MITJA DE BARCELONA

Una cursa més pels components del Never, en aquesta ocasió Miguel, Fran, Ceci i Miquel.

A les 7:45 com un rellotge suís els dos Miquels es troben a l’Estació del Nord i després d’una breu espera el wassup els avisa de que Fran i Ceci trigaran 10 minuts, per tant un cafè sol i un amb gel per als “tocayos”.

Bona temperatura (ideal per córrer), i molta gent però la organització de 10, teníem dubtes després de la mitja de Granollers (que se’ls hi va anar de les mans). Primera prova guarda-roba, nota excel•lent

Sense escalfament previ , Ceci cap el calaix verd i la resta al calaix blau, bon control i tothom en els seus calaixos corresponents.

Comença la cursa, tot i les 14.000 persones es pot córrer sense problemes (no com a Granollers que semblava un embut). De seguida, i com a prova de la fluïdesa (tot i la gentada) Miquel agafa un bon ritme, els 3 primers quilometres a 4,36, Miguel s’estima més anar agafant poc a poc el ritme i Fran vol acumular quilòmetres sense mirar el crono, però ja s’adona que les sensacions no eren bones. Per darrera Ceci va fent el que pot (des del desembre sense entrenar).

Sense masses canvis Miquel continua amb bones sensacions i roda en 4,28, Miguel ja ha agafat un bon ritme i fora d’alguna sensació estranya, els seus bessons aguanten. Fran continua patint però aguanta com un campió (maratón man és el que té, sap patir i a sobre de l´espanyol “casi na”) i Ceci per problemes amb un peu ha d’abandonar en el 15.

Per cert el Sr. de la dreta de la foto us puc assegurar que no va correr la mitja. 

Arribada a meta i fi de cursa, el guarda-roba una altra vegada excel•lent . En resum cursa molt bé organitzada, un bon recorregut i una bona temperatura, que han fet el diumenge ideal per a córrer.

Anècdota: A Miguel li ha donat per la moda retro, portava GPS Casio i ha fos els satèl·lits.

Resultats;

Miquel; 1:35:09, Impresionante.

Miguel; 1:35:49, Impresionante.
Fran; 1:43:07, El domingo sufrirá, sí o sí.
Ceci; KO en el 15.

MITJA DE GRANOLLERS

Participació del Never a la clàssica Mitja de Granollers, en aquesta cursa participen els atletes, Miquel Miguel, Jordi (Mulay), Xavi acompanyat per l’Oscar i Fran.

Arribada amb temps a Granollers en un matí amb molt d’aire i temperatura fresqueta, els deures ja els teniem fets, ja que divendres el Miguel ja s’havia ocupat de la logística i havia recollit tots els dorsals i obsequis de la cursa, aquest any samarreta, tirants reflectants, productes de neteja i un paquet de macarrons.

Punt de trobada al bar per tal de realitzar el cafe de rigor i canvi d’impressions sobre maniga curta o llarga, va guanya la màniga llarga tot i que després i amb la baixada d’intensitat del vent, no feia tant de fred.

Mínim escalfament i cap als calaixos de sortida, calixos que per cert no estaven controlats i tota la sortida va ser una miqueta caótica.

Aquest any el recorregut era el mateix de l’any passat, pels que el feiem per primera vegada aquests recorregut i comparant-lo amb edicions anteriors, la veritat és que personalment m’agradava més l’anterior, el fet de creuar-te amb els atletes d’èlit era un goig. Tot i aixó amb la màssiva participació d’atletes prou de 10.000 atletes/as feien inviable l’utilització d’un sol carril de circulació per sentit.

Pel que fa a la cursa, la vam trobar molt massificada, i amb trams fins i tot perillossos degut a la quantitat de gent, tot i aixó els nostres atletes van fer un paper més que digne amb molt bons temps.

Per finalitzar a l’arribada un altre cop caótica, recollida de bosses amb una trista ampolla d’aigua i la recollida de bosses al guarda- roba, amb moltes cues i amontegament de motxilles.

El perill d’aquestes curses quant amplien tant la inscripció és que acabin morint d’éxit, ja que aquesta era una mitja modélica d’organització, esperem que prenguin nota i no es tornin a repetir aquests detalls.

