CURSA DE SANT BOI

Participación de Ceci, Joaquin y Sonia en la 27a Cursa popular "Vila de Sant Boi" 10 Km. Llegamos mi hermano Joaquin y yo sobre las 09:00h al Estadio de Atletismo “Constantí Miranda” de Sant Boi de Llobregat, hace un bonito día soleado y hace calor. Mucho movimiento de atletas por la pista calentando y alrededores. Las gradas llenas de atletas y acompañantes. Cogemos los respectivos dorsales y de camino a cambiarnos para la carrera nos encontramos a Ceci. Encuentro completamente casual ya que desconocíamos por completo la participación en esta carrera del uno y el otro. Así que Ceci recoge su dorsal, deja la bolsa en el guardarropa y una vez cambiados los tres comenzamos a calentar hasta las 09:50h, hora en la que cada uno se va a su respectivo cajón de salida (los cajones son novedad este año) y a las 10:00h arrancamos cada uno a su ritmo.

La cursa mantiene el mismo recorrido que el año pasado bajando por la ronda Sant Ramon y continuando por la calle Benviure, contínuamos hasta el barrio Ciudad Cooperativa y pasamos por la entrada del Hospital de Sant Boi por dónde entramos a hacer un recorrido por el interior del Sanatorio “Sant Joan de Déu” dónde nos esperan pacientes y personal sanitario para animarnos. A partir del 5Km comienza la parte dura de la carrera. Salimos del sanatorio y nos dirigimos a la Rambla y subimos por una pendiente bastante intensa hacia la Iglesia de Sant Baldiri continuando por la calle 3 de abril, pasando por la plaza Cataluña y subiendo por la calle Cerdanya y por la calle General Prim, calle paralela a la Ronda Sant Ramón.MI hermano cómo el año pasado vuelve a hacerme de liebre para el último empujón pero está vez me alcanza en la última pendiente llegando a la pista de atletismo que siendo la parte final de la carrera la verdad es que se agradece mucho.

En resumen, muy buena cursa, recorrido duro pero cómo siempre muy buen ambiente con la participación de 1716 atletas y con los siguientes resultados:

Joaquin: 41:16
Sonia: 49:08
Ceci: 54:18

A una semana de la 34ª edición de la maratón de Barcelona os deseo una muy buena maratón y que obtengais los resultados deseados!!! Salud y km!!!!

MITJA DE MONTORNÈS.

Desplazamiento de los componentes del Never y otros allegados, para la cursa Mitja Marató de Montornés, en esta ocasión fuimos a correr , por un lado Sonia y su hermano Joaquim, por otro Jordi, el coche patera lo formaron Xavi Miguel y Oscar amigo de Xavi, además en esta ocasión tuvimos, bueno mejor dicho tuve, el placer de compartir salida con José Luis, compañero de faena y que esta preparando la maratón de Berlín, por tanto ésta media se la tomaba como parte de su entreno, además, su mujer también participó en la cursa de 5 Km.
Esta cursa para mi ha salido de lo mas caótico que he vivido nunca en todas las que he participado, de entrada llegada a Montornés, y como es lógico la entrada del pueblo colapsado por la cantidad de gente que también buscaba sitio para dejar el vehículo, a buscar aparcamiento, nos cambiamos incluso en el mismo coche para no perder tiempo y a correr a buscar el número de dorsal.
A la llegada al Polideportivo debíamos buscar a José Luis, su mujer correría con el dorsal de Fran, baja voluntaria a última hora, está en la recta final de su preparación de la Maratón de Barcelona y su preparación le marcaba tirada larga, mucha suerte para la maratón, estoy seguro que la completaras con esa tenacidad que has demostrado en todas las maratones que te has presentado hasta ahora.
A la entrada del polideportivo me saluda Jordi, comentamos que ahora nos vemos en la salida, y ya no volví a verlo hasta el final de la cursa, al igual que al resto de componentes del Never, gracias que estaba José Luis, el cual me acompaño en los primeros kilómetros de carrera.

