CURSA DE LA VINYA

Des de l'any 2009 cap membre del Never havia fet acte de presència a la cursa de la vinya. Enguany, els atletes Pani i Floren han decidit anar-hi -aquest últim acompanyat d'altres amics com l'Enrique (ja va acompanyar al Never a la cursa de Cornellà de 2009), el Fidel, la Mari, el Miguel i l'Àngel-.

Molt bon ambient a Sant Llorenç d'Hortons a la sortida, 30 minuts abans de l'habitual. Encertada la decisió de l'organització d'avançar l'hora d'inici de la cursa ja que a mesura que passaven els minuts feia més calor.

El Pani s'ha posicionat als primers llocs a la línia de sortida, mentre la resta ho feia al darrera de tot, excepte el Floren que ha sentit per megafonia l'anunci de l'inici de la prova des dels lavabos del poliesportiu municipal (petites emergències d'última hora). Tot i així ha sortit ràpid pensant que els que s'havien posat al final ja haurien sortit. Doncs anava equivocat perquè només havia sortit el Pani, a uns metres anava el propi Floren i, per darrera la resta d'amics.

Inici amb baixada fins la riera del municipi. A partir d'aquí gairebé 4 kilòmetres de prolongada ascensió. Durant aquesta el Pani ha posat la directa, ha marxat cap endavant i el Floren ja l'ha deixat de controlar visualment. Per darrera, l'Enrique ha anat incrementant el ritme fins que s'ha posat amb el Floren.

Per darrera, l'Àngel i el Miguel anaven relativament a prop l'un de l'altre fins que l'Àngel va decidir posar terra pel mig.

A partir del kilòmetre 5 es van alternar baixades i pujades (tobogans) amb una nova pujada des de la riera que va trencar el ritme a més d'un.

Per darrera del tot, la Mari i el Fidel van anar plegats durant tota la cursa, gaudint del paisatge, dels camins entre vinyes i prenent-se la prova com una mena de passeig.

Per davant, el Pani va arribar en solitari, pulveritzant la seva marca de l'any 2009 en aquesta cursa. Aquí s'ha vist la seva bona feina feta durant els últims anys i la seva progressió tant en la distància de 10 km. com a les curses de fons en general.

Per la seva banda, el Floren i l'Enrique van mantenir la seva societat fins la línia d'arribada on van arribar plegats. Per darrera d'aquests va arribar l'Àngel, qui va sorprendre amb el seu temps malgrat la seva poca preparació i, per darrera d'aquest va arribar el Miguel, qui va patir més del compte. Finalment, va arribar el Fidel i la Mari amb el mateix ritme amb el que van començar.

Desprès de la recollida d'obsequis, fotografies dels participants i salutacions al Pani que marxava cap a casa. El Floren i la resta s'han dirigit cap a la piscina municipal amb les respectives famílies per acabar de disfrutar de la jornada i de la companyia dels seus.

Vet aquí els resultats:


Pani: 51:51. Molt en forma.

Enrique: 56:48. Poc ambiciós.

Floren: 56:54. Content amb el resultat semblant al de 2009.

Àngel: 01:03:54. Capacitat de sacrifici. Poc rodatge.

Miguel: 01:07:49. Molt per sota de les seves possibilitats. Pajarón

Mari i Fidel: 01:12:38. Conservadors per desconeixement del traçat de la prova.

EXTREME MAN TRIATHLON DE SALOU

Participación i cronica del Triatleta David en el Xtrem Man de Salou 03/06/2012

Por fin! Despues de tanto entreno estaba en la línea de salida del EXTREME MAN Salou 226. La intención, poder decir alto y claro: "Soy un triatleta en toda regla". pero antes tenia que superar la prueba, la predicción meteorológica del domingo preocupaba a todos. Sabado movidito llegada al hotel y recogida de dorsales y dejar la bici en boxes no me dejo parar hasta las 18h. Despues bañito en la piscina con la familia que tambien lo sufre. 

