Marató Barcelona

Per fi el gran dia de la Marató va arribar i només un dels nostres atletes va tenir les forces necessàries per intentar finalitzar la reina de les proves. Pel camí es va quedar un atleta que tot i haver pagat la quota de la marató finalment no va poder anar per no trobar-se en condicions de finalitzar els 42 quilòmetres. Llàstima Jordi, el proper any és el teu!!!

A les 08:30 hores em vaig trobar amb el Fran a la sortida per fer el ritual de la fotografia. El nostre atleta estava molt nerviós, les formiguetes li corrien per l'estòmac. Encara faltaven deu minuts i ja estava preparat al calaix de sortida. Jo també estava una mica nerviós i això que jo no havia de còrrer.

La cursa va començar i la multitud d'atletes van començar a moure les cames.

Havia quedat amb el Fran en el quilòmetre 10 per fer-li alguna fotografia i cap allà em vaig dirigir. Pocs minuts després de l'inici de la competició els atletes d'èlit s'aproximàven a la meva posició. QUINES MÀQUINES!!!

Sobre el minut 55 va aparèixer el nostre atleta amb bona cara i molt somrient, no era conscient del patiment que l'esperava més endavant...

Jo havia de marxar cap a casa, no podia estar tot el matí a Barcelona, ja sabeu, obligacions familiars.

Passades quatre hores i mitja el meu telèfon sonava i l'atleta Fran en donava la noticia: havia acabat la marató, fita històrica pels atletes del nostre "gran club".

La cursa va ser més dura del que ell s'havia imaginat, a l'altura del Parc de la Ciutadell les cames ja no li responien. Segons em va confesar va estar a punt d'abandonar, però la imatge de la seva família a la línia de meta li va donar forces per finalitzar els quilòmetres que li mancaven.

Aquí el podeu veure abans i després de la MARATÓ. Moltes felicitats Fran!!!

Mitja Marató de Gavà

El mes de febrer ha estat molt productiu en quant a fer quilòmetres. Fran en el seu particular entrenament per tal de fer la Marató de Barcelona, està fent molts quilòmetres tot i que encara no sap si serà prou per finalitzar amb éxit l'aventura.

En aquesta mitja ha tornat a reapareixer el nostre atleta Jose que després d'un temps d'inactivitat oficial es torna a provar en una gran prova al costat del mar.

Per la fotografia dedueixo que aquest dia ha estat fred més que res perque es poden veure als nostres tres atletes molt juntets. Sembla que comparteixin braços (tres homes-quatre braços). En fi, bromes a part, en aquesta mitja ha participat també el nostre amic David on ha volgut provar si seria capaç de fer un bon temps encara que per ell tot era una incognita, ja què era la seva primera vegada i ja sabeu, quan ho fas per primera vegada estàs una mica acollonit, eigh!

Els temps, fantàstics!!!

Temps: Jose 1:39:58, Fran 1:43:23, David 1:47:54

Mitja Marató de Barcelona

Aquests nois sembla ser que no tenen prou i s'estan menjant els quilòmetres sense cap tipus de problema. Sou uns "maquines".

De nou una cita amb una mitja que ja no té secrets per aquesta parella, aquest cop a Barcelona i com a preàmbul de la Marató.

De moment a la Marató de Barcelona només estan inscrits en Fran i en Jordi, però numés un d'ells s'ho està prenent seriosament per poder participar a la reina de totes les proves.Aquesta mitja novament va ser un éxit amb uns temps formidables per tots dos.

Aquí teniu als dos "pajaros" amb la samarreta oficial del NEVER.

Temps: Miguel 1:39:50, 1:45:09

Mitja Marató de Sitges

Com ja sabeu les mitjes ja no són una barrera insuperable i estan sent un bon entrenament per participar a la Marató de Barcelona del mes de març. Llàstima que amb el fred els ànims dels atletes comencen a patir una desinflada bestial.