Una vez recogido el dorsal y arreglado ciertos problemillas de última hora con mi dorsal, y de perder, vuelvo a insistir, a todos los componentes del Never, nos situamos José Luis y yo en línea de salida.
Después de unos kilómetros juntos, José Luis decide tirar y dejo que se vaya, yo prefiero mostrarme conservador para ver como evolucionan unos ligeros dolorcillos que he arrastrado en las últimas semanas en la rodilla derecha.
A medida que pasaban los kilómetros y viendo que iba bien, decidí incrementar el ritmo, los kilómetros iban cayendo , el domingo apretaba bien la temperatura, el calor se hizo notar en toda la cursa
A partir del kilometro 11 empecé a ver a los primeros corredores que volvían desde Vilanova – La Roca, preste especial atención porque sabia que no tardaría en ver a esa gacela que se ha convertido Jordi, al poco rato lo ví pasar con un ritmo que no tenia nada que envidiar a los keniatas y, con el físico que tiene ahora, si lo pintaran de negro daría el pego.
Damos la vuelta en Vilanova y viendo que llevaba un buen ritmo y no me resentía de la rodilla decido incrementar un poco mas el ritmo y continuo observando a los corredores para ver a los compañeros, así vi pasar a Sonia, que a pesar de haberse torcido el tobillo, me entere más tarde, llevaba un buen ritmito, vi pasar a Xavi, le di gritos de animo y continué con mi carrera.
Sobre el Kilometro 16, me pasó Joaquim, se le veía que iba sobrado, me saludo, intercambiamos cuatro palabras y continuo con su ritmo, yo llevaba mi carrera.
Al paso del Kilometro 19, y sabiendo que pronto empezaría la parte final cuesta abajo, aumente aún más mi ritmo, la entrada en Meta de la forma que lo han organizado este año fue genial porque llegas lanzado por el trazado y por la cantidad de gente que hay en el pueblo animando.
Total que una vez terminada la carrera, recogida de rigor del enorme paquete de productos de limpieza que dan los patrocinadores y, a buscar al grupo para por lo menos al final, hacernos la fotito de rigor que al inicio no pudimos hacernos.
Como resumen, me gustaría destacar que nos ha gustado a todos en general el cambió de recorrido, es decir, mejor que te metan por la parte del polígono al principio que siempre está más desanimado que no al final, y sobre todo, la última parte de la carrera con la entrada al pueblo de Montornés en bajada facilita mucho que los corredores entren como balas.

Los tiempos finales fueron de la siguiente manera:
Jordi 01:27
Joaquim 01:37
José Luis 01:37
Miguel 01:39
Oscar 01:42
Xavi 01:45
Sonia 01:45

Perdonadme que no ponga los segundos, no me acuerdo y como el único fallo que se le puede achacar a la organización fue precisamente con los tiempos, a la llegada a todo el mundo le marcaba algo así como un minuto mas de lo real, por tanto no lo puedo consultar.

Salud y mucha suerte para los compañeros que correréis la maratón de Barcelona, lleváis el trabajo bien hecho y no tengo ninguna duda de que la acabareis de manera sobrada.

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Participació del Never a la Mitja Marató de Barcelona, en aquesta cursa participen els nostres atletes Sónia, Ceci i Fran, va causar baixar el Miguel-on que no s'acaba de recuperar d’unes petites molèsties. Arribada a Barcelona via ferroviària i metro. Agafar el transport públic a aquestes hores tant matineres fa que es barregin “els fiesteros” que encara no han anat a dormir amb els atletes que es desplacen a la cursa. Sincerament, fa uns anys endarrera igual algun atleta del Never era del que deambulava pel metro a aquestes hores, però sense xandall.

Temperatura molt suau i dia asolejat, l’hora de la sortida 08:45, ens fa matinar una mica més del compte. Però res que no es pugui veure recompensat amb el plaer de córrer pels carrers de Barcelona, que per cert, aquest any, entre curses i manifestacions no se si hem fet més quilòmetres corrents o caminant.
Aquest any s’ha de donar l’enhorabona a l’organització, ja que tot i els problemes amb les cues a la recollida de dorsals i la manca d’algunes talles de samarretes, el guarda-roba, els avituallaments i l’organització de la meta van ser molt bons.
Pel que fa a la cursa els nostres atletes sortien han objectius molt diferents, la Sónia sortia a provar-se després d’unes curses d’absències per motius laborals, el Ceci a intentar millorar la seva MMP i finalment el Fran a rodar a ritme de marató amb intenció de forçar a la part final de la cursa.

El recorregut amb canvis respecte a passades edicions, ja que no es realitza la pujada de Via Laietana per baixar per la Rambla de Canaletes, i aquests quilòmetres els han de recuperar amb anades i tornades per carrers paral·lels. Crec que el recorregut històric era molt més maco, i sobretot per la gran quantitat de guiris que cada any més ens acompanyen en aquesta cursa.
Al final resultats dispars, la Sónia finalitza amb molt bones sensacions amb un temps de 1:49:08, el Ceci no gaire content amb un temps de 1:58:54 i el Fran amb un temps acceptable però amb unes sensacions molt rares, seria el refredat d’aquesta setmana amb un temps de 1:42:08.