Todo estaba listo para el gran dia solo quedaba pasar los nervios hasta el inicio de la cursa.  Domingo suena el despertador a las 03:45am madrugon bajo al comedor del hotel y ya se respira ambiente de triatlon, el dia se presenta duro cielo amenazante y primeras gotas en la piscina del hotel.  Tuvimos  que soportar variaciones desde los 11 en la cima del primer puerto hasta los 32 grados de Salou. Con puntualidad a las 06:30h los tres cañonazos de rigor y bajo un amenazante cielo arrancaba el desafío, comenzó la natación.

El mar ya no era esa balsa de aceite soñada y las desagradables corrientes daban el primer aviso.  Salgo del agua antes de lo esperado 01h01m muy contento. A partir de allí, arrancaba la auténtica esencia de la Larga Distancia 180km de bici.  Me grabé en mi memoria estar tranquilo, paciente y alimentarme correctamente.  Entonces  apareció la tormentosa lluvia que se unió a un frío viento de cara, las piernas sufrían el primer envite y convertían el descenso del largo puerto de la Musara en una pista de hielo.

Me lo tome con mucha tranquilidad. El cielo se abrió y ese congelador se convirtió  en una sauna húmeda. Recorrido muy duro y que obligaba a estar pendiente constantemente de la carretera. Los casi 40kms que unían el último descenso de la zona de transición se convertían en una constante pelea contra un racheado viento, por fin el esperado momento la llegada a Salou con un tiempo de 06h55m

Por fin poder ver a la familia que sin duda me iban a dar el ultimo empujon para ser Finisher. Después de una transición tranquila pese a los gritos de aliento de la familia, arranqué el último y temido sector.  Sin darme cuenta, pasé de la gloria al infierno y entré en mi particular pasaje del terror.  Finalmente, ¡lo logré! Tiempo maraton 4h14m muy buen tiempo.

  

Sensaciones muy buenas y con ganas de repetir.  He vivido en mis carnes la dureza del deporte de Larga Distancia y comprendí la pasión que despiertan tales desafios. ¡Gracias a todos! Y enhorabuena a todos los Finishers.

PD; Desde el Never solo darte la enhorabuena cab...., el trabajo da sus frutos y todo un año de entreno se ha notado.

Un abrazo y toda nuestra admiración.  FORÇA DAVID I FORÇA NEVER.

MONEGROS 2012

Participació i crònica del David a la Maraton Orbea Monegros 29er, tot comença el dia 05/12/2012 sortida de Castelldefels direcció Sariñena a 50km de Fraga.  Arribada i ràpidament a buscar dorsals i a dinar taper de pasta per agafar forces, que falta farà. Un cop dinat i muntades les bicis ens  apropen a la sortida que ja esta plena i encara queda mes de mig hora.

Tot comença puntual 13:30h, primer tram molt rodador  i ràpid, desprès la cosa es va complicant per desnivell i per les cames que ja comencen a passar factura, recorregut molt trenca cames.  Els km passen i les cames cada cop mes castigades, avituallaments perfectes clima perfecta per ser el desert.  En el últim avituallament parada per recuperar forces i engrasar cadena ja que fa molt de soroll i no roda amb fluïdesa, desprès els últims 30km a tope per no agafar mes temps. 

Per fi arribada amb 119km a les cames i 5h12m de pols i terreny desèrtic. Aquí una mostra de les cares de patiment i pols.  Tot molt be una cursa per repetir l’any vinent amb mes valents que vulguin venir del Never.  

34ª MARATÓ DE BARCELONA.

