tota la cursa, algun petit ensurt per part del típic ciutadà que no té paciència i ha de passar com sigui pel mig de la cursa, arribem a la part final, a la pujada del carrer Lleida, abans d’enfilar el tram final.
Augmenten una mica el ritme, i entrada a la meta a la bonica Avinguda de Maria Cristina. Els temps finals, tot i la quantitat de gent, obres i algun que altre carrer massa estret, força bé pels nostres atletes:

Xavi ; 46:57
Miguelon; 46:58
Miquel; 47:20

En resum, amb obres o sense, córrer per Barcelona sempre és un plaer, i si ho fas en una cursa com la Jean Bouin no hi ha res més a dir, salut i fins la propera cita…???, si, si, la Mitja de l’Espirall

PD; Crónica realitzada pel Miguel.