MITJA DE GAVÀ

Participació del Never a la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels, en aquesta cursa participen els atletes Albert, Xavi i Fran. Miguel-on es baixa d’última hora per molèsties al bessó, no són preocupants, però ara que s’inicia el tram final per la preparació per a la Marató, val més prevenir.
Arribada a Gavà a les 08:00 i -0,5 graus per donar-nos la benvinguda, un fred d’un parell de c..... Trobada amb el Xavi i a posar-nos a cobert. Cafè amb el bar del costat de la sortida, el de cada any, per cert crec que aquests any ja fèiem algun trieni. Després de comentar la jugada i veure el fred reflexat a la cara dels atletes, cap al poliesportiu a canviar-nos. La sensació de fred no ens la trèiem ni al pavelló, una mica d’escalfament i cap a la sortida.

En principi decidim agafar el globus de l’1:40 fins al quilòmetre 10 i després ja veurem. Així ho fem, a poc a poc els quilòmetres anaven passant, però la sensació de fred no ens la podíem treure. El recorregut era el clàssic de cada any, amb sortida al costat de l’estadi per baixar i agafar la B-204 fins al passeig marítim, allà direcció Castelldefels fins a l’antic apeadero de la platja i tornada pel mateix lloc. A partir del p.q. 10 el Xavi marxa una mica per endavant, l’Albert el seguia a distància i el Fran continuava més enrera i totalment bloquejat pel fred. Així va continuar la cursa fins al final, fem menció especial al tram de la B-204 de tornada, des del p.q. 16 al 19, amb un vent totalment gèlid de cara que va fer aquest tram molt dur.
Al final, la sensació dels tres atletes va ser que ho bé feia massa fred o que no estem acostumats, però que el patiment havia estat massa excessiu.
L’organització com cada any, molt acurada i correcte.
Per cert al marxar de Gavà a les 12:00 aproximadament, 3º graus.

Resultats:
Xavi: 1.40.17 Molt correcte.
Albert: 1:40.36 De menys a més.
Fran: 1:42:22 Mort de fred.

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Aquest diumenge, els components del NEVER, Ceci, Miquel i Miguel-on, teníem cita a la Mitja Marató de Granollers, personalment considero que és la millor mitja de totes les que es celebren a Catalunya i part de l’estranger.
Aquest any amb les modificacions que han fet l’han millorat i molt, el pas pel polígon a la primera part del recorregut es més fàcil de fer que no pas a la segona, quan tornem de la Garriga.
Només entrar a Granollers ens van adonar que passaríem un fred de 3 co... de mico. Desprès de
deixar convenientment estacionat el vehicle van buscar el cafelito de rigor i, per no ser diferent d’altres anys, van anar a la cafeteria amb el curiós personatge que tenen d’estàtua, passada pel Sr. Roca i comentari de l’estratègia a seguir per part dels diferent components del Never.

Escalfament mínim, per no trencar la rutina que portem els components del Never i, ens situem als diferents calaixos, mentre esperava la sortida, per les cares de la gent es podia veure clarament el fred que estaven passant.
Tret de sortida i cap endavant, des del principi vaig intentar agafar un ritme còmode, també esperava, si les sensacions eren bones, intentar batre marca.
Durant els primers quilòmetres el mateix recorregut d’altres anys, fins el moment que entrem a la zona del polígon, una mica trist per la manca de gent animant.

Arribem al quilòmetre 11 de cursa, la Garriga, aquí si hi havia força gent, deu n’hi do!!! Quina animació malgrat el dia de fred.
A partir d’aquest punt, iniciem la tornada cap a Granollers, fins el quilòmetre 16 aproximadament el recorregut es fa una mica sinuós, crec que aquest canvi de traçat fa la cursa més animada.
A partir del 16 es quant comença, per a mi, la part més maca de la cursa, pràcticament fins l’arribada a meta hi ha un volum de gent animant que et porten volant fins la META.