Participació del never a la 34ª edició de la Marató de Barcelona. En aquesta cursa participen els nostres atletes Jose, Pani, Xavi, Ceci, Oscar i Fran. En aquesta edició els nostres atletes, després d’un hivern amb alts i baixos en la preparació, no tenien gaires bones expectatives, però una marató es especial i més la de Barcelona. Per començar, canvi d’horari la nit anterior amb la qual cosa més d’un va haver-se de posar més d’un despertador. Al final tothom arriba a punt de trobada i sense ensurts. Dia espectacular amb una molt bona temperatura i més de 16.000 atletes en la línia de sortida. Després de comenta la jugada i que aquest any sí, el guarda-roba funcionés sense massa aglomeració, els nostres atletes s’adrecen a la línia de sortida. Aquest any, tots excepte el Ceci, teníem el mateix color de dorsal, blau, amb la qual cosa van poder gaudir de la sortida tots plegats.

D’inici decidim anar en grup fins al quilòmetre 30 si tot va be i llavors a partir d’aquí “campi qui pugui”. De sortida ritme molt tranquil i anar fent, amb la calor que feia seria molt important el tema hidratació. El grup anava avançant amb el Xavi, Pani, Jose i Fran, amb el ritme pactat. El Ceci ho feia més endarrera. Els quilòmetres anaven passant i cap al p.q. 11, 12, el Xavi comença a quedar-se, uns problemes físics el tenen una miqueta tocat. El trio continua fent al ritme pactat. Aquest any molta animació als carrers, cosa que sincerament s’agraeix molt. Pas per la mitja marató en 1:51, el ritme era adequat i les forces encara continuaven intactes.

Començaven la segona part del recorregut i tot continuava segons el pactat, a partir del p.q. 30 comencen els problemes. El Fran comença a patir problemes estomacals que el fan quedar-se una mica enrederit. Per davant el Jose i el Pani van fent, per darrera el Xavi al seu ritme i el Ceci anava fent. Cap al p.q. 34 el Fran amb els problemes estomacals superats, aconsegueix agafar al Pani i al Jose i continuen la marxa. Ja en aquest punt les forces anaven molt justes i el Jose marxa per endavant, i el Pani comença a patir més del compte. Darrera el Xavi com un rellotge anava fent i el Ceci mantenia. Els últims quilòmetres com no podia ser de cap altra manera, els nostres atletes pateixen, però al final tots arriben a meta i amb temps mitjanament acceptables. Una altra marató al sarró, i ja van unes quantes.

Resultats;
Jose: 3:44.
Fran: 3.55.
Oscar: 3:58.
Xavi: 3:59.
Pani: 4:11.

Ceci:4:32.

CURSA DE SANT BOI

Participación de Ceci, Joaquin y Sonia en la 27a Cursa popular "Vila de Sant Boi" 10 Km. Llegamos mi hermano Joaquin y yo sobre las 09:00h al Estadio de Atletismo “Constantí Miranda” de Sant Boi de Llobregat, hace un bonito día soleado y hace calor. Mucho movimiento de atletas por la pista calentando y alrededores. Las gradas llenas de atletas y acompañantes. Cogemos los respectivos dorsales y de camino a cambiarnos para la carrera nos encontramos a Ceci. Encuentro completamente casual ya que desconocíamos por completo la participación en esta carrera del uno y el otro. Así que Ceci recoge su dorsal, deja la bolsa en el guardarropa y una vez cambiados los tres comenzamos a calentar hasta las 09:50h, hora en la que cada uno se va a su respectivo cajón de salida (los cajones son novedad este año) y a las 10:00h arrancamos cada uno a su ritmo.

La cursa mantiene el mismo recorrido que el año pasado bajando por la ronda Sant Ramon y continuando por la calle Benviure, contínuamos hasta el barrio Ciudad Cooperativa y pasamos por la entrada del Hospital de Sant Boi por dónde entramos a hacer un recorrido por el interior del Sanatorio “Sant Joan de Déu” dónde nos esperan pacientes y personal sanitario para animarnos. A partir del 5Km comienza la parte dura de la carrera. Salimos del sanatorio y nos dirigimos a la Rambla y subimos por una pendiente bastante intensa hacia la Iglesia de Sant Baldiri continuando por la calle 3 de abril, pasando por la plaza Cataluña y subiendo por la calle Cerdanya y por la calle General Prim, calle paralela a la Ronda Sant Ramón.MI hermano cómo el año pasado vuelve a hacerme de liebre para el último empujón pero está vez me alcanza en la última pendiente llegando a la pista de atletismo que siendo la parte final de la carrera la verdad es que se agradece mucho.

