45 BEHOBIA - SAN SEBASTIAN

Participació del Never a la 45 edició de la Behobia- Sant Sebastià. En aquesta cursa amb desplaçament a Donostia participen els atletes Floren i Fran que són acompanyats per les seves respectives dones. Sortida divendres per carretera cap al País Basc i previsió de temporal durant tot el cap de setmana amb especial incidència el diumenge amb alerta vermella per vent i temporal, com podeu veure la cosa prometia. Arribada a Urnieta on teniem el centre d’operacions, Urnieta és un petita població Guipuscoana situada molt propera a Hernani. Divendres arribem amb el temps just per sopar alguna cosa, mullar-nos una mica per anar habituar-nos i cap a dormir.

Dissabte a primera hora, cap al Kursaal on es trobava la fira del corredor, recollida de dorsals i intent de donar una volta pel casc antic de Donostia. Dic intent, perquè va ser impossible, vent i pluja molt intensa van fer que ho deixem. En resum la visita va quedar reduïda a prendre uns zuritos en un bareto. Cap a mig matí, i aprofitant una mínima treva meteorològica, visita al Peine de los vientos, foto de rigor i corrents cap al cotxe que tornava a “ jarrear”. En aquest moment s’afegeixen al grup Gorka i Dúnia, amics del Floren i Yolanda que ens van fer d’amfitrions.

Seguidament desplaçament a Astigarraga a una sidreria, espectacular per cert, per tal de realitzar el menú pre-behobia, sidra a tuti pleni, xoriços a la sidra, truita de bacallà, bacallà amb pebrots, “una mica de carn”, sis xuletons, postres, cafè i xupito. Tot això amb una bona conversa i molts riures, tot s’ha de dir que en la mateixa proporció que es buidaven les ampolles de sidra, els riures pujaven exponencialment.

A la tarda visita a Hondarribia, tot el que la pluja ens va permetre i tornada a Urnieta després d’acomiadar-nos del Gorka i la Dúnia, per cert, MUCHISSIMAS GRACIAS POR TODO Y HASTA EL AÑO QUE VIENE.
Ja a Urnieta, sopar, aquesta vegada sí com deu mana, a base de pasta i a dormir que les previsions d’alerta vermella per fort vent i pluja es confirmaven per diumenge.

Diumenge tocava matinar, esmorzar a les 07:30, i sortida cap a Donostia, estacionament del turisme a la zona d'Anoeta, les dones cap al boulevart de cafetera en cafeteria i els atletes a l’esuskaltren per anar a buscar la sortida a Irun, per cert, el tren totalment ple. Arribada a l’estació i des d’allà a la sortida en bus. Un cop ja a la sortida, amb un fred i vent espectacular, i per a donar-nos la benvinguda cau un xàfec d’aquells que fan història.

Per motius de número de pitrall el Floren sortia una miqueta més enrederit, amb la qual cosa ell tenia un quart d’hora més per deixar la roba al camió, així que aprofitem per aguantar amb el impermeable fins a última hora. Després vam aconseguir unes bosses de brossa que ens van fer el servei per protegir-nos de la pluja i del fred. Avui sí que fem un escalfament força important, la veritat es que amb el fred que feia s’estava millor correns que sota una teulada per protegir-te de la pluja. Al final ens acomiadem desitjant-nos sort i fins a l’arribada.

Quant l’atleta Fran ja estava a punt de sortir mitjanament sec, calamarsada espectacular, la podeu veure a la foto. Total que l’objectiu d’intentar sortir sec a la merda. La veritat és que la cursa és espectacular i suposo que d’aquí la seva fama, el recorregut es preciós passant pel casc antic de Irun, l’alt de Gaintxurizketa, Lezo, Pasaia, alt de Mirakruz i l’arribada a Donostia. Però crec que el que la fa tan especial és el públic, amb el dia que feia, veure una quantitat tant gran de gent que s'apilada a les voreres i als vorals de les carreteres animant feia que fins i tot se’t posés la carn de gallina, per cert més del que ja estava pel fred, jo personalment vaig flipar. De tot cor, ESKERRIK ASKO !!!

Al final, tot i que el resultat era el de menys, bons temps pels nostres atletes, en especial pel Floren, serà la sidra del dia anterior, i una sensació ben clara, l’any que bé tornarem i a poder ser amb el Never al complet.

L'atleta Fran a l'arribada.

Resultats;
Fran 1:40:15
Floren 1:47:32.