Tot i aixó, pels que portem ja uns anys de cursa en cursa, veure 10.000 atletes/as fent una mitja no deixa de ser una alegria.

Propera cursa Mitja de Barcelona. Força Never.

Resultats;

Mulay; 1:30:59. Més que correcte.

Oscar; 1:37. Molt bona marca.

Miguel; 1:38:15. En la seva línia de menys a més.

Miquel; 1:40:05. Sense perdre pistonada. 

Xavi; 1:46:57. Recuperant les sensacions.

Fran; 1:48:02. Molt desdibuixat.

MITJA DE TERRASSA

Crónica del Xavi.

Fría mañana de domingo en la ciudad de Terrassa, como no podía ser de otra manera y como era de esperar. Con todo y con esto la sensación de frio finalmente no fue tan marcada como en anteriores citas de esta clásica Mitja, cosa que ayudó a sobrellevar mejor los primeros kilómetros.

Organización de la salida en forma de embudo los primeros 500 metros, aunque ya se agradece ir como pollitos al principio de la cursa que todavía no acabas de coger la velocidad de crucero propia de esta distancia.

Los servicios al corredor  más que razonablemente bien y ¡cómo no! El obsequio de este año, sudadera de capucha, muy acertado para el tiempo de invierno.

En cuanto al bocata de butifarra calentito con una cervecita del tiempo  ( Es decir fría como el hielo) al finalizar la cursa, toda una bendición para acabar una mañana de las que no se olvidan.

En esta edición ha habido un cambio de recorrido, aunque es más bien testimonial porque la subida por la avda. del Vallès,  entre los km 7-10, y el recorrido en general viene a ser el mismo de cada año, volviendo paralelo a la vía hasta el centro de pueblo y acabando de coronar por la carretera de Matadepera, para bordear el barri del pla del bon aire, bajando por la ronda de ponent para ir a buscar la ctra. De Moncada y acabar subiendo por la rambla de Egara camino de la llegada als Jardins del Valparadís.

Eso sí, varios participantes con GPS coincidieron con que el recorrido había excedido en 300 metros aproximadamente. Un simple detalle que no ha afectado para nada a nuestros atletas del Never, JASP, Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados. El Miquel lo de joven se lo pasa por el forro de lo fuerte que está el tio!

Los participantes de esta gesta: Miguel, Fran, Xavi y un compañero de Gavà, Sergio; y los tiempos por orden de llegada:

Miquel: 1h 41’01’’. Ahora entiendo por qué le llaman Miguelón…

Fran: 1h 45’26’’. Preparando la Marathon de Sevilla. Te desearía suerte, pero sé que lo harás muy bién.

Xavi:  1h 49’ 36’’. Contento después de mucho tiempo sin entrenar y dormir poco por los intríngulis de la paternidad y los daños colaterales que esto comporta…

Sergio: 1h 51’59’’. Buen tiempo para ser la primera vez que visitas el Dragon Khan de Terrassa!

Próxima cita, La Mitja de Granollers, el domingo 3 de febrero.

Hasta pronto amigos y Força Never!

MITJA DE SITGES

Cronica de Albert

Com sempre aquí teniu la crónica de la ultima cursa, en aquest cas realitzada per Albert, excel·lent atleta però pèsim reporter, amb la qual cosa es farà el que es pugui.

Mitja marató que ja és una clásica del club, ja que en els últims 5 anys hi hagut participació d’algun membre del club, alguns més que altres però sempre presents.

El recorregut d’aquest any ha variat, donat que es tracta d’un circuit urbà amb dos voltes de recorregut, amb els atractius de correr per l’interior del casc antic de sitges, i amb el avantatge de saber el que queda a la segona volta. El recorregut és totalment pla i és una mitja molt bona pels atletes que busquin baixar temps.

Aquest any participen els atletes: Albert, Fran, Sonia, Miquel (Patiño), Miquel (Peñin), Joaquim, així mateix acompanyats per amics del club Marcelo i el seu germà.

Molt contents de la participació de Miquel (Peñin), ja que feia dies que no participava activament en les curses del Never, de fet s’estava jugant retirar.li la llicència del club, jeje. 

Com cada cursa, es segueix la rutina, amb el café per alguns al Bar de l’hotel Calipolis, ja que alguns atletes no rendeixen sense el poder activador de la cafeína, i com és clar visita als lavabos de rigor. 

