Crónica realitzada pel Xavi;Participació solista del jove component del Never, Xavi.
Matí fred, 6,5 graus a la ciutat de Terrassa. Després de recollir el dorsal i ubicar la sortida m’he apropat als vestuaris del núm. 272 de la carretera de Matadepera. Salutacions cordials i una forta abraçada pel torn del matí, han estat uns hostes immillorables.
He baixat fent un escalfament fins el Bar, on com si de un ritus es tractés, he fet el cafè amb gel previ a la cursa. Molt amables els cambrers cubans, ambient familiar i agradable.
Com no podia ser d’una altra manera m’he trobat amb la Montse i el Fran de “Somos una banda”, molt bona gent. M’han aconsellat com encarar el relleu de la cursa i cadascú al seu lloc.
Una abraçada pel que comença a ser habitual, que és trobar al nostre company Joan Carles a totes les darreres mitges.
Baixa d’última hora del meu mestre Miguelón. (Recupérate pronto que esto de ir a las carreras no es lo mismo sin ti, compañero.)
El començament de la cursa ha estat una mica caòtic, ja que s’ha format un embut per la gran afluència de corredors, cosa que ha endarrerit una miqueta el distanciament entre corredors. Després d’això, fins el Km 5 ha estat una tirada còmode. La complicació ha vingut donada des del Km 5 fins el Km 9, ja que hem fet el recorregut de pujada de tot el que es la riera de Terrassa. Des del Km 9 fins el Km 16 hem baixat tot el que hem pujat i una miqueta més per fer la pujada fins el Km 19. Tres km on hi havia més d’un que ha pagat els excessos de les festes…
Matí fred, 6,5 graus a la ciutat de Terrassa. Després de recollir el dorsal i ubicar la sortida m’he apropat als vestuaris del núm. 272 de la carretera de Matadepera. Salutacions cordials i una forta abraçada pel torn del matí, han estat uns hostes immillorables.
He baixat fent un escalfament fins el Bar, on com si de un ritus es tractés, he fet el cafè amb gel previ a la cursa. Molt amables els cambrers cubans, ambient familiar i agradable.
Com no podia ser d’una altra manera m’he trobat amb la Montse i el Fran de “Somos una banda”, molt bona gent. M’han aconsellat com encarar el relleu de la cursa i cadascú al seu lloc.
Una abraçada pel que comença a ser habitual, que és trobar al nostre company Joan Carles a totes les darreres mitges.
Baixa d’última hora del meu mestre Miguelón. (Recupérate pronto que esto de ir a las carreras no es lo mismo sin ti, compañero.)
El començament de la cursa ha estat una mica caòtic, ja que s’ha format un embut per la gran afluència de corredors, cosa que ha endarrerit una miqueta el distanciament entre corredors. Després d’això, fins el Km 5 ha estat una tirada còmode. La complicació ha vingut donada des del Km 5 fins el Km 9, ja que hem fet el recorregut de pujada de tot el que es la riera de Terrassa. Des del Km 9 fins el Km 16 hem baixat tot el que hem pujat i una miqueta més per fer la pujada fins el Km 19. Tres km on hi havia més d’un que ha pagat els excessos de les festes…
Del Km 19 fins a l’arribada podeu imaginar que ha permès deixar la pell, a qui encara guardava energies, es clar.Personalment, crec que l’entrenament de preparació de la marató de Barcelona està fent efecte, perquè he baixat d’ 1h amb 40’’, per ser exactes he fet 1h 39’ 40’’. Tot un repte per a mi, tenint en compte que el meu millor temps aconseguit a la mitja del mediterrani va ser de 1h 39’ 24’’, plana i ràpida.
Ara fent la comprovació dels resultats de les dades de l’organització, veig que hi havia un altre component del Never, en Robin, amb 1h 39’ 01’’. Llàstima que no hem coincidit durant la cursa i no ens hem vist.
Una abraçada a tothom, felicitats a tots els corredors i fins aviat.
Propera parada, la mitja de Granollers.
1 comentari:
bon resultat per una mitja dura
Publica un comentari a l'entrada