La meva intenció era tirar a fons aquests últims quilometres, però vaig tenir la mala sort, no sé sí per culpa del fred, el cas es que els bessons se’n van posar com pedres i a cada pas que donava em feia un dolor brutal, vaig haver d’acomodar el ritme, l’única intenció que tenia en ment era només acabar la cursa, si el dolor baixava, augmentava el ritme, i així vaig poder fer els últims quilòmetres de la millor manera possible, no amb el temps que jo esperava però vaja, content.
Per part d’en Miquel li va tocar patir de valent, suposo que el fred també se les va fer passar malament, va tenir problemes amb les cames i va acabar la cursa patint de valent.

En quant a Ceci, ens hem de treure el barret, xapeau!! Va fer MMP, estic segur que no serà l’ultima vegada que veurem a Ceci millorant marca, porta una progressió increïble, i ja es permet el luxe d’amenaçar-me que m’agafarà en carrera, t’ho intentaré posar difícil.
Per acabar felicitar als organitzadors de la Cursa, crec que l’han encertat amb el canvi de recorregut, malgrat que no poden gaudir de la visió dels pros quan ens creuaven tornant de la Garriga, per la resta, des del brou reconstituent, que diumenge pel fred que feia va entrar genial, fins al servei de guarda-roba amb els voluntaris i la bossa de regals, tot impressionant, i la prova que malgrat la crisi les coses es poden fer bé, que prenguin nota a Sitges.
Salut i força per correr.

Resultats;

Miguel-on: 01:39:07
Ceci: uns increïbles 01:54:39 MMP, Felicitats.
Miquel: 02:00:47

XIII MITJA MARATÓ DE TERRASSA

Participació del Never a la XIII edició de la Mitja de Terrassa, en aquesta cursa participen els atletes Xavi, Miquel i Fran. Baixa d’última hora de l’atleta Miguel, la feina és el primer, i com a novetat, portem al Ceci de fotògraf, gràcies.
Desplaçament per carretera i estacionament en zona tranquil·la, s’ha de dir que els atletes Xavi i Miquel ja havien realitzat aquesta cursa, el Fran debutava. A l’arribada a Terrassa ens trobem el que la veritat ja ens esperaven, cotxes gelats i una rasca d’un parell de nassos. Baixada cap a la zona de sortida i cafè de rigor, allà amb el plànol a la mà ubiquem al nostre fotògraf oficial, per un dia i comentem la jugada.

Un cop deixada la bossa, sense aglomeracions, els nostres atletes que s’havien portat molt bé amb trobat un lloc molt adient per escalfar, veure foto adjunta, ho han fet una estona i cap a la línia de sortida.El Xavi i el Miquel que ja coneixien el recorregut, fan cinc cèntims al Fran, posant-lo al cas de les moltes pujades i baixades, la veritat és que és un recorregut trencacames i bastant dur.

De sortida els nostres atletes decideixen sortir tots tres junts i després la cursa posarà cadascú al seu lloc. Només sortir saludem a l’incombustible Abuelo Runner, un crack, que tot i els problemilles físics que arrossegava, allà estava al peu del canó.El trio dels nostres atletes ha durat fins al p.q. 5 aproximadament, on el Miquel s’ha quedat una mica més enrederit, Xavi i Fran continuaven junts a un ritme bastant acceptable i amb molt de fred.


Els quilòmetres anaven passant i el ritme del duo Xavi i Fran era més que correcte, per darrera el Miquel també portava un bon ritme i el més important, no notava les molèsties que li van fer abandonar a Sitges i que no li permeten entrenar regularment.
Al final i després de l’última pujada del p.q. 17 al 19 que s’ha fet durilla, Xavi i Fran arriben junts a meta a un temps més que correcte de 1:41:27, i el Miquel en 1:50:50 i sense cap problema físic.

En resum un bon i fred matí d’atletisme al Vallès, amb una molt bona organització, botifarrada inclosa i la cosa que no para, la setmana vinent canviem de Vallès i fem la Mitja de Granollers.

Resultats:
Fran: 1:41:27.

Xavi: 1:41:27.
Miquel: 1:50:50.

PROPERES CURSES MITJA DE GRANOLLERS I DE GAVÀ.

CURSA DE SANT ANTONI

Crónica del Miquel de la Cursa de Sant Antoni

Avui cursa de 10 km al barri de Sant Antoni de Barcelona. He anat, a part de que ja la tenia pagada, jejeje, sobretot per provar el sòleo, ja que la setmana passada vaig haver d'abandonar per una petita lesió a la mitja de Sitges.Doncs les sensacions eren bones, he fet absolut repòs durant tota la setmana i semblava que ja no tenia molèsties, així que a les 09:30 prenia la sortida al carrer Floridablanca amb Viladomat. El recorregut era bastant maco, passant per dues artèries importants de la ciutat, Av Paral·lel i la Gran Via.