Recordar i animar a la participació dels atletes que no han vingut i que se’ls hi troba a faltar, i que són clàssics de les curses, Xavi, Ceci, Miquel, jordi. 

Bueno finalment inici de la cursa, amb tot el grup junt, i de seguida els dos miquels començen a marcar un ritme alt, marcant una mitja de 4:40 els kilometres inicials.

Per la seva banda sonia que es separa continuant el seu ritme, i fran i albert, aguanten fins el quilometre 6-7 on el grup dels Miquels es marxen sensiblemet. Per la seva banda Albert i Fran continúen junts fins el quilometre 10 aproximadament on els quilometres inicials massa agosarats passen factura a Fran, que és un diesel i sempre va millor anant de mneys a més. Jo per la meva banda continuaria fins a final de cursa molt a prop de Miquel Peñin, que tampoc va poder seguir el ritme de 4:34 de mitja del Miquel Patiño.

Finalment el temps dels atletes:

Miquel Patiño: 1 h 36 m ¿?  Exactament no ho sabem perque es va oblidar el xip.Sembla mentida a la teva edat. Donen resultat les tirades llargues.

Miquel Peñin: 1h 39 40 s. Bona reaparició

Albert: 1h 40 m 15 s. Acceptable

Fran: 1h 43 m 33 s. Hi ha marge de millora

Sonia: 1h 48 m 13 s

Joaquim: 1h 31 m 09 s

MITJA DE L'ESPIRALL

Nova sortida per alguns dels components del NEVER, en aquesta ocasió tocava tot un clàssic la Mitja Marató de l’Espirall de Vilafranca del Penedès.

De les curses de mitges maratons de Catalunya possiblement sigui de les més antigues i probablement de les millors organitzades, no falta de res, l’atenció al corredor és genial, des de l’organització fins la bossa del corredor i amb un recorregut força entretingut

En aquesta ocasió hem participat Ceci, Sònia i jo (Miguel). Ceci no havia participat en cap cursa des de BSS i, Sònia i jo veniem la setmana anterior de participar en la mitja de Mataró.

La matinada es va presentar fresqueta, en aquella zona i per aquestes dates es normal que el termòmetre fregui temperaturas mínimes.

Tret de sortida a l’Avinguda de la Pelegrina, primers quilometres per la población de Vilafranca, fins el quilòmetre 5 que ja iniciem el camí cap a Guardiola de Font Rubí. En el 8 passem per davant de les caves de Vallformosa, a partir d’aquest punt i fins el 12 la cursa es converteix en un autèntic trenca cames amb contínues pujades i baixades, abans de continuar vull, personalment, agrair el suport i l’animació del grupet de la población de Vilobí, que cada any al pas dels corredors formen una cridoria impressionant. Passo pel control del 10 amb un temps de 48:48, temps discret però que esperava compensar a la tornada.

Una vegada passat el Qm 12 arribem a la población de Guardíola de Font Rubí, entrada a la población amb una lleugera pendent, zona d’avituallament i tornada cap a Vilafranca.El recorregut de tornada és una altra historia, favoreix el desnivell del traçat, continuament vas baixant, això et permet imprimir un ritme viu i constants fins arribar al Km 17 a l’alçada de les caves Valformosa, aquí comença un altre dels desnivells importants de la cursa, aquesta pujada arriba fins el municipi de Les Cabanyes 19,5 aproximadament.

A partir d’ahir, encara hi ha un altre avituallament al 20, cal fer l’últim esforç, que ajuda i molt el traçat de la via per tal de plantar-te en línea de meta amb forces i amb una sensació d’alegria per haver participat en una de les curses més maques que hi ha actualmente per la zona.

Una vegada passat la línea de meta, toca gaudir de l’ambient de corredors, recollir la bossa del corredor, la qual com cada any és impressionant, buscar l’entrepa i brindar amb els companys amb la copita de Cava que regalava un dels patrocinadors.

El temps finals dels nostres altletes:

Ceci: 2:06, Discret, Ceci no abaixis la guardia!!!

Sonia: 1:48 millor temps que la semana anterior a Mataró, molt bé “cansina”

Miguel: 1:40 Bon temps i bones sensacions.

