dissabte, 11 de febrer de 2012

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Aquest diumenge, els components del NEVER, Ceci, Miquel i Miguel-on, teníem cita a la Mitja Marató de Granollers, personalment considero que és la millor mitja de totes les que es celebren a Catalunya i part de l’estranger.
Aquest any amb les modificacions que han fet l’han millorat i molt, el pas pel polígon a la primera part del recorregut es més fàcil de fer que no pas a la segona, quan tornem de la Garriga.
Només entrar a Granollers ens van adonar que passaríem un fred de 3 co... de mico. Desprès de
deixar convenientment estacionat el vehicle van buscar el cafelito de rigor i, per no ser diferent d’altres anys, van anar a la cafeteria amb el curiós personatge que tenen d’estàtua, passada pel Sr. Roca i comentari de l’estratègia a seguir per part dels diferent components del Never.


Escalfament mínim, per no trencar la rutina que portem els components del Never i, ens situem als diferents calaixos, mentre esperava la sortida, per les cares de la gent es podia veure clarament el fred que estaven passant.
Tret de sortida i cap endavant, des del principi vaig intentar agafar un ritme còmode, també esperava, si les sensacions eren bones, intentar batre marca.
Durant els primers quilòmetres el mateix recorregut d’altres anys, fins el moment que entrem a la zona del polígon, una mica trist per la manca de gent animant.



Arribem al quilòmetre 11 de cursa, la Garriga, aquí si hi havia força gent, deu n’hi do!!! Quina animació malgrat el dia de fred.
A partir d’aquest punt, iniciem la tornada cap a Granollers, fins el quilòmetre 16 aproximadament el recorregut es fa una mica sinuós, crec que aquest canvi de traçat fa la cursa més animada.
A partir del 16 es quant comença, per a mi, la part més maca de la cursa, pràcticament fins l’arribada a meta hi ha un volum de gent animant que et porten volant fins la META.


La meva intenció era tirar a fons aquests últims quilometres, però vaig tenir la mala sort, no sé sí per culpa del fred, el cas es que els bessons se’n van posar com pedres i a cada pas que donava em feia un dolor brutal, vaig haver d’acomodar el ritme, l’única intenció que tenia en ment era només acabar la cursa, si el dolor baixava, augmentava el ritme, i així vaig poder fer els últims quilòmetres de la millor manera possible, no amb el temps que jo esperava però vaja, content.
Per part d’en Miquel li va tocar patir de valent, suposo que el fred també se les va fer passar malament, va tenir problemes amb les cames i va acabar la cursa patint de valent.



En quant a Ceci, ens hem de treure el barret, xapeau!! Va fer MMP, estic segur que no serà l’ultima vegada que veurem a Ceci millorant marca, porta una progressió increïble, i ja es permet el luxe d’amenaçar-me que m’agafarà en carrera, t’ho intentaré posar difícil.
Per acabar felicitar als organitzadors de la Cursa, crec que l’han encertat amb el canvi de recorregut, malgrat que no poden gaudir de la visió dels pros quan ens creuaven tornant de la Garriga, per la resta, des del brou reconstituent, que diumenge pel fred que feia va entrar genial, fins al servei de guarda-roba amb els voluntaris i la bossa de regals, tot impressionant, i la prova que malgrat la crisi les coses es poden fer bé, que prenguin nota a Sitges.
Salut i força per correr.

Resultats;

Miguel-on: 01:39:07
Ceci: uns increïbles 01:54:39 MMP, Felicitats.
Miquel: 02:00:47

1 comentari:

Anònim ha dit...

Lo mismo para los valientes de Granollers!!!!Muchas Felicidades campeones!!!!

Sonia