

Després de dinar, cafè i tertúlia, els nervis estaven a flor de pell, i l’ambient ja es palpava. Seguidament cap a la zona de sortida, per l’horitzó es començaven a dibuixar uns núvols negres que no tenien molt bona pinta, tot i això ens van respectar i no va ploure. El ritual de posar-nos el neoprè, i sense adonar-nos ja ens trobàvem a la sortida.
Tram d’aigua.
Només ficar-nos dintre les previsions es van complir, aigua gelada, es comentava que estava a 16,5º i degut a les pluges dels últims dies el llac estava bastant brut i amb una relativa corrent. El circuit era fer dues voltes a un circuit marcat amb boies, les males llengües i les no tan males, van afirmar que en comptes de nedar 1900 metres, van regalar uns 300 metres més. En aquest tram i com estava previst, l’atleta Esteban es destaca sortint de l’aigua en 38 minuts, seguit del Jose amb 43.30, David 44.02, Xenon 48 aproximadament i Fran 1:10 penúltim de tots els atletes i últim dintre del control.
Només ficar-nos dintre les previsions es van complir, aigua gelada, es comentava que estava a 16,5º i degut a les pluges dels últims dies el llac estava bastant brut i amb una relativa corrent. El circuit era fer dues voltes a un circuit marcat amb boies, les males llengües i les no tan males, van afirmar que en comptes de nedar 1900 metres, van regalar uns 300 metres més. En aquest tram i com estava previst, l’atleta Esteban es destaca sortint de l’aigua en 38 minuts, seguit del Jose amb 43.30, David 44.02, Xenon 48 aproximadament i Fran 1:10 penúltim de tots els atletes i últim dintre del control.



Tram de Bici.
Tram molt dur de 94 km amb un desnivell acumulat de 1.500 metres, la veritat és que el circuit era preciós, amb el trànsit totalment tallat, i això si, com he llegit en algun blog, crec que van pujar totes i cadascuna de les pujades de les comarca. Tot i la duresa circuit molt maco, amb uns avituallaments perfectes i un final amb la pujada al mur de la creu espectacular. En aquest tram els atletes David i Jose que van sortir gairebé junts de l’aigua amb anat tota l’estona veient-se arribant a la segona transició pràcticament junts, amb un temps de 3 hores i 51 minuts, per endavant l’Esteban va realitzar un temps de 3 hores 40 minuts, del Xenon no tenim temps, i el Fran 4 hores 1 minut que no li va servir per passar el tall.









Tram de cursa a peu.
Tram pla de tres voltes a un circuit de 7 quilòmetres pels voltants de la llera del riu a Balaguer. Pel que comenten els que van poder córrer, circuit molt dur psicològicament, ja que el fet de donar tantes voltes es feia molt monòton. Tot i això, els avituallaments perfectes i l’organització una altra vegada deu. En aquest tram i fent honor al nom del club, els nostres atletes David i Jose van fer tot el tram junt arribant amb un parcial de 1 hora i 54 minuts, Esteban 1 hora 56 minuts i Xenon una altra vegada sense referències però finalitzant com un campió.


El Xenon enfilant els últims metres.
En resum triatló duríssim, això ja ho sabien, amb una organització de deu. Des d’aquest blog modestament donar las gràcies a tots els voluntaris i organització i un però bastant important als jutges de la federació catalana de triatló per la seva intransigència. Després que el tram d’aigua fos més llarg, van mostrar-se totalment inflexible amb el tall de temps aigua – bici i van deixar a 30 atletes fora de control entre ells el Fran, i van desqualificar a l’atleta Xenon per perdre el dorsal en el tram de bici. Modestament crec que hi ha molts triatletes que el seu repte es acabar, i amb la seva actitud tot i les súpliques per part de l’organització no fan un gran favor per promoure aquest esport.
Resultats;
Esteban : 6 hores 15 minuts 15 segons Pos. 142/257. Un crack.
Jose: 6 hores 30 minuts 28 segons Pos. 179/257. Excel·lent.
David: 6 hores 30 minuts 28 segons Pos. 180/257. Excel·lent.
Xenon: 7 hores 09 minuts 37 segons Desqualificat. Un altre crack.
Fran: No passa el tall de temps aigua bici. “Manolete, manolete, si no saber nadar pa que te metes”.