Salutacions de rigor, una vegada més ens van trobar amb el ABUELO RUNNERS, salutacions des d’aquí i dessitjar-te que l’operació arribi aviat i la teva recuperació sigui rápida i efectiva per tenir-te a punt per la Marató de Barcelona (Rafa, espero que no te enfades por haberte copiado la foto, un abrazo).

MITJA MATARÓ

Crònica del Miguel.

Desprès de l’experiència de la Behobia  i, d’una aturada d’uns quinze dies, tocava de nou posar-se les vambes i sortir a fer quilometres.

En aquesta ocasió ens hem desplaçat fins la població de Mataró, poca participació del NEVER, el que subscriu aquesta crònica i Sònia, una vegada a Mataró s’afegeix en Joaquim, germà de Sònia .

Particularment tenia ganes de córrer aquesta cursa, en anys anteriors ho havia intentat, però no hi havia manera de poder apuntar-me a temps, arribava amb les inscripcions tancades, aquesta any per fi ho he aconseguit

Matinada fresca, mentre ens desplaçaven cap a Matarò el termómetro del cotxe marcava 3 graus  i, per les cares i la roba que portava la gent a Mataró, crec que encara feia més fred allà

Passem pel poliesportiu on repartien els dorsals i, mentre esperem el moment de la sortida, ens trobem amb una persona, el Abuelo Runner, a la que personalment admiro, perquè és una mostra clara del que significa avui dia còrrer per a molts de nosaltres, saber compaginar la vida laboral amb la vida familiar i les curses, salutacions ABUELO, desitjo que hagis pogut acabar la cursa sense molesties i si tot va bé ens tornarem a veure a l’Espirall.

Una vegada amb els dorsal  posats fotitos de rigor i preparats per la cursa.

A les 10:00 en punt sortida, passem per diversos carrers de Mataró en alguns d'ells corria un vent gelat que ens deixava glaçats, poc a poc  comença a estirar-se la cursa.

Desprès d'uns 5 quilometres, arribem a la zona del passeig marítima, la primera part del passeig se'n va fer una mica pesada, apart de que alguns  trams  eren força estrets per passar corredors en un sentit i l’altre.

Sobre el quilometre 9, desprès de fer el passeig marítim agafem la N-II, la qual ens fan corre  primer en un sentit i desprès tornada cap la població de Mataró de nou, on ens van ficar per un polígon amb l'anim de fer els quilometres necessaris per tal d'arribar als 21 quilometres de la Mitja.

He de dir que aquest tipus de curses se'n fan avorrides,  perquè ens fam corre per indrets on la presencia de gent animant o només veient el pas dels corredors és nul·la (Quina diferencia amb la BSS i, això que allà plovia una barbaritat).

Bé una vegada deixem enrere els quilometres de polígons arribem a la traca final de la cursa, sobre el quilòmetre 19,5 s’inicia una pujada amb una mala llet impressionant, quan un arriba aquest punt ha de venir amb les forces una mica controlades, sinó es troba el que li passa a molta gent, que punxen i la seva pujada es fa agònica.

Superada aquesta pujada, passes el PQ 20, on hi ha un control de temps i, finalment encetes l’últim quilòmetre, també amb un desnivell que sense ser com la primera part, tal i com un arriba amb les forces, la veritat que es pateix.

Finalment superat l’arc d'arribada, es fa una cua  per recollir la bossa del corredor  que l’organització hauria d'agilitzar  amb el fred que fa i el temps que triguen en controlar que ningú se’l coli, passa una bona estona que et quedes pelat de fred. 

Per cert, impressionant el control que fan per accedir a la zona on entreguen la bossa amb els productes del patrocinador, fins a quatre persones en van controlar el dorsal, perdoneu però algú ho havia de dir.

Amb la bossa amb les mans, punt de reunió al poliesportiu on teniem les motxilles guardades, una vegada allà m’hem duc una sorpresa molt agradable, almenys hi havia 30 persones donen massatges als corredors que volien, molt bé organitzat, de tal manera que desprès de la quantitat de curses que porto, per primera vegada m’he pogut fer una massatge que m’ha deixat com nou, molt bé per l’organització en aquest punt, a l’igual que la consigna i entrega de les bosses.