En resumen, muy buena cursa, recorrido duro pero cómo siempre muy buen ambiente con la participación de 1716 atletas y con los siguientes resultados:

Joaquin: 41:16
Sonia: 49:08
Ceci: 54:18

A una semana de la 34ª edición de la maratón de Barcelona os deseo una muy buena maratón y que obtengais los resultados deseados!!! Salud y km!!!!

MITJA DE MONTORNÈS.

Desplazamiento de los componentes del Never y otros allegados, para la cursa Mitja Marató de Montornés, en esta ocasión fuimos a correr , por un lado Sonia y su hermano Joaquim, por otro Jordi, el coche patera lo formaron Xavi Miguel y Oscar amigo de Xavi, además en esta ocasión tuvimos, bueno mejor dicho tuve, el placer de compartir salida con José Luis, compañero de faena y que esta preparando la maratón de Berlín, por tanto ésta media se la tomaba como parte de su entreno, además, su mujer también participó en la cursa de 5 Km.
Esta cursa para mi ha salido de lo mas caótico que he vivido nunca en todas las que he participado, de entrada llegada a Montornés, y como es lógico la entrada del pueblo colapsado por la cantidad de gente que también buscaba sitio para dejar el vehículo, a buscar aparcamiento, nos cambiamos incluso en el mismo coche para no perder tiempo y a correr a buscar el número de dorsal.
A la llegada al Polideportivo debíamos buscar a José Luis, su mujer correría con el dorsal de Fran, baja voluntaria a última hora, está en la recta final de su preparación de la Maratón de Barcelona y su preparación le marcaba tirada larga, mucha suerte para la maratón, estoy seguro que la completaras con esa tenacidad que has demostrado en todas las maratones que te has presentado hasta ahora.
A la entrada del polideportivo me saluda Jordi, comentamos que ahora nos vemos en la salida, y ya no volví a verlo hasta el final de la cursa, al igual que al resto de componentes del Never, gracias que estaba José Luis, el cual me acompaño en los primeros kilómetros de carrera.

Una vez recogido el dorsal y arreglado ciertos problemillas de última hora con mi dorsal, y de perder, vuelvo a insistir, a todos los componentes del Never, nos situamos José Luis y yo en línea de salida.
Después de unos kilómetros juntos, José Luis decide tirar y dejo que se vaya, yo prefiero mostrarme conservador para ver como evolucionan unos ligeros dolorcillos que he arrastrado en las últimas semanas en la rodilla derecha.
A medida que pasaban los kilómetros y viendo que iba bien, decidí incrementar el ritmo, los kilómetros iban cayendo , el domingo apretaba bien la temperatura, el calor se hizo notar en toda la cursa
A partir del kilometro 11 empecé a ver a los primeros corredores que volvían desde Vilanova – La Roca, preste especial atención porque sabia que no tardaría en ver a esa gacela que se ha convertido Jordi, al poco rato lo ví pasar con un ritmo que no tenia nada que envidiar a los keniatas y, con el físico que tiene ahora, si lo pintaran de negro daría el pego.
Damos la vuelta en Vilanova y viendo que llevaba un buen ritmo y no me resentía de la rodilla decido incrementar un poco mas el ritmo y continuo observando a los corredores para ver a los compañeros, así vi pasar a Sonia, que a pesar de haberse torcido el tobillo, me entere más tarde, llevaba un buen ritmito, vi pasar a Xavi, le di gritos de animo y continué con mi carrera.
Sobre el Kilometro 16, me pasó Joaquim, se le veía que iba sobrado, me saludo, intercambiamos cuatro palabras y continuo con su ritmo, yo llevaba mi carrera.
Al paso del Kilometro 19, y sabiendo que pronto empezaría la parte final cuesta abajo, aumente aún más mi ritmo, la entrada en Meta de la forma que lo han organizado este año fue genial porque llegas lanzado por el trazado y por la cantidad de gente que hay en el pueblo animando.
Total que una vez terminada la carrera, recogida de rigor del enorme paquete de productos de limpieza que dan los patrocinadores y, a buscar al grupo para por lo menos al final, hacernos la fotito de rigor que al inicio no pudimos hacernos.
Como resumen, me gustaría destacar que nos ha gustado a todos en general el cambió de recorrido, es decir, mejor que te metan por la parte del polígono al principio que siempre está más desanimado que no al final, y sobre todo, la última parte de la carrera con la entrada al pueblo de Montornés en bajada facilita mucho que los corredores entren como balas.

