diumenge, 6 d’abril de 2008

Marató Barcelona


Per fi el gran dia de la Marató va arribar i només un dels nostres atletes va tenir les forces necessàries per intentar finalitzar la reina de les proves. Pel camí es va quedar un atleta que tot i haver pagat la quota de la marató finalment no va poder anar per no trobar-se en condicions de finalitzar els 42 quilòmetres. Llàstima Jordi, el proper any és el teu!!!


A les 08:30 hores em vaig trobar amb el Fran a la sortida per fer el ritual de la fotografia. El nostre atleta estava molt nerviós, les formiguetes li corrien per l'estòmac. Encara faltaven deu minuts i ja estava preparat al calaix de sortida. Jo també estava una mica nerviós i això que jo no havia de còrrer.
La cursa va començar i la multitud d'atletes van començar a moure les cames.
Havia quedat amb el Fran en el quilòmetre 10 per fer-li alguna fotografia i cap allà em vaig dirigir. Pocs minuts després de l'inici de la competició els atletes d'èlit s'aproximàven a la meva posició. QUINES MÀQUINES!!!

Sobre el minut 55 va aparèixer el nostre atleta amb bona cara i molt somrient, no era conscient del patiment que l'esperava més endavant...




Jo havia de marxar cap a casa, no podia estar tot el matí a Barcelona, ja sabeu, obligacions familiars.
Passades quatre hores i mitja el meu telèfon sonava i l'atleta Fran en donava la noticia: havia acabat la marató, fita històrica pels atletes del nostre "gran club".
La cursa va ser més dura del que ell s'havia imaginat, a l'altura del Parc de la Ciutadell les cames ja no li responien. Segons em va confesar va estar a punt d'abandonar, però la imatge de la seva família a la línia de meta li va donar forces per finalitzar els quilòmetres que li mancaven.
Aquí el podeu veure abans i després de la MARATÓ. Moltes felicitats Fran!!!



1 comentari:

Galmaran ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.