El temps dels nostres corredors:

Joaquim 1:38:14, mol tbé, malgrat les molèsties musculars que arrossegava.

Sònia: 1:52:25 Correcte,  la fémina del grup, com sempre donant- lo tot

Miguel: 1:41:40, Como dijo alguien “ No està mal pa la edad que tiene”.

Us deixo una fotografia de la bossa del corredor amb els productes del patrocinador, amb el temps que corren no està mal, malgrat que comentaven que aquest any ha minvat força el seu contingut.

BEHOBIA - SAN SEBASTIAN 2012

Crònica del Miguel;

Nou repte superat per l’equip del NEVER.Aquesta vegada tocava tot un clàssic per nosaltres,  la BEHOBIA/SAN SEBASTIAN, cursa que ja comença a ser fixa en el calendari del grup,per cert, en aquesta ocasió ens van desplaçar fins a San Sebastian Fran, Ceci, Albert , Jordi, Miguel i, les incorporacions d’en Toni i Anna, també la Sònia  i el seu germà i tropa de Sant Boi, que esperem que no sigui l’última vegada que podem corre junts.

Alguns de nosaltres ja portem 3 edicions i, fins tot 4 com en Fran, però  si una cosa queda clara en aquesta cursa  es que cada any es diferent, en aquesta ocasió tocava una d’aigua que ens acompanyaria durant tot el cap de setmana.

Divendres, sortida escalonada des de Barcelona fins Hernani, alguns dels components van arribar a mitja tarda, altres ja de nit i, en Jordi,  amb la seva dona, que es va incorporar al dia següent.

Un petit incís, per agrair la presència de les nostres dones, sense les quals, amb la seva paciència i comprensió moltes de les sortides del NEVER no serien possibles, gràcies Susana,  Tere, Marivi i Carmina, teniu el nostre amor i gratitud eterna.

Una de les grans novetats aquest any, ha estat el canvi del camp Base, i a aigua passada podem dir que ha estat tot un encert, (Gracias Juan i Isatkun por vuestro cariño, atenciones, y esas estupendas manos que tieneI satkun para la cocina, de verdad hemos estado muy a gusto con vosotros y guardarnos sitio que el año que viene volvemos).

Dissabte tocava turisme, tal i com estava previst el dia va començar molt encapotat i amb símptomes clars de que tindríem aigua.

Van començar la nostra ruta per dues  poblacions costeres, Orio bonic poble pesquer i Getaria amb unes platges i vistes increïbles.

Després de la ruta turística, i com part de l’entrenament, tocava reposar forces i, que millor manera de fer-ho en el país basc que amb uns bons pinxos.

                                      

Una vegada saciada, només una mica, la gana van continuar amb la passejada.

A l’hora del migdia, concentració del NEVER, per debatre l’estratègia del dia següent a la sidrería PETRITEGI  d’Astigarraga, on van poder assaborir plats com els de les fotografies.

Bé una vegada detallada la part cultural del cap de setmana, em centraré en la Cursa.

Diumenge 07:30, comença a funcionar la maquinaria NEVER, esmorzar  en el nostre centre de concentració, amb plàtans inclosos (mai podem faltar en la nostra bossa) i trasllat amb transport públic fins el lloc de la sortida, tal i com temíem el dia es va presentar plujós.

Desplaçament amb RENFE.

Una vegada a la sortida no deixa de sorprendre'ns la gran quantitat de gent que, desafiant la pluja que estava caient,  aguantaven a pal dret el moment de la sortida.

Per cert, Fran i Albert per la propera cursa ens agafem de la ma per no perdre'ns.

Com no podia ser d’una altra manera i, ja dintre de la tradició del NEVER, malgrat que en aquesta ocasió estava justificat per la pluja, tothom estaven aixoplugats per tal de no mullar-nos més, es van col·locar a la línia de sortida sense escalfar.

Finalment sortida:

Des de bon començament molta gent, recta del Bidasoa, primers metres difícils de córrer, molts corredors, ens hem quedat Toni i jo (Miguel) sols, sense la resta de components de l’equip.

Entrem en el  Qm 2, avinguda  de Navarra d’Irun,  en pujada la primera part i, després petites pujades i baixades.

Deixem enrere Irun, van passant el quilòmetres 4, 5, Toni i jo ens trobem bé i, portem un bon ritme.