Los tiempos finales fueron de la siguiente manera:
Jordi 01:27
Joaquim 01:37
José Luis 01:37
Miguel 01:39
Oscar 01:42
Xavi 01:45
Sonia 01:45

Perdonadme que no ponga los segundos, no me acuerdo y como el único fallo que se le puede achacar a la organización fue precisamente con los tiempos, a la llegada a todo el mundo le marcaba algo así como un minuto mas de lo real, por tanto no lo puedo consultar.

Salud y mucha suerte para los compañeros que correréis la maratón de Barcelona, lleváis el trabajo bien hecho y no tengo ninguna duda de que la acabareis de manera sobrada.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Participació del Never a la Mitja Marató de Barcelona, en aquesta cursa participen els nostres atletes Sónia, Ceci i Fran, va causar baixar el Miguel-on que no s'acaba de recuperar d’unes petites molèsties. Arribada a Barcelona via ferroviària i metro. Agafar el transport públic a aquestes hores tant matineres fa que es barregin “els fiesteros” que encara no han anat a dormir amb els atletes que es desplacen a la cursa. Sincerament, fa uns anys endarrera igual algun atleta del Never era del que deambulava pel metro a aquestes hores, però sense xandall.

Temperatura molt suau i dia asolejat, l’hora de la sortida 08:45, ens fa matinar una mica més del compte. Però res que no es pugui veure recompensat amb el plaer de córrer pels carrers de Barcelona, que per cert, aquest any, entre curses i manifestacions no se si hem fet més quilòmetres corrents o caminant.
Aquest any s’ha de donar l’enhorabona a l’organització, ja que tot i els problemes amb les cues a la recollida de dorsals i la manca d’algunes talles de samarretes, el guarda-roba, els avituallaments i l’organització de la meta van ser molt bons.
Pel que fa a la cursa els nostres atletes sortien han objectius molt diferents, la Sónia sortia a provar-se després d’unes curses d’absències per motius laborals, el Ceci a intentar millorar la seva MMP i finalment el Fran a rodar a ritme de marató amb intenció de forçar a la part final de la cursa.

El recorregut amb canvis respecte a passades edicions, ja que no es realitza la pujada de Via Laietana per baixar per la Rambla de Canaletes, i aquests quilòmetres els han de recuperar amb anades i tornades per carrers paral·lels. Crec que el recorregut històric era molt més maco, i sobretot per la gran quantitat de guiris que cada any més ens acompanyen en aquesta cursa.
Al final resultats dispars, la Sónia finalitza amb molt bones sensacions amb un temps de 1:49:08, el Ceci no gaire content amb un temps de 1:58:54 i el Fran amb un temps acceptable però amb unes sensacions molt rares, seria el refredat d’aquesta setmana amb un temps de 1:42:08.

