MITJA MARATÓ DE SANT CUGAT

Crónica de la mitja marató de Sant Cugat realitzada pel Miguel.

Participació de dos dels atletes del NEVER en la Mitja Marato de Sant Cugat, en aquest cas en Miguelon i en Xavi.
Per a mi era la primera vegada que corria aquesta mitja, fins ara no havia tingut ocasió de correr-la mai. Per en Xavi, ja és la segon mitja marató que corre aquest any, desprès de la seva estrena en el mes de setembre a Sabadell.
Havia llegit en diferents foros, que aquesta cursa , si per alguna cosa destacava era precisament pels tobogans que té en tot el seu recorregut, i realment no deceb a ningú.
Arribem a la población de Sant Cugat amb temps, cafelito de rigor, i com no podía ser d’una altra manera visita obligada als WC, desprès una mica d’escalfament, algo que ja comença a ser habitual.
Trotant pels alguns dels carrers de Sant Cugat ja ens van adonar que, apart del calor i la humanitat, al menys seria una cursa maca pel fet de correr per una ciutat jardi.
Escalfant, ens van trovar amb un company del Prat, en Manel Segura, alma mater i organitzador de la pròpera cursa del Prat, recordeu, són 11 Km des de la población del Prat fins a la Platja, recorregut molt maco, i cursa organitzada amb molt cor, data de celebració el proper dia 10 de Novembre, No hi falteu!!!!.

Tret de sortida, aquesta es produeix una mica pretada pels carrers de Sant Cugat, tot tres surtin junts, però des dels primers quilòmetres es fa evident que cadascù planteja la cursa a la seva manera.
Primers quilòmetres, vaig comode, em dedico a mirar al voltant meu i gaudir de la quantitat de jardins que té la población, realment un lloc molt maco per viure.
A mesura que passaven els quilòmetres, i veient, que malgrat la duresa del recorregut em trobo força bé, decideixo augmentar el ritme.
Sobre el quilòmetre 14 vaig en Manel, passem pràcticament junts pel punt de control, i a la tornada veiem a en Xavi, al qual se li veu fort i corrent amb bon ritme.
Els quilòmetres finals es fan una mica pesats, des del quilòmetre 17 és una llarga recta que es fa molt pesada, sobre el 19, en Manel, va pagar una mica la forta calor i es va anar quedant endarrerrit.
Como en trobava fort vaig augmentar una mica més el ritme i l’últim quilòmetres em vaig permetre fer un sprint que en va deixar amb molt bones sensacions, finalment pas per meta en 1’41”17
Varies coses a destacar, per una banda els nostres temps, malgrat la duresa de la cursa i la xafugor, van obtenir bones marques, en xavi va fer un temps de 1’49”20. Molt bé Xavi!!! Has fet un temps collonut des de Sabadell. Manel, bona cursa, va entrar pràcticament darrere meu.

Per una altra, per l’organització, varies coses a revisar.
Es donava de regal una bossa personalitzada a tots els corredors, dissabte vaig anar a recollir el dorsal, a les 11:00, donaven la bossa del corredor sense motxiles, van demanar-la al dia següent al finalitzar la cursa, senyors organitzadors, una mica de previsió
Avui dia muntar un guardarroba en les grades d’un poliesportiu sense vigilar, no inspira cap tipus de confiança, molta gent, nosaltres entre ells, van decidir guardar les coses al cotxe.
La falta de previsió en el repartiment de les ampolles d’aigua, hi va haver força gent que en els avituallaments es va quedar sense poder beure perquè es van esgotar les ampolles, alguns dels últims corredors no van poder beure ni el Km 10, ni el 15.
Per últim, no m’agradaria finalitzar aquesta crónica sense tenir un especial record per la dona, que a META li vaig demanar una ampolleta d’aigua per un corredor el qual es va marejar una miqueta pel fort calor, i aquesta senyora molt amablement es va negar a donar-nos l’aigua, tant de bo no s’hagi de veure mai en una situació semblant.Bé, malgrat aquestes petites coses, i com a conclusió, ens gaudit molt amb la cursa i segurament l’any vinent tornarem a repetir.