Quilòmetre 6, comença una de les emblemàtiques pujades, l’Alto de Gaintxurizketa, increïble la quantitat de gent que hi ha a les voreres, no oblidem que aquesta part de la cursa passa per una autovia,  els seus crits d’ànim fa que treguis forces d’on sigui.

Quilòmetre 8, ja coronat l’Alto, comença una sèrie de tobogans que no s’acaben fins la població de Lezo, aquest tram és realment un trenca-cames.

Sobre el quilòmetre 11 torna a fer acte de presència la pluja, una pluja que no ens abandonaria fins el final de la cursa.

Quilòmetre 12 població de Lezo i inici de la part més plana i avorrida de la cursa, el Puerto de Pasajes, en aquest tram calia vigilar molt, és una zona que el ferm està molt castigat pel pas de camions, hi havia molts basalts d’aigua i vies de tren, calia parar atenció per tal de no trepitjar malament i fer-se mal.

Aquestes alçades de la cursa, Toni i jo anaven força bé, portaven un temps com per acabar la cursa per sota de 1;35.

Acabem el Puerto de Pasajes i entrem al barri de trintxerpe,  quilòmetre 16 de la cursa, on com cada any, sempre hi ha força gent i molta animació.

I, per fi, la bestia negra de la BSS, el Alto de Miracruz, pràcticament un quilòmetre de pujada amb un desnivell impressionant. Miro a toni el veig pujar amb gana, em treu uns metres, mira enrere, en dona ànims i iniciem junts la pujada.

La cridòria de la gent animant és increïble, malgrat que no puguis pujar, els seus ànims i els seus gestos de recolzament fa que apretis les dents i tiris cap amunt com sigui.

Finalment, veiem el final del Alto, estem al quilòmetre 17,ja podem respirar tranquils, el pitjor de la cursa ha passat, ara toca gaudir de l’experiència de recórrer els últims 3 quilòmetres amb un ambient increïble.

Les dues parts del carrer estan plenes de gom a gom de gent animant, en aquells moments et sent com si volares i que estàs competint en el campionat del mon.

Quilòmetre 18, comença una molèstia en el meu bessó dret que m’impedeix córrer tot el que jo voldria, parlo amb Toni i li dic que tiri que no m’esperi,  estic tocat!! I bastant, he de dosificar-me per aguantar fins el final.

Al quilòmetre 19 veig assistència de la Creu Roja, els demano que em posin algun esprai que em permeti acabar, em fan uns massatges al bessó i en recomanen que vagi a poc a poc, a aquestes alçades de cursa això s’ha d’acabar com sigui.

Continuo amb les molèsties,  passo per l’Avenidade la Zurríola, Palacio de Congresos del Kursaal, Puente del Kursaal, començo a veure el final de la cursa, el bessó em molesta i molt, baixo una mica el ritme, arribo a l’Alameda del Boulevard, gent per tot arreu animant, passo per l’arc de meta, ja està fet, un altre any hem acabat amb una cursa mítica.

Continuo el recorregut que l’organització té muntat per recollir la medalla com a finisher, em dirigeixo cap la Plaça Guipozkoa, on el grup hem quedat en “So Tonto” (petita broma entre nosaltres).

Poc a poc, comencen a arribar la resta de component del NEVER, les sensacions, com sempre son úniques, en aquesta ocasió la BSS ha estat dura, però hem gaudit des del primer quilòmetre fins el final gracies a la ciutat, a l’organització i sobre tot a la gent que anima d’una manera increïble.

Els temps finals van quedar de la següent manera:

Jordi: 1:22:48, lo puto crack.

Toni: 1:35 Impressionant debut d’un novell, en la prova que no en  curses, Felicitats Toni!!

Miguel: 1:36:59 “ Pa la edad que tiene no esta mal” ja, ja, ja

Albert;1;37:21, Molt bé Albert, t’has tret l’espinita de l’any passat

Fran: 1:39:40, millora en relació al temps de l’any passat

Ceci: 1:53:52, Brutal, (Ceci, t’he deixat l’últim), una millora en el temps en relació a l’any passat de 12 minuts, Chapeau!!!! Per treure’s el barret, això d’en Ceci és un premi  a la constància i perseverància, Felicitats crac!! Has fet un temps impressionant que de ben segur el proper any el superes

Ana:  2:10 Molt bé Ana!!! També debut d’una novell  en aquesta cursa i desprès de veure la teva força, no tinc dubtes que encara millorares aquesta marca.