MITJA DE GAVÀ

Participació del Never a la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels, en aquesta cursa participen els atletes Albert, Xavi i Fran. Miguel-on es baixa d’última hora per molèsties al bessó, no són preocupants, però ara que s’inicia el tram final per la preparació per a la Marató, val més prevenir.
Arribada a Gavà a les 08:00 i -0,5 graus per donar-nos la benvinguda, un fred d’un parell de c..... Trobada amb el Xavi i a posar-nos a cobert. Cafè amb el bar del costat de la sortida, el de cada any, per cert crec que aquests any ja fèiem algun trieni. Després de comentar la jugada i veure el fred reflexat a la cara dels atletes, cap al poliesportiu a canviar-nos. La sensació de fred no ens la trèiem ni al pavelló, una mica d’escalfament i cap a la sortida.

En principi decidim agafar el globus de l’1:40 fins al quilòmetre 10 i després ja veurem. Així ho fem, a poc a poc els quilòmetres anaven passant, però la sensació de fred no ens la podíem treure. El recorregut era el clàssic de cada any, amb sortida al costat de l’estadi per baixar i agafar la B-204 fins al passeig marítim, allà direcció Castelldefels fins a l’antic apeadero de la platja i tornada pel mateix lloc. A partir del p.q. 10 el Xavi marxa una mica per endavant, l’Albert el seguia a distància i el Fran continuava més enrera i totalment bloquejat pel fred. Així va continuar la cursa fins al final, fem menció especial al tram de la B-204 de tornada, des del p.q. 16 al 19, amb un vent totalment gèlid de cara que va fer aquest tram molt dur.
Al final, la sensació dels tres atletes va ser que ho bé feia massa fred o que no estem acostumats, però que el patiment havia estat massa excessiu.
L’organització com cada any, molt acurada i correcte.
Per cert al marxar de Gavà a les 12:00 aproximadament, 3º graus.

Resultats:
Xavi: 1.40.17 Molt correcte.
Albert: 1:40.36 De menys a més.
Fran: 1:42:22 Mort de fred.

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Aquest diumenge, els components del NEVER, Ceci, Miquel i Miguel-on, teníem cita a la Mitja Marató de Granollers, personalment considero que és la millor mitja de totes les que es celebren a Catalunya i part de l’estranger.
Aquest any amb les modificacions que han fet l’han millorat i molt, el pas pel polígon a la primera part del recorregut es més fàcil de fer que no pas a la segona, quan tornem de la Garriga.
Només entrar a Granollers ens van adonar que passaríem un fred de 3 co... de mico. Desprès de
deixar convenientment estacionat el vehicle van buscar el cafelito de rigor i, per no ser diferent d’altres anys, van anar a la cafeteria amb el curiós personatge que tenen d’estàtua, passada pel Sr. Roca i comentari de l’estratègia a seguir per part dels diferent components del Never.

Escalfament mínim, per no trencar la rutina que portem els components del Never i, ens situem als diferents calaixos, mentre esperava la sortida, per les cares de la gent es podia veure clarament el fred que estaven passant.
Tret de sortida i cap endavant, des del principi vaig intentar agafar un ritme còmode, també esperava, si les sensacions eren bones, intentar batre marca.
Durant els primers quilòmetres el mateix recorregut d’altres anys, fins el moment que entrem a la zona del polígon, una mica trist per la manca de gent animant.

Arribem al quilòmetre 11 de cursa, la Garriga, aquí si hi havia força gent, deu n’hi do!!! Quina animació malgrat el dia de fred.
A partir d’aquest punt, iniciem la tornada cap a Granollers, fins el quilòmetre 16 aproximadament el recorregut es fa una mica sinuós, crec que aquest canvi de traçat fa la cursa més animada.
A partir del 16 es quant comença, per a mi, la part més maca de la cursa, pràcticament fins l’arribada a meta hi ha un volum de gent animant que et porten volant fins la META.