Portava un ritme que ja m'estava bé i anava bastant còmode, però a partir del km 8, torno a la crua realitat de que encara no estava del tot ben recuperat i començo a notar un altre cop molèsties al sòleo. Afluixo el ritme per no forçar i finalitzo la cursa en 51:07, demostrant així la pèssima forma física en la que estic per no poder entrenar amb regularitat.

Tornarem al repós i si potser al trauma, perquè diumenge que ve ens espera la mitja de Terrassa.

MITJA DE SITGES 2012

Participació del Never a la mitja marató de Sitges, en aquesta cursa d’inici d’any participen els atletes Miguel, Ceci, Miquel i Fran, amb baixa d’última hora del Jordi (Mulay) per causa justificada, desitgem que tot hagi anat molt bé.
Arribada a Sitges a primera hora del matí, amb bona temperatura, fred, però menys de l’esperat i voltes i voltes per estacionar. Arribada a la zona de sortida i primeres cues per tal d’agafar el pitrall, encara faltava hora i mitja per l’inici de la cursa, en aquesta edició les llargues cues han estat una constant. La bossa del corredor molt justeta per no dir una altra cosa. Bossa de plàstic i samarreta amb una inscripció de mitja de sitges sense any, ni res de res.

Seguidament el cafè de rigor i mirant entre els atletes s’observa que els corredors s’han portat molt bé i els reis d’orient han regalat moltes sabatilles i complements varis. Escalfament mínim, per no perdre la tradició i cap als calaixos de sortida. Ja que aquest any al disputar-se dues curses, una de 10km. i la mitja, havien distribuït la sortida per calaixos. Degut a aquesta distribució el Miguel i el Fran sortien del segon calaix, i el Ceci i el Miquel del tercer. Un cop al calaix de sortida saludem al Frank del “somos una banda” i preparats per la sortida.
Aquest any el recorregut era d’una volta per la cursa de 10Km i dues per la mitja, que recuperava el pas pel centre de Sitges on hi havia molta gent i força animació, crec que un encert tot i els problemes de passar per carrerons estrets i revolts tancats. Pel que fa a la cursa, de sortida el Miguel i Fran van sortir junts, però ràpidament sobre el p.q. 6 es va veure que el Miguel estava molt fort i el Fran no podia seguir el ritme, darrera el Miquel amb problemes físics va haver d’abandonar i el Ceci anava fent a bon ritme.

En meta excel·lents resultats dels nostres atletes, que es nota que han fet els deures aquest nadal i encaren la part més important de la preparació de cara a la marató amb optimisme. Llàstima dels problemes físics del Miquel, recupera’t aviat crack.
Al final caos al guarda-roba, amb cues quilomètriques, esperem que l’organització prengui nota de cara l’any vinent.

Resultats;
Miguel: 1:36: 30 Excel·lent.
Fran: 1:40:11 Molt bona marca.
Ceci: 1:55:48 M.M.P.

Propera cursa Mitja de Terrassa.

CURSA DELS NASSOS 2011

Participació del never a la cursa dels nassos, en aquesta cursa participen els atletes, Jordi ( mulay ), Joan, Miguel, Miquel G., Ceci, Xavi, Oscar i Fran.
Com ja és tradició, els nostres atletes participen en aquesta cursa festiva per tal de finalitzar l’any fent quilòmetres i en bona companyia, avui uns 10.000 atletes, això s’està convertint en una plaga, benvinguda sigui.

Tot i l’ambient festiu i que aquesta cursa es trobava en mig de les festes nadalenques, els nostres atletes a l’espera de resultats oficials obtenen uns excel·lents resultats, Mulay 38 minuts, Joan 41, Miguel 43, Xavi i Fran 44, Miquel i Oscar 49 i Ceci M.M.P. amb 51.

En resum bon ambient, bones marques i molts bones sensacions esportives de cara al 2012.

Bon any a tothom i especialment a aquells que tot i els temps que estem passant, es posen unes sabatilles i gaudeixen fent quilòmetres.

Feliç 2012 i Força Never.

BON NADAL A TOTHOM.

Només desitjar-vos a tots i totes un Bon Nadal i un Feliç 2012.

Solo desearos a todos/as una Feliz Navidad i Prospero año 2012.