Bé per finalitzar, tenim molts reptes per endavant, però  recordar-vos que tenim cita amb la BSS (tenim una casa reservada) i espero i desitjo que no falti ningú. FORÇA NEVER!!!

CURSA DE L'AMISTAT I D'ALTRES

Abans de res demanar-los disculpes per l'oblidat que tenim el blog. És culpa única i exclusivament meva, aquest any vaig més ocupat que de costum i el blog esta pagant les conseqüències.

Dir-vos, que tot i dispers, però el Never continua viu i realitzant curses. Des de l'última entrada, amb la participació de Floren i el Pani a la Cursa de la Vinya, els nostres atletes han realitzat varies curses. Entre elles, la mitja marató de Sant Joan Despí, la cursa de Cornellà, s'adjunta foto, on com podeu veure el relleu generacional esta assegurat, i la Mitja del Mediterrani.

També comentar-vos, que aquest proper cap de setmana farem el tradicional viatge al País Basc, concretament a Donostia per tal de realitzar la Behobia - San Sebastia. Aquest any tenim el camp base a Hernani i des d'allà intentarem passar un bon cap de setmana compaginant gastronomia, cerveses i cursa, ja veurem com acabem.

També aquest any participarem a la marató de Barcelona, que aquest any serà històric, ja que si la cosa va be, tindrem a la primera dona del Never a la sortida d'una marató. També segur que debutarà el Miquel en aquesta distancia, així que amb una mica de sort serem un grapat d'atletes del Never pels carrers de Barcelona.

Per tancar aquesta entrada resum, només comentar-vos que aquest passat dia 1 van fer la clàssica Cursa de l'Amistat, per a mi, una de les curses més maques en la que es pot participar. Aquesta cursa surt del Castell de Montjuïc i després de travessar tota Barcelona finalitza pujant al Tibidabo dintre del parc d'atraccions. Aquí un deixo un parell de fotografies.

Una salutació i força Never.

CURSA DE LA VINYA

Des de l'any 2009 cap membre del Never havia fet acte de presència a la cursa de la vinya. Enguany, els atletes Pani i Floren han decidit anar-hi -aquest últim acompanyat d'altres amics com l'Enrique (ja va acompanyar al Never a la cursa de Cornellà de 2009), el Fidel, la Mari, el Miguel i l'Àngel-.

Molt bon ambient a Sant Llorenç d'Hortons a la sortida, 30 minuts abans de l'habitual. Encertada la decisió de l'organització d'avançar l'hora d'inici de la cursa ja que a mesura que passaven els minuts feia més calor.

El Pani s'ha posicionat als primers llocs a la línia de sortida, mentre la resta ho feia al darrera de tot, excepte el Floren que ha sentit per megafonia l'anunci de l'inici de la prova des dels lavabos del poliesportiu municipal (petites emergències d'última hora). Tot i així ha sortit ràpid pensant que els que s'havien posat al final ja haurien sortit. Doncs anava equivocat perquè només havia sortit el Pani, a uns metres anava el propi Floren i, per darrera la resta d'amics.

Inici amb baixada fins la riera del municipi. A partir d'aquí gairebé 4 kilòmetres de prolongada ascensió. Durant aquesta el Pani ha posat la directa, ha marxat cap endavant i el Floren ja l'ha deixat de controlar visualment. Per darrera, l'Enrique ha anat incrementant el ritme fins que s'ha posat amb el Floren.

Per darrera, l'Àngel i el Miguel anaven relativament a prop l'un de l'altre fins que l'Àngel va decidir posar terra pel mig.

A partir del kilòmetre 5 es van alternar baixades i pujades (tobogans) amb una nova pujada des de la riera que va trencar el ritme a més d'un.

Per darrera del tot, la Mari i el Fidel van anar plegats durant tota la cursa, gaudint del paisatge, dels camins entre vinyes i prenent-se la prova com una mena de passeig.

