CURSA DE L'AMISTAT.

Participació del Never a la cursa de l’amistat, cursa molt peculiar que surt del castell de Montjuïc per desprès de travessar tot Barcelona, finalitzar al Tibidabo, al costat del parc d’atraccions. En aquesta cursa participen els atletes Esteban, David, Pani, Jordi, Albert, Miquel, Ceci i Fran . Aquesta cursa al tenir sortida i arribada a punts diferents, requereix d’una logística força important, així que tocava matinar. Punt de trobada a les 06:30 a.m. a Cornellà, per tirar cap Sarrià on s’afegeix el Jordi i pujada al Tibidabo, per cert amb una boira espectacular, per tal de deixar dos cotxes.

Seguidament i després d’instal·lar-nos en altres dos cotxes cap a la sortida al castell de Montjuïc. Aquesta cursa, per cert gratuïta, ha estat descoberta pel never aquest any i la veritat és que la sensació ha estat boníssima. És de lloar com amb pocs recursos però amb molta voluntat per part dels voluntaris i organitzadors es pot fer una cursa espectacular i molt atractiva pels atletes. Pels comentaris a la arribada estic segur que pels nostres atletes a partir d’ara serà una cursa de les fixes en el calendari de tardor.

D'esquerre a dreta, Ceci, Esteban, Miquel, Jordi, Fran, Pani, David i Albert.

Pel que fa a la cursa, la primera sorpresa agradable a la sortida on ens trobem amb el Frank i la Montse del Somos una banda, uns referents per nosaltres. Seguidament i amb un breu escalfament sortida i baixada de Montjuïc per la zona de l’estadi i del poble espanyol fins al carrer Lleida. A la baixada ja es fan dos grups, un primer format per l’Esteban, David, Jordi i Miquel, i darrera d’ells un segon amb el Pani, Ceci, Albert i Fran. Després de la baixada s’agafa el carrer Entença, per travessar la diagonal pel pont soterrani del costat de la illa, i Sarrià cap amunt, per anar a buscar la ronda de dalt i començar la pujada al Tibidabo per la carretera de Vallvidriera. A l’arribada a l’inici de la pujada final cap al Tibidabo, el grup capdavanter es mantenia compacta, mentre que per la seva part, el Ceci ja s’havia despenjat del grup perseguidor.

Als sis quilòmetres aproximadament de pujada, la carretera posa a cada atleta al seu lloc, i per davant l’Esteban marxava amb el David, Jordi i Miquel els seguien a certa distància, per la part de darrera Fran tirava cap endavant i juntament amb la Montse del "somos un banda" anava escalant posicions “gràcies Montse”, una mica més enrera el Pani i l’Albert anaven fent i el Ceci tancava el grup just davant del cotxe escombra. En resum arribada a meta en primera posició amb l’Esteban i el David, una mica més enrera el Jordi, Miquel, Fran, Pani, Albert i tancant el grup el Ceci.

Després de la recollida dels obsequis, ens desplaçament una altra vegada cap a Montjuïc a recollir els cotxes i tothom cap a casa. En resum, un matí d’atletisme espectacular i a continuar fent quilòmetres que les curses ja no s'aturen.