L'únic gran atleta del nostre club -Fran- que no es perd una cursa, ha convençut al Miquel (que per cert no li ha costat gaire) i tots dos han marxat a fer la mitja de Sitges. Els temps han estat formidables, tots dos estan molt forts i es fa difícil seguir el seu ritme.

No sé si serà pel lloc on van estar fent la cursa, però podeu observar que hi ha una boira molt romàntica a la fotografia.

Temps: Fran 1:47:24, Miguel 1:42:03

Perdoneu pel retard

Bon dia amics!!!
Després del parèntesi d'hivern torno a informar de les últimes novetats del club més..., bé del nostre club.
Han passat moltes coses importants en aquests mesos, moltes curses, alguna marató i molts entrenaments.
No us vull aborrir així que aquí comença el resum d'aquests primers mesos d'any, soleiats i amb poca pluja.
Salut!

El NEVER fins i tot a la premsa

Perque veieu que ja som famosos només cal que mireu les fotografies de les dues publicacions. La de l'esquerra pertany a Gavà i a la fotografia central sortim alguns de nosaltres. A la de la dreta sortim a la fotografia de dalt i aquest recull de premsa correspon a Cornellà.

Hem saltat a la fama!!!!

Cursa dels Nassos

Hola a tots!!!

La fi de l'any s'acosta i és hora de còrrer l'última cursa. La cursa dels Nassos és un bonic esdeveniment per acomiadar aquest any 2007 i algú de nosaltres havia de participar.

L'incombustible Fran i en Miguel tenien moltes ganes de participar tot i que un havia de fer horari intensiu per poder assistir i l'altre, tot i treballar de nit no s'ho va pensar ni un instant.

Després de fer un parell de mitjes el temps en aquesta cursa de 10 quilòmetres ha estat bastant bona pels nostres atletes.

Ah! per cert, la samarreta de la cursa de les més maques que han donat.

Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú

A mitjans de desembre el NEVER torna a reaparèixer i de nou una mitja ens espera. Els membres del club s'estan especialitzant i són ja pocs els que estan preparats per fer aquestes llargues distàncies.

En aquesta mitja s'han estrenat en Miguel i en Jordi, en Jose i en Fran han tornat a repetir. L'objectiu: menjar-se la distància i per alguns baixar el temps de l'última cursa.

Finalment tots quatre van finalitzar la cursa i la moral està a tope, els temps han estat molt bons i cap d'ells a soperat la barrera de les dues hores. L'entrenament per la Marató està anant sobre rodes o millor dit, sobre sabatilles.

Mitja de l'Espirall

Sense deixar molts dies de descans el NEVER torna a la conquesta de més quilòmetres i ara per fi un nou gran repte. Per primera vegada alguns s'han enfrontat als 21 quilòmetres d'una mitja marató. La veritat és que era tot una incògnita de com aniria tot, però al final va anar molt millor del que ens pensaven. Aquesta ha estat la primera gran prova que serveix com a entrenament per la marató de B¡arcelona, l'altre gran repte pel nostre club.

En aquesta mitja vam tenir com a convidat a en Joan que va fer un molt bon temps.

Tant en Pani com en Jose van arribar a meta amb un temps d' 1 hora i 54 minuts i la llàstima va ser que enFran no pogués arribar a meta ja què la nit anterior un virus l'havia deixat bastant fluixet com per poder enfrontar-se a aquest repte amb bones condicions. Només cal veure-li la cara a la fotografia.

89 ena. Jean Bouin

Després de tot un mes d'inactivitat una nova cursa per alguns corredors del NEVER estava a la vista. La mítica Jean Bouin a peus de la montanya de Montjuïc ens estava esperant. Finalment només Jordi i Fran van tenir ganes d'anar a aquesta cursa en mig de la ciutat de Barcelona.

Com sempre l'anècdota la va protagonitzar l'atleta Fran que al pas per l'estació de França va deixar la seva emprempta, ja m'enteneu. (Com deia la cançó de Sopa de Cabra: "A l'estació de França hi ha de tot...")