dilluns, 15 de novembre del 2010

46ª BEHOBIA - SAN SEBASTIAN.

Participació del Never a la 46ª edició de la Behobia – Sant Sebastià, per aquesta cursa es desplacen fins a Donostia els atletes, Joan, Miguel, Miquel, Pani, Jordi ( Mulay), Albert i Fran, acompanyats per las Susanas, Mari, Tere, Carmina, Eva i Javi. L’expedició oficial es desplaça per carretera divendres fins a Hernani on teníem el campo base en forma de casa rural, concretament Casa Pardiola, totalment recomanable. Abans d’arribar sopar a Hernani, uns “petits” entrepans i hamburgueses per al personal. Seguidament arribada a la Casa i tothom a la seva habitació que el viatge havia estat llarg i alguns havien treballat.
Dissabte ens aixequem amb un dia excepcional, sol i molt bona temperatura i ens ho prenem com a turistes. Visita al matí a Hondarribia, i de camí cap a Donostia, aturada al port de Jaizkibel on encara es podien veure a l’asfalt les pintades d’ànims als ciclistes que van disputar la clàssica de Sant Sebastià. A dalt, aturada tècnica i pinxo de xoriço per anant fent boca.

Cap al migdia arribada a Donostia, i després de dubtar una mica decidim fer un dinar a base de pinxos, cal tenir present que a la nit havien de cuidar-nos una mica de cara a la cursa. Va ser tot un encert, com es pot observar a la fotografia annexa, tota l’expedició del Never gairebé va “okupar” la barra sencera de la tasca i els pinxos, les racions, el xacoli i la cervesa no van faltar. Després de dinar passeig per la zona del bulevard i cap al Kursal on es trobava la fira del corredor, recollida de dorsal i foto de rigor. Seguidament cafè per relaxar una mica les cames i visita a la platja de la Concha i al casc antic.

En un carreró trobem una administració de loteria, i cap a dintre, si l’any que be veieu que el desplaçament a la Behobia el fem en limusinas ja sabeu d’on ha sortit la pasta. Finalment retorn a Hernani i sopar, aquesta vegada els atletes a base de pasta i aigües.

El diumenge ens aixequem i les previsions meteorològiques de pluja es compleixen. Deprés van saber per la Marivi que si a Euskadi surt l’arc de sant martí al matí, vol dir que plourà tot el dia, i aquell matí es veia de collons, veure foto.

Desplaçament a Donostia en cotxe fins a Anoeta, allà punt de trobada amb Jordi ( Mulay), que al tenir família a Vitòria va aprofitar el desplaçament per a visitar-la. Cap a la sortida al barri de Behobia a Irun agafem l’euskaltren, que anava totalment ple com podreu observar a la foto annexa. Arribada a Irun i desplaçament en autocar de l’organització cap a la sortida per territori francès. Al arribar a la sortida ja es començar a palpar que aquesta és una cursa especial, més de 20.000 atletes i un bon rotllo espectacular.

També destacar que la presència d’atletes catalans era numerossísima, amb els corredors.cat, l’aire de Granollers, els maimakansu, els akura de Gavà i molt d’altres. La pluja era finíssima però començava a calar, un cop deixades les bosses comencem l’escalfament. Pel número de dorsal i per temps acreditat, el Joan sortia el primer a les 11:03, el Jordi a les 11:06, Albert, Pani, Miquel i Fran a les11:18 i el Miguel que havia repescat el dorsal del Floren sortia a les 11:23. Així que a poc a poc el grup es va començar a disgregar això si desitjant-nos sort i amb l’ordre molt clara de gaudir d’aquesta cursa tan especial. El que era una pluja fina ja en el moment de la sortida comença a convertir-se en pluja com deu mana i ens acompanya durant tota la cursa.

El recorregut és espectacular, i el que fa aquesta cursa tan especial es la quantitat de gent animant als marges de la via, des de Irun, al pas per Lezo, Pasaia i el tram final ja dintre de Donostia. De la cursa cal destacar que tot i la pluja els nostres atletes van fer uns temps molt destacats, amb Mulay i Joan amb 1:25 i 1:26 respectivament, Miguel que tot sortir des de molt endarrera va arribar amb un temps de 1:36, Pani, Albert i Fran amb un temps de 1:39 i finalment Miquel amb un temps de 1:40.




Un cop finalitzada la cursa, i després d’espera una estona una miqueta llarga al guarda-roba, desplaçament cap a Hernani, dutxa calenta que va venir de conya i fi de festa amb un dinar a una tasca del centre d’Hernani on ja s’havien incorporat Marivi i el cunyat de Mulay.

En resum un cap de setmana d’oci i esport en una ciutat preciosa i una cursa única, que sempre deixa una pregunta a l’aire, tornarem l’any que ve?. No ho descartem.

PD; Des d’aquest blog donar el nostre més sincer condol a la família i amics de l’atleta de Bizkaia que va morir a la cursa a causa d’una aturada cardíaca.

5 comentaris:

MIQUEL G. ha dit...

Ha estat un plaer compartir aquesta experiència amb tots vosaltres !!
L'any que ve tornem !!.

Anònim ha dit...

Cap de setmana de cine. Una ciutat i una cursa increibles, un temps de puta madre; sí fins i tot amb la pluja, uns apats brutals; i una companyia fantàstica.
De veritat, he gaudit molt amb la cursa i m'ho he passat de conya amb tot el grup.
Per a quan l'impermeble del Never?? Fa fred...

FRANK JIMENEZ ha dit...

Que envidia, la cursa, el ambiente, los pinchos,.....
Saludos a todos y atar corto al Jordi que se sale de la tabla

Lo Búfal ha dit...

Osties!! Desconeixie que hi ereu. Jo també hi vaig ser i faig meves les vostres paraules. Una passada!!!
Felicitats!
Salut!!

Fran ha dit...

Bueno, a los Migueles, ya lo sabeis, hay que ir planeando la próxima, la MAPOMA????, creo que en Madrid tampoco se come mal.
Frank y Montse, a la próxima y a las que querais por supuesto que estais invitados, y si el cab... del Jordi esta que se sale.
Bufal, quina pena no haver coincidit, ja que dissabte a la tarda a Donostia ens van trobar amb varis companys. Una abraçada i fins aviat.