Per davant, el Pani va arribar en solitari, pulveritzant la seva marca de l'any 2009 en aquesta cursa. Aquí s'ha vist la seva bona feina feta durant els últims anys i la seva progressió tant en la distància de 10 km. com a les curses de fons en general.

Per la seva banda, el Floren i l'Enrique van mantenir la seva societat fins la línia d'arribada on van arribar plegats. Per darrera d'aquests va arribar l'Àngel, qui va sorprendre amb el seu temps malgrat la seva poca preparació i, per darrera d'aquest va arribar el Miguel, qui va patir més del compte. Finalment, va arribar el Fidel i la Mari amb el mateix ritme amb el que van començar.

Desprès de la recollida d'obsequis, fotografies dels participants i salutacions al Pani que marxava cap a casa. El Floren i la resta s'han dirigit cap a la piscina municipal amb les respectives famílies per acabar de disfrutar de la jornada i de la companyia dels seus.

Vet aquí els resultats:


Pani: 51:51. Molt en forma.

Enrique: 56:48. Poc ambiciós.

Floren: 56:54. Content amb el resultat semblant al de 2009.

Àngel: 01:03:54. Capacitat de sacrifici. Poc rodatge.

Miguel: 01:07:49. Molt per sota de les seves possibilitats. Pajarón

Mari i Fidel: 01:12:38. Conservadors per desconeixement del traçat de la prova.

EXTREME MAN TRIATHLON DE SALOU

Participación i cronica del Triatleta David en el Xtrem Man de Salou 03/06/2012

Por fin! Despues de tanto entreno estaba en la línea de salida del EXTREME MAN Salou 226. La intención, poder decir alto y claro: "Soy un triatleta en toda regla". pero antes tenia que superar la prueba, la predicción meteorológica del domingo preocupaba a todos. Sabado movidito llegada al hotel y recogida de dorsales y dejar la bici en boxes no me dejo parar hasta las 18h. Despues bañito en la piscina con la familia que tambien lo sufre. 

Todo estaba listo para el gran dia solo quedaba pasar los nervios hasta el inicio de la cursa.  Domingo suena el despertador a las 03:45am madrugon bajo al comedor del hotel y ya se respira ambiente de triatlon, el dia se presenta duro cielo amenazante y primeras gotas en la piscina del hotel.  Tuvimos  que soportar variaciones desde los 11 en la cima del primer puerto hasta los 32 grados de Salou. Con puntualidad a las 06:30h los tres cañonazos de rigor y bajo un amenazante cielo arrancaba el desafío, comenzó la natación.

El mar ya no era esa balsa de aceite soñada y las desagradables corrientes daban el primer aviso.  Salgo del agua antes de lo esperado 01h01m muy contento. A partir de allí, arrancaba la auténtica esencia de la Larga Distancia 180km de bici.  Me grabé en mi memoria estar tranquilo, paciente y alimentarme correctamente.  Entonces  apareció la tormentosa lluvia que se unió a un frío viento de cara, las piernas sufrían el primer envite y convertían el descenso del largo puerto de la Musara en una pista de hielo.

Me lo tome con mucha tranquilidad. El cielo se abrió y ese congelador se convirtió  en una sauna húmeda. Recorrido muy duro y que obligaba a estar pendiente constantemente de la carretera. Los casi 40kms que unían el último descenso de la zona de transición se convertían en una constante pelea contra un racheado viento, por fin el esperado momento la llegada a Salou con un tiempo de 06h55m

Por fin poder ver a la familia que sin duda me iban a dar el ultimo empujon para ser Finisher. Después de una transición tranquila pese a los gritos de aliento de la familia, arranqué el último y temido sector.  Sin darme cuenta, pasé de la gloria al infierno y entré en mi particular pasaje del terror.  Finalmente, ¡lo logré! Tiempo maraton 4h14m muy buen tiempo.

  

Sensaciones muy buenas y con ganas de repetir.  He vivido en mis carnes la dureza del deporte de Larga Distancia y comprendí la pasión que despiertan tales desafios. ¡Gracias a todos! Y enhorabuena a todos los Finishers.

PD; Desde el Never solo darte la enhorabuena cab...., el trabajo da sus frutos y todo un año de entreno se ha notado.

Un abrazo y toda nuestra admiración.  FORÇA DAVID I FORÇA NEVER.