La meva intenció era tirar a fons aquests últims quilometres, però vaig tenir la mala sort, no sé sí per culpa del fred, el cas es que els bessons se’n van posar com pedres i a cada pas que donava em feia un dolor brutal, vaig haver d’acomodar el ritme, l’única intenció que tenia en ment era només acabar la cursa, si el dolor baixava, augmentava el ritme, i així vaig poder fer els últims quilòmetres de la millor manera possible, no amb el temps que jo esperava però vaja, content.
Per part d’en Miquel li va tocar patir de valent, suposo que el fred també se les va fer passar malament, va tenir problemes amb les cames i va acabar la cursa patint de valent.

En quant a Ceci, ens hem de treure el barret, xapeau!! Va fer MMP, estic segur que no serà l’ultima vegada que veurem a Ceci millorant marca, porta una progressió increïble, i ja es permet el luxe d’amenaçar-me que m’agafarà en carrera, t’ho intentaré posar difícil.
Per acabar felicitar als organitzadors de la Cursa, crec que l’han encertat amb el canvi de recorregut, malgrat que no poden gaudir de la visió dels pros quan ens creuaven tornant de la Garriga, per la resta, des del brou reconstituent, que diumenge pel fred que feia va entrar genial, fins al servei de guarda-roba amb els voluntaris i la bossa de regals, tot impressionant, i la prova que malgrat la crisi les coses es poden fer bé, que prenguin nota a Sitges.
Salut i força per correr.

Resultats;

Miguel-on: 01:39:07
Ceci: uns increïbles 01:54:39 MMP, Felicitats.
Miquel: 02:00:47

XIII MITJA MARATÓ DE TERRASSA

Participació del Never a la XIII edició de la Mitja de Terrassa, en aquesta cursa participen els atletes Xavi, Miquel i Fran. Baixa d’última hora de l’atleta Miguel, la feina és el primer, i com a novetat, portem al Ceci de fotògraf, gràcies.
Desplaçament per carretera i estacionament en zona tranquil·la, s’ha de dir que els atletes Xavi i Miquel ja havien realitzat aquesta cursa, el Fran debutava. A l’arribada a Terrassa ens trobem el que la veritat ja ens esperaven, cotxes gelats i una rasca d’un parell de nassos. Baixada cap a la zona de sortida i cafè de rigor, allà amb el plànol a la mà ubiquem al nostre fotògraf oficial, per un dia i comentem la jugada.

Un cop deixada la bossa, sense aglomeracions, els nostres atletes que s’havien portat molt bé amb trobat un lloc molt adient per escalfar, veure foto adjunta, ho han fet una estona i cap a la línia de sortida.El Xavi i el Miquel que ja coneixien el recorregut, fan cinc cèntims al Fran, posant-lo al cas de les moltes pujades i baixades, la veritat és que és un recorregut trencacames i bastant dur.

De sortida els nostres atletes decideixen sortir tots tres junts i després la cursa posarà cadascú al seu lloc. Només sortir saludem a l’incombustible Abuelo Runner, un crack, que tot i els problemilles físics que arrossegava, allà estava al peu del canó.El trio dels nostres atletes ha durat fins al p.q. 5 aproximadament, on el Miquel s’ha quedat una mica més enrederit, Xavi i Fran continuaven junts a un ritme bastant acceptable i amb molt de fred.


Els quilòmetres anaven passant i el ritme del duo Xavi i Fran era més que correcte, per darrera el Miquel també portava un bon ritme i el més important, no notava les molèsties que li van fer abandonar a Sitges i que no li permeten entrenar regularment.
Al final i després de l’última pujada del p.q. 17 al 19 que s’ha fet durilla, Xavi i Fran arriben junts a meta a un temps més que correcte de 1:41:27, i el Miquel en 1:50:50 i sense cap problema físic.

En resum un bon i fred matí d’atletisme al Vallès, amb una molt bona organització, botifarrada inclosa i la cosa que no para, la setmana vinent canviem de Vallès i fem la Mitja de Granollers.

Resultats:
Fran: 1:41:27.

Xavi: 1:41:27.
Miquel: 1:50:50.

PROPERES CURSES MITJA DE GRANOLLERS